EL MATRIMONI

El matrimoni en l'antiga Grècia, era la unió d'una dona i un home juntament amb els béns de riquesa o immobles, però mai de terres. Un cop afirmat el matrimoni, l'home gestionava el dot de d ela dona (patrimoni que la futura núvia o la seva família lliure al promès). La dona ho podia recuperar en cas de divorci, cosa no molt típica en aquella època, era més comú les relacions extra matrimonials abans que el divorci. 

Les dones podien ser compromeses a partir dels cinc anys i normalment eren casades bans dels quinze. En cap cas les dones escollien el casament ni el marit, això era pura elecció de les famílies per part del marit i la noi, arribaven a una acord entre famílies i decidien casar els seus descendents. Normalment hi havia una gran diferència d'edat entre l'home i la dona. Quan el pare o tutor de la noia, la comprometia amb un home, li comunicava al futur marit amb la frase següent:

"Et lliuro aquesta dona per la arada dels fills legítims". El que ens ve a dir aquesta frase, és que entregava a la seva filla, com a futura mare dels fills, cuidadora de la casa i la família i clarament per el benefici pactat entre famílies. 

CERIMÒNIA (GAMOS)

La cerimònia es realitzava amb varis testimonis per donar fe de la virginitat i puresa d'aquella dona. El paper de testimoni era important ja que no constava en cap registre el casament ni l'home firmava cap contracte que afirmés aquell matrimoni. La cerimònia era un acte però el verdader matrimoni era iniciat en el moment que la dona deixava casa seu, per instal·lar-se a casa del marit. Per tant el fet de casar-se implicava més per la dona que per l'home, ja que ella havia de canviar de casa i tutor.

Representació d'un casament Emilio Vasarri

Sovint també es feien rituals les nits abans del casament, de purificació com banys tan el marit com la muller. Un altre petit ritual era que el dia del casament, decorar les cases amb fulles de llorer  i d'oliver. Generalment a casa del pare de la núvia es realitzava un banquet on la noia duia un vestit blanc una corona i un vel. Ella acompanyada per una padrina i el noi per un padrí. Els nens també jugaven un paper important, ja que un d'ells duia una corona d'espines i glans el cap i repetia amb un cistell, pa per els convidats mentre repetia la següent frase:

"M'he escapat del mal i he trobat el millor". Durant els banquet es menjaven plats típics i tradicionals.

A la nit de noces sortia un carruatge conduit per ases i al seu voltant els seguien els convidats fins arribar a casa el nuvi. Un cop allà passaven la nit junts i l'endemà  seguien amb els banquets i les celebracions.

VESITITS 

Si mirem la vestimenta, les noies i sobretot la núvia anaven amb vestits o túniques blanques o de colors molt clars per simbolitzar la puresa. En canvi l'home o núvia solia anar d'uns colors més llampants. Ambdós duien corones la noia amb tons més verds i més de fulles i flors. L'home amb tons daurats i grocs més florejat. Els convidats també lluïen els sues millors vestits, solien ser cridaners i de colors variats (sobretot en els homes).

Exemple dels vestits de la núvia i les acompanyants

Com a conclusió m'agradaria esmentar que tot i que hi ha rituals o petites accions que a dia d'avui no ens semblen justes hem de pensar en aquella època no tenien els mateixos pensaments que en l'actualitat. Però el que si compartim és la finalitat del casament, poder celebrar la unió de dues persones que s'estimen i poder passar temps amb les famílies i amics, poder passar una vetllada feliç i bonica.

Laia Bardolet

1r Batx