HÈSTIA

Hèstia o Vesta, va ser la primera filla de Cronos i Rea la qual la feia una de les deesses Olímpiques germana de Zeus, Hades, Posidó, Hera i Demèter.

En ser la primera filla de Cronos, va ser la primera en ser devorada pel seu pare, que intentava evitar que un dels seus fill el derrotes. Però també es pot dir que va ser la seva última filla, ja que va ser l'ultima en ser expulsada gràcies a l'ajuda de Zeus, l'únic fill de Cronos que no va ser devorat.


 Francisco de Goya, Saturn devorant el seu fill, 1820-1823

Hèstia era representada com la deessa del foc, de la llar i protectora de la família. En alguns escenaris surt com a figura secundària en escenes de part.

Com a deessa de la llar presidia el centre religiós de totes les cases, ciutats, temples..., i estava present en tots aquets llocs a través del foc i quan el foc crepitava era senyal de que Hèstia s'estava rient.

Aquest foc normalment es conservava en el pritaneu, un edifici públic ubicat en l'àgora de les polis gregues.

Normalment en aquest lloc es reunien ambaixadors estrangers o guanyadors de l'olimpíada i també era el lloc on impartien justícia els magistrats.

Hèstia sempre que sortia de L'Olimp mai es ficava en disputes dels déus i els homes per la qual cosa surt en pocs relats mitològics. De fet, quan Dionís és admès a l'Olimp, Hèstia li cedeix el seu lloc al consell dels dotze déus demostrant així un altre cop el seu caràcter pacífic.

Ja que el foc es considerava un element pur i purificador, Hèstia era una deessa verge i va ser ella mateixa la que va prendre la decisió de no perdre la seva virginitat. Va prendre aquesta decisió per no dependre del impuls sexual sinó de ella mateixa. Apol·lo i Posidó van intentar casar-se amb ella però clarament els va rebutjar.

En una altra versió es narra que el déu Príap va intentar violar-la mentre dormia però gracies al soroll de l'ase de silè va despertar-se i poder fugir. Per això l'ase es va convertir en l'animal preferit d'Hèstia i en les festes al seu honor els grecs vestien aquets animals amb garlandes.  

Segle II, Vesta, Vetllada, amb el ceptre, la pàtera i l'ase.

Franny Beltre 
1rBatx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES