LES DONES A L'ANTIGA GRÈCIA

L'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal. Durant el desenvolupament de la ciutat al llarg del segle VIII aC, es van establir dos grans grups socials basats en criteris d'exclusió: el "cercle de ciutadans", que excloïa als estrangers (metecs) i als esclaus i el "club d'homes", que excloïa a les dones.

El nom del ciutadà es va establir com aquell que tenia possibilitat de participar en el poder polític, activitat en la qual les dones eren el sector social més allunyat a obtenir la possibilitat de participar en el poder polític, però tot i ser difícil no eren excloses a diferència dels esclaus i estrangers que mai podien convertir-se en ciutadans, per tan no podien participar en política.

Les noies vivien recloses sense poder ni sortir al pati interior de la casa. Allà era la mare o l'àvia l'encarregada de l'educació. Els hi ensenyen a cuinar, a treballar la llana i el teixit i a portar les tasques de la casa. De vegades fins i tot aprenien coneixements de lectura i música. Solament sortien per assistir a festes religioses, les quals alguns cops participaven en processons i cants, però sempre separades dels nois. 

EDAT DE CASAMENT

Quan arriben a l'edat de casar-se,14 o 15 anys, el cap de família decideix amb qui es casen, normalment sense que els nuvis es coneguessin abans. També el nuvi, que sol tenir vint anys o més, segueix les indicacions del seu pare i els interessos familiars i no pas les seves inclinacions. El futur sogre acorda amb ell donar-li amb la seva filla una elevada quantitat de diners. En cap moment del compromís o del casament es demana el consentiment de la núvia. De fet la dona és tractada per la llei d'Atenes com un ésser dependent, igual que un esclau o un menor d'edat, primer està sota la potestat del seu pare o algun altre familiar, després sota la del seu marit, i fins i tot, si enviuda, pot quedar sota la del seu fill.

Hi ha una ciutat grega que es distingeix per tenir un tracte diferents a les dones, aquesta és Esparta situa a les dones més o menys en peu d'igualtat amb els homes; totes estaven sotmeses a l'Estat i la seva fi primera, era la reproducció de soldats vigorosos i disciplinats. Les dones espartanes tenien més llibertat i autonomia. Podien fer activitats comercials o literàries, podien ser propietàries de terres i la seva opinió es tenia en compte entre els homes. Estaven ben alimentades amb l'objectiu que els seus fills estiguin forts i saludables també. Les dones espartanes rebien una educació semblant a la dels homes. Les competicions eren mixtes, i els homes no s'avergonyien si era un dona qui guanyava L'espartana era la única dona que podia anar a veure els torneigs.

Als 15 anys s'emancipaven, però no era fins als 25 anys que es casaven.

Actualment el tema de que la dona estigui vetada en molts casos, ha avançat però no tant com hauria d'haver evolucionat, ja que segueixen havent moltes diferències i desigualtats envers les dones i fins i tot algunes societats encara les veuen com una persona que sols ha d'estar a casa i cuidar els infants i de la llar. Per tant cal seguir lluitant per les igualtats entre homes i dones ja que després de tants segles no pot ser que hagi avançat tot menys aquest tema. És un objectiu que encara ens queda per aconseguir i hem d'obrir camins i mentalitats a petits o grans passos, però s'ha d'aconseguir. 

A continuació un vídeo explicatiu sobre les dones a l'antiga Grècia.

Laia Bardolet 

1r Batx