DAMNATIO MEMORIAE
Damnatio Memoriae, que traduït significa 'la condemna de la memòria', ve a ser un càstig o condemna que portaven a terme els romans temps enrere, que consistia en en el fet que la mort d'algú no només fos física, és a dir, eliminaven qualsevol indici que verifiqués l'existència d'aquesta persona. Bàsicament, condemnat a no haver existit mai. Es desfeien de qualsevol paper que portés el seu nom, fotos, firmes, documents, morals, estàtues, fins i tot músiques populars, i no es tornava a mencionar el seu nom i així és com quedava en l'oblit.
Aquest càstig tenia el seu origen des dels temps de la República. En aquell temps existia l'abolitio nominis, que prohibia que el nom del condemnat passés de generació en generació, i la rescissio actorum, que imposava la destrucció completa de la seva obra política o artística.
No va ser fins a l'Imperi romà quan es va millorar el nivell de la perfecció a l'esborrat de la memòria. El damniato memoriae era una eina legal a l'abast del Senat i una manera que l'aristocràcia cobrés venjança contar els abusos de l'Emperador un cop hagués mort. El procés solia anar acompanyat de la confiscació dels béns del difunt "damnificat", el desterrament de la seva família i l'extermini físic o moral dels seus partidaris. A més, es decretaven anul·lades les lleis que hagués tirat endavant.
Nour el Karrouchi
4t ESO
Comentaris
Tot i això, més enllà dels altars i els trons, aquesta condemna també anava adreçada a ciutadans corrents que haguessin comès crims especialment censurables, sobretot aquells relacionats amb la traïció a l'Emperador o al Senat. A conseqüència d'això, el Senat va dictar un senatconsult que proposava esborrar els seus noms dels documents oficials i confiscar-ne els béns.
Finalment, es van crear, les conegudes com a «damnations minors» que podien ser establertes per senats locals, d'abast molt més limitat i les raons dels quals poques vegades tenia a veure amb motivacions polítiques.