10 de maig de 2016

PERSÈFONE, UNA DONZELLA MOLT BONICA

Persèfone, 1877, del pintor prerafaelita Dante Gabriel Rossetti

Persèfone era la filla de Zeus i la Demèter. La seva mare, Demèter, era la filla de Cronos i Rea, la germana de Zeus i deessa de l'agricultura. El tiet de Persèfone, Hades, germà del Zeus i déu de l'infern, es va enamorar d'ella i ...

Narcisos de J.W. Waterhouse
Un dia la Persèfone, estava al camp, recollint les flors juntament amb les seves amigues nimfes i amb deesses, Atena i  Àrtemis. Quan estava a punt d'agafar el narcís, de cop i volta, i va sortir Hades i s'ha la va emportar en al seu regne d'Infern.  

Fent tot això, ella es va convertir en la deessa de l'Infern. Aquest rapte va ser organitzat amb ajuda del seu pare, de la Zeus. En canvi la seva mare, Demèter, va començar a realitzar uns llargs i tristos viatges a la recerca de la seva filla.

Amb el temps, en Zeus es va adonar del que havia fet i li va demanar al seu germà, que li tornés la seva filla. Però la cosa no era possible, ja que Persèfone, havia menjat un gra de granada a l'Infern. Dit això, si algú menjava algun producte del Tàrtar, això feia que es quedés condemnat per sempre més allà. 

Però al final de tot, Persèfone passava mig any a la Terra i mig amb Hades. 



Mariia Myhal 
1r batx

2 comentaris:

Fausto Jibajas ha dit...

Trobo que aquest mite exemplifica a la perfecció la frase de que trobes a faltar les coses quan les perds.

Laura van esch ha dit...

No havia sentit mai a parlar d'aquest mite ni de Persèfone. Molt interessant l'entrada.