ÈDIP REI
Èdip Rei, o en llatí Oedipus Rex, és una tragèdia grega del dramaturg Sòfocles, escrita en algun moment entre el 430 i el 426 aC, que forma part d'una trilogia, juntament amb Antígona i Èdip a Colon. És l'obra escrita més famosa que ha sobreviscut d'aquells temps, i sovint es descriu com a la tragèdia perfecta: examina la història d'Èdip, que, en intentar fugir del seu destí acaba complint-lo, i per tant remarca la inutilitat de lluitar contra una cosa inevitable.
En el teatre d'aquesta època, les tragèdies com Èdip Rei esdevenen integrals en el drama. Aristòtil afirma que les tragèdies haurien d'incloure els elements següents: la provocació de pietat en l'audiència, fragilitat en la personalitat del personatge principal, i peripècies o descobriments que porten a un final destructiu. Sòfocles augmenta en popularitat en aquesta època gràcies a la utilització d'aquestes qualitats en la seva literatura.
SÒFOCLES
Sòfocles (496 aC - 406 aC) va néixer en una família benestant del deme, o el suburbi, de Colonus, Atenes. Va ser un dels tres únics autors de teatre de l'antiga grècia, els altres dos Èsquil i Eurípedes, dels quals les seves obres, o almenys un fragment de la seva totalitat, ens ha arribat fins als nostres temps. Es considera que Sòfocles va escriure més de 100 obres, però d'aquests només en queden 7.
PERSONATGES PRINCIPALS
Els personatges de l'obra són pocs, i en el seu moment serien representats normalment per tres actors en màscara en un teatre tradicional grec:
- Èdip rei:
Èdip sovint és considerat l'heroi tràgic aristotèlic per excel·lència. A Èdip Rex, comença l'obra en un punt àlgid com el benèvol i estimat rei de Tebes. Tanmateix, al final de l'obra s'acabarà encegant i preparant per entrar en un exili auto imposat.
- Iocasta, dona i mare d'Èdip:
Iocasta és la reina de la ciutat de Tebes i germana de Creont. També és la mare i la dona d'Èdip, malgrat que ni ella ni Èdip mateix ho descobreixen fins que ja és massa tard. De la mateixa manera que Èdip pateix una caiguda tràgica, ella també.
- Creont, el seu cunyat:
Creont apareixerà a cada història de la trilogia d'Èdip. És el germà de Iocasta, i per tant el cunyat i l'oncle d'Èdip. Al principi de l'obra, Èdip l'envia a consultar l'oracle de Delfos amb l'esperança de posar fi a la pesta, així descobrint els seus propis crims.
- Tirèsias, un profeta cec:
Tirèsias és un profeta cec d'Apol·lo, que és cridat a Tebes per Èdip amb l'esperança que revelarà qui va assassinar el rei. Tirèsias es nega a revelar la identitat de l'assassí, que frustra a Èdip i fa que després l'acusi de traïció i burla.
RESUM DE LA TRAMA
L'obra s'inicia a la ciutat de Tebes, assetjada per una pesta. Un sacerdot anuncia les següents paraules a Èdip:
"Hi ha una plaga sobre les plantes fructíferes de la terra, una plaga sobre el bestiar dels camps, una plaga sobre les nostres dones perquè no portin fills..." (versió traduïda per David Grene, 74)
Li recorda al rei que havia alliberat la ciutat de l'Esfinx, i ara la ciutat li suplica que els torni a alliberar dels seus dilemes. Èdip envia el seu cunyat, Creont, al temple del deu Apol·lo per trobar alguna resposta. Creont torna amb un missatge: per alliberar la ciutat de la pesta, han de portar justícia per al difunt rei Laius, predecessor d'Èdip, qui va ser assassinat (suposadament) per lladres. Èdip jura que trobarà l'assassí:
"Sigui qui fos el que va assassinar el rei, potser voldria desfer-se de mi amb la seva mà assassina: així, ajudant el rei mort, m'ajudo a mi mateix." (79)
I amb les següents paraules anuncia amb ironia tràgica el seu propi destí:
"... tant si és un home i del tot desconegut, com un de molts, que visqui la resta de la seva vida en misèria fins a la miserable condemna." (82)
Èdip busca el profeta cec, Tirèsias, el qual no parla per por de ser matat si diu la veritat. Finalment, Èdip l'obliga a dir el que sap: que Èdip mateix és l'assassí. Èdip, irat, l'acusa de ser traïdor i malalt, però Tirèsias simplement li pregunta si coneix les identitats dels seus pares, i afegeix que "una maledicció del pare i de la mare us expulsarà d'aquesta terra, amb la foscor als ulls." (94) Immediatament, Èdip amenaça a Creont, acusant-lo de traïdor i conspirant en contra d'ell.
Iocasta, però, arriba i li explica que ell no podria ser l'assassí, perquè un profeta els va dir que moriria a mans del seu fill, i en canvi havia mort per culpa d'uns lladres. Èdip demana parlar amb l'únic supervivent que va observar el crim, i així poder desfer-se de la culpa.
Seguidament, explica què el va portar a Tebes. Va descobrir que segons una profecia, mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare. Va fugir de la ciutat on va créixer, i a mig camí es va trobar amb una carrossa, els ocupants de la qual van tenir una disputa amb ell. Èdip va acabar matant-los.
Un missatger arriba i li comunica que el rei de Corint, el qui es pensava que era el seu pare, és mort.
"Van profetitzar que havia de matar el meu pare. Però ell és mort, i perdut a les profunditats de la terra, i jo, que mai no el vaig tocar ni amb mà ni amb llança, segueixo aquí..." (116)
Però el missatger afegeix que el rei Polibi no era el seu veritable pare, perquè havia rebut un nadó- Èdip- d'un pastor que li havia donat al rei. Iocasta, en aquest punt, deduïm que ha revelat la veritat, perquè li diu a Èdip que espera que els deus li impedeixin esbrinar la seva identitat.
El mateix pastor confessa que va tenir pietat del nadó que provenia de la casa de Laius, i que li havia donat al rei. Èdip, en sentir això, s'altera i suplica que li portin una espasa perquè pugui matar a Iocasta, la seva mare. Però Iocasta ja és morta: Èdip entra a la seva habitació i la troba penjada d'una corda del seu sostre. Ell arrenca els fermalls del seu vestit i se'ls clava als ulls, cegant-se:
"Perquè hauria de observar una visió de qui no em va mostrar res de dolç per veure?" (134)
Finalment, Creont ve i li demana què pot fer per ell. Èdip li demana que porti a terme un funeral adequat per a Iocasta, i que ell sigui expulsat lluny de la ciutat.
LLEGAT I COMPLEX D'ÈDIP
Èdip Rei no només es va representar en el seu moment de creació a l'antiguitat, sinó que encara és representada fins als nostres dies i és una lectura obligatòria a moltes institucions educatives. Va sobreviure com el model per a obres d'autors tan destacats com ara Sèneca, Dryden i Voltaire.
Per aprofundir més, podeu consultar aquest discurs del professor Eric Csapo, de la universitat de Warwick:
Comentaris