NIX
Nix,Nyx o Nox , pels romans, és la deessa grega de la nit.
Per conèixer aquesta deessa n'hem de remuntar quan al principi només regnava el Caos i el no-res, d'ell en van sorgir els déus primordials que foren el que dirigiren a tots els altres déus. Entre tots aquests primers déus hi havia Gaia, la mare terra; Eros, l'exemplificació de la força de la procreació, el Tàrtar, l'inframon; Hydros, l'aigua; Thesis, la creació; Èreb, el déu de la foscor i per última Nix, la deessa de la nit.
Nix, en néixer del Caos, és una deïtat incerta, ja que va representar les primeres fases de l'univers, quan res tenia forma decisiva i tot es limitava amb una massa amorfa que estava a escassos passos de la desintegració. Va ser Nix qui en aquest estat de l'univers es va encarregar de col·laborar per ordenar el cosmos. Tanmateix, ella va ser una peça molt important dels grecs pel fet que va ser la responsable de l'existència de molts dels déus més importants de la mitologia.
Descendència de Nix:
Molts foren els descendents d'aquesta deessa encara que la majoria d'ells eren de caràcter malèfic i fosc.
Nix amb el seu germà Érebo va engendrar a Èter, la lluminositat del cel, i Hemera, el dia. Així mateix, es creu que Caront també fou fruit d'aquesta unió.
Per l'altra banda sense cap intervenció d'un home va engendrar diversos déus primordials secundaris imprescindibles pel funcionament de l'univers: Apate, l'engany; Eris, la discòrdia; Ezis, el dolor; Filotes, l'amistat i la tendresa; Geras, la vellesa; Ker, la perdició; Momo, la burla; Moros, el destí i la condemnació; Némesis, la justícia divina i el càstig merescut; Hipnos, el somni; Tánatos, la mort; Hespèrides, filles de la tarda; les Keres, esperits de la destrucció i la mort i per acabar els Oniros, els somnis.
Representació i culte:
Nix era representada com una dona de gran bellesa amb unes ales negres, vestint un llarg mantell negre ple d'estrelles, conduint un carruatge tirat per dos cavalls. Amb freqüència era acompanyada pels seus fills bessons Hipnos i Tánatos. Es creia que els seus poders excedien els de qualsevol altre déu i el seu culte es duia a terme a tota Grècia. Tanmateix, Nix era poques vegades destinatària de cultes així que era molt més freqüent que rondes en el fons d'altres cultes, per això hi havia una estàtua anomenada "Nit" al temple d' Artemisa, a Efes, però igual que a les Erníes o les Moires se li feien els rituals per implorar a la deessa sacrificant animals amb pelatge i plomes negres en honor a ella. El seu animal sagrat era el mussol i la seva planta simbòlica era el Cascall o Pintacoques.
Tal com he dit abans, els poders de Nix eren molt superiors, ja que tenia la feina de ser ella mateixa, la nit, però també cada un dels seus actes formaven part d'un mecanisme que assegurava l'estabilitat de l'univers. El seu poder era tan superior que el mateix Zeus li generava terror. Va ser per això que Zeus sempre reprimí la seva fúria contra ella, a l'estar summament agraït per col·laborar perquè el senyor de l'Olimp, enderroqués el seu pare i aconseguís tornar-se el governant del món dels déus.
Finalment, els mites grecs creien que quan Nix sortia del Tàrtar cap a la superfície tenia lloc la nit mentre que quan Hemera sortia a substituir a la seva mare, s'iniciava el dia.
A continuació us deixo un vídeo resumint tot el que hem mencionat anteriorment.
Comentaris