ELS DÉUS OLÍMPICS I

Com ja sabem, els grecs eren politeistes, creien en diferents déus. Aquestes divinitats, tenien forma humana tot i que són més forts, més alts, més poderosos i més bells. El què distingeix els humans dels déus és que aquests últims són immortals. 
Principalment hi ha dotze déus olímpics, que vivien a l'Olimp. Però si contem els d'alguns autors en surten catorze o quinze si afegim Eros.

















                                                     
                                    
        Olimp, Luigi Sabatelli

JÚPITER: el nom en grec és Zeus. És el déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics, de la justícia, el déu de tots els déus. Se'l representa amb barba i assegut a un tron, amb un ceptre o un llamp a la mà i l'animal que el caracteritza és l'àguila. 
Quan va néixer, el seu pare Cronos, se'l volia menjar com a tots els seus fills. Rea, la mare de Zeus el va amagar a una cova perquè no fos devorat i li va donar a Cronos una roca embolicada amb una manta i així va sobreviure. Quan va créixer, Zeus va pujar a l'Olimp per enfrontar-se amb el seu pare i així alliberar els seus germans anteriorment devorats. Durant la Titanomàquia, Zeus va derrotar el seu pare i va aconseguir salvar els seus germans. 
Va tenir tres fills amb la seva esposa Hera: Ares, Hefest i Hebe.   



















Zeus d'Esmirna, Museu del Louvre





JUNO: el nom en grec és Hera. És la deessa del matrimoni. Sol portar una diadema i normalment esta asseguda en un tron. El seu animal és el paó.
Filla de la deessa Ops i del déu Saturn, germana de Júpiter amb el qual després es casarà. Pels romans era una de les deïtats més importants ja que representava la força de la vida, del matrimoni i la maternitat.
Júpiter i Juno, James Barry

NEPTÚ: en grec és Posidó. És considerat déu dels mars i dels terratrèmols. És barbut i porta un trident. El seu animal és el peix i sol anar en un carro tirat per cavallets de mar.
Va ser una de les víctimes del seu pare Cronos i quan el van derrotar, Zeus li va donar el poder del mar.

            El retorn de Neptú, John Singleton Copley

PLUTÓ: el seu nom grec és Hades. És el déu de l'Inframón. Normalment és barbut, sol estar assegut en un tron o conduint un carro, amb un ceptre  una forca bident a la mà i acompanyat del ca Cèrber. L'inframón també s'anomena Hades degut al seu nom grec. 
Germà de Zeus i Posidó, també va participar en la Titanomàquia. S'enamorà de Persèfone, la qual acabarà vivint sis mesos de l'any amb ell i els altres sis amb la seva mare Ceres, germana d'Hades. 
























Plutó, Agostino Carracci

CERES: en grec, Demèter. Deessa de l'agricultura. És sovint representada amb una falç, espigues de blat i una torxa. El seu animal és la serp. es creu que és qui va donar el blat i les lleis als homes. 
És, com he esmentat anteriorment, la mare de Persèfone. A patrir del mite de la seva filla s'explicaven les estacions meteorològiques. A l'estiu i la primavera, que era quan Persèfone estava amb la seva mare, els camps estaven ben cuidats, perquè ella estava feliç. En canvi, a l'hivern i a la tardor com que la filla estava a l'Hades, la mare estava trista i per tant no cuidava els camps. 

Ceres y Pan, Snyders i taller de Rubens  

VESTA: el nom en grec és Hèstia. Deessa de la llar i la pàtria. Els seus atributs són una flama i un ase.
Filla de Cronos i Rea, va ser la primera filla en ser devorada.

     Hèstia, Sebastiano Ricci

VENUS: el nom grec és Afrodita. És la deessa de l'amor, la sexualitat i la bellesa femenina. Normalment se la representa despullada, sobre una petxina i amb una poma. Els seus animals són els coloms i els pardals.
Zeus la va castigar ja que ell es va enamorar d'ella però no va ser correspost, per això la va obligar a casar-se amb Hefest però a ella no li agradava i li va ser infidel vàries vegades amb diferents persones.

El naixement de Venus, Sandro Botticelli

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Molt interessant! Com a més a més, dir que Neptú originalment va ser el deu romà dels núvols i la pluja fins l'any 339 a. C, quan es va decidir la importació del culte de Posidó des de les colònies gregues de Sicília. Llavors va ser quan la seva divinitat es va traslladar des de les aigües aèries a totes les aigües, però amb predomini de les marines al voltant de les quals es va formar l'Imperi Romà.
Júlia Sabat ha dit…
És curiós que una religió tant practicada actualment com el Cristianisme fos rebutjada pels romans, es perseguien tots aquells que només creien en un Déu, ja que com has dit, la religió acceptada a l'antiga Roma era la politeista.
Bona entrada!
Hèstia també fou la deessa de l'arquitectura i la deessa més "pura" ja que no va participar en cap de les guerres dels titans.

Molt interessant!
Alba Le Riera ha dit…
Sempre va bé fer un repàs sobre els déus dels quals en parlem en la majoria de les entrades, és molt interessant saber-ne més. Deixa'm afegir que tot i que Hades era el déu de l'infern, no aplicava els càstigs en els pecadors que acabaven baixant a l'inframón.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES