ÀRTEMIS
Deessa grega de la caça i la natura, protectora dels animals i dels boscos. Va néixer dels amors de Zeus i Leto. Quan va cumplir 3 anys li va demanar al seu pare sis desitjos: que no es casés mai, tenir més noms que el seu germà Apol·lo, tenir un arc i fletxes fetes pels Ciclops i una túnica de caça que li arribi fins als genolls, ser la que porti llum al món, tenir seixanta nimfes i tenir totes les muntanyes al seu domini.
Quan Leto era a punt de donar llum, no trobava cap terra que l'acollís per por de la venjança d'Hera fins que va arribar a l'illa anomenada Delos, on a la fi va poder parir els seus dos bessons: primer Àrtemis, que ajudà després a a néixer el seu germà Apol·lo. Per això Àrtemis, encara que va ser sempre verge, és també la deessa dels parts. És representada com una donzella vestida amb una túnica que du un arc i un carcaix amb fletxes. Sovint apareix acompanyada d'un cérvol o d'un gos de caça. Quasi sempre és als boscos, caçant en companyia de les seves nimfes. Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades.
Les llegendes diuen que va causar moltes víctimes per venjança. Causava la mort a tothom que ofenia la seva puresa. Tampoc suportava que ningú la suplantés en la devoció que sentien alguns mortals per a ella. Va ser responsable indirectament de la mort de Fedra, perquè es va suïcidar perquè Hipòlit (el seu fillastre) no va correspondre al seu desig. El jove era un fidel de la deessa, en qui s'havia dedicat en cos i ànima.
Àrtemis també tenia el seu costat positiu. Era protectora de les verges i de la natura però també de les dones que parien i els nadons.
La relació entre Apol·lo (que regia la llum del sol) i Artemisa (la de la lluna), era molt estreta, fins a tal punt de que els grecs vinculessin la deessa amb el culte d'Apol·lo.
A continuació teniu un slideshare amb més informació sobre Àrtemis:
Comentaris