RODOPIS

Escrita per Anònim -
Ròdope va ser una esclava grega que va ser segrestada per uns pirates i la van vendre a la família de Safo de Lesbos. Part del seu captiveri va compartir-lo amb Isop. Quan la família de Safo va comprar Rodopis el germà de Safo va enamorar-se de l'esclava i va decidir alliberar-la. Un cop lliure, va ser l'amant d'alguns dels homes més poderosos de la província d'Helena i s'especula que van ser aquests homes qui van finançar la piràmide on descansa Rodopis, la piràmide de Micenes.

Piràmide de Miscenes

Rodopis es situa històricament entre el 620 a.C i el 24 d.C perquè es troba en algunes obres de Safo (620 a.C-580 a.C) i del geògraf Estrabó (64 a.C-24 d.C) per tant Rodopis va existir de veritat. El que ens ha arribat avui en dia d'aquest dona és que va passar de ser esclava a reina d'Egipte.
La història diu que Rodopis va ser segrestada per uns pirates que la van vendre com esclava, les altres esclaves no van tardar a veure-la com una amenaça per elles per la seva bellesa i intel·ligència i li feien fer les feines més dures a més d'enriure's de la seva pell envermellida pel sol, d'aquí el nom de "galtes vermelles". A tal punt va arribar l'odi dels altres esclaus i esclaves que Rodopis es va quedar sola i els únics éssers amb qui podia parlar era amb els animals. Un dia s'estava banyant al riu Nil i el deu Orus convertir en un falcó li robés una sandàlia i marxes. El falcó va portar la sandàlia fins a Memfis on hi havia el faraó Psmètic qui en veure la finor de la sandàlia, va manar buscar de qui era. Un cop va trobar Rodopis, va casar-se amb ella. 

Laura Rovira
1rBatx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació