BAUCIS I FILEMÓ
En la literatura, i sobretot en la mitologia grega, hi ha molts pocs episodis romàntics que no són uniformement tràgics. Tot i que les històries parlen d'un amor genuí, gairebé cap d'ells és romàntic i a sobre feliç: tenim a Orfeu i Eurídice, Aquil·les i Pàtrocle, Píram i Tisbe, Hèctor i Andròmaca, Apol·lo i Jacint... Malgrat ser unes de les històries més famoses i representades de la mitologia clàssica, observem que cap dels personatges aconsegueixen acabar junts amb l'estimat o estimada, o ni tan sols sobreviure.
De les poques històries amoroses amb finals feliços que tenim, destaca el mite de Baucis i Filemó, sobretot per les característiques poc convencionals de protagonistes romàntics: en el moment que comença la història, els dos ja són vells; a més, no hi ha qüestió de si acabaran junts o no, ja que estan casats i porten molts anys enamorats. Pel que fa al context sociocultural, els dos, a diferència dels orígens aristocràtics o fins i tot divins de la majoria dels protagonistes mitològics, són pagesos pobres sense cap mena d'ascendència noble.
Segons la mitologia grega i la Metamorphoses, d'Ovidi, Baucis i Filemó eren una parella coneguda per haver viscut les seves vides honradament i virtuosament, malgrat haver viscut en pobresa. Zeus, el rei dels deus, dubtava de la seva bondat, basat en les seves experiències passades amb humans, i va decidir sortir a comprovar-ho per ell mateix. Així que ell i el seu fill Hermes es van disfressar de dos estranys, cansats de viatjar, i van aparèixer a la porta de Baucis i Filemó. Demanaven aixopluc i menjar de la parella, ja que, com Zeus ja esperava, les altres cases més luxosos del poble els hi havien negat. Tot i que els seus recursos eren escassos, Baucis i Filemó els van rebre cordialment i van preparar un sopar elaborat pels suposadament afamats convidats.
Aviat, però, es van adonar que el càntir de vi, farcit de la millor anyada humil que tenien, com més se'n servien, menys es buidava. Per molt que Baucis i Filemó abocaven el vi pels seus convidats, sempre estava ple. La parella, tement que els dos estranys eren d'origen diví, van córrer a preparar alguna cosa més digne per un déu: van decidir matar la seva única oca. Però l'oca era molt més ràpida que els seus amos, i no van aconseguir atrapar-la: va començar una persecució per tota la casa, que va acabar en l'animal buscant la protecció dels convidats divins.
Zeus i Hermes llavors es van revelar i van demanar que la parella deixés estar la oca. Van expressar el seu plaer en haver trobat uns humans tant honrats, i van insistir que els seguessin a dalt de la muntanya que es situava darrera de la casa de Baucis i Filemó. Quan van arribar al cim, però, es van girar només per veure que tot el seu poble havia estat destruït per una immensa inundada d'aigua, i que l'única casa que quedava dreta era la seva, que havia estat convertida en un meravellós temple d'or i marbre.
Comentaris