DESCOBRIM LA DANSA A L'ANTIGA GRÈCIA

Escrita per -
La dansa és igual d'important per als grecs d'avui com ho va ser en temps antics. En primer lloc, el ball és una part de celebració de les ocasions importants en les vides de la gent grega; és una part important dels casaments, bateigs, banquets, celebracions i tot tipus d'actes festius.
Apol·lo i la dansa de les Muses a l'Helicó
ballarina i músic tocant l'aulós














Es creu també, que la dansa va néixer quan Teseu, que va matar el terrible Minotaure, es va aturar a Delos quan tornava cap a la seva pàtria Atenes per oferir un sacrifici als déus per haver-lo salvat. Teseu va executar un ball amb moviments de serp que representava el camí pel laberint i que imitava els seus moviments pel seu interior. Aquest "ball del laberint" en parla l'historiador grec d'època romana Plutarc, encara es balla actualment en algunes regions de Grècia.

Les danses gregues varien considerablement de regió en regió i es podrien classificar entre danses continentals i danses de les illes. Moltes d'aquestes danses tenen els seus orígens en esdeveniments destacats que han marcat al llarg de la història grega. Avui dia, però, han perdut gran part del seu significat original.

La majoria de balls es ballen en rotllana agafats de la mà o per les espatlles. La rotllana en general no és tancada i van girant mantenint aquesta obertura.
Un exemple de tantes danses que podem trobar a Grècia seria "Pentozali":
   

          
INSTRUMENTS QUE ACOMPANYAVEN LA DANSA
Els més comuns són els instruments de corda pinçada com ara:

lira de creta
outi

Silvia Pampliega
4t ESO  

Comentaris

Unknown ha dit…
Bona entrada, Sílvia. Creus que la dansa que coneixem, podria tenir origen o influència grega? O creus que està basada en alguna altra cultura? Perquè depèn de com, la dansa pentozali té una mica de semblança amb les sardanes, ja que les persones s'agafen amb la gent que tenen al costat, i fan moviments amb els peus força coordinats (fet molt important per tal que el ball surti bé).
15 de novembre del 2017, a les 11:49
Clara Serrat ha dit…
No s'havia que la dansa grega venia del mite de Teseu i el Minotaure, penso que sort que hi ha hagut canvis amb la dansa perquè no em veig capaç de ballar la dansa pentozalis!!
17 de novembre del 2017, a les 12:07
Anònim ha dit…
M'ha semblat bastant sorprenent que tal com passava amb els dialectes del grec a Grècia, també succeís amb la dansa i que, si bé hi havia un estil de dansa al nord, n'hi havia un altre una mica diferent al sud del país.
Has relatat que la dansa va tenir, pel que fa al seu origen, herència mitològica, fet que ens fa obviar com d'important era la mitologia per Grècia.
17 de novembre del 2017, a les 13:12
Helena ha dit…
Suposo que és curiós però aquesta dansa em fa pensar amb les sardanes, tot i així, la dansa Pentozali és molt complexe. Són molt ineressants les diferents danses de cada cultura i he trobat molt interessant que en un mateix país puguin haver-hi dues de diferents. Molt bona entrada!!
17 de novembre del 2017, a les 23:03
Unknown ha dit…
És molt bonic que balls tradicianals de fa més de 2000 anys encara es conservin a Grècia. ës un gran exemple de conservació del patrimoni.
Aquí també trobem un exemple de com la mitologia regia les seves vides, fins i tot els seus balls, cosa que ens fa pensar en la seva vital importància. Bona entrada!
18 de novembre del 2017, a les 9:33
Unknown ha dit…
El ball és molt semblant a les sardanes i molt repetitiu, però el que li dona vida al ball és quan els homes i les dones juguen amb les posicions ja que alguna vegada són els homes que estan al davant i una altra ho són les dones. També de la manera que van vestits és divertit i les dones contrasten dels homes i sembla aquell ball d'il·lusió òptica. També és bonic de saber que encara que hagi passat molt de temps els balls i les tradicions encara es conserven. Molt bona entrada!
22 de novembre del 2017, a les 11:59
Unknown ha dit…
Crec que el ball és una tradició molt bonica, i és important que es conservi. La dansa Pentozali m'ha recordat una mica, tal com ja han dit altres, a la sardana, però la trobo molt viva i plena de ritme. Bona entrada!
22 de novembre del 2017, a les 13:01
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació