LA BELLESA DE MEDUSA

Escrita per -
Medusa (la ja coneguda per molts com el monstre petrificador que té serps enlloc de cabells) no sempre havia estat un monstre. Una maledicció dels déus va ser el que va provocar les causes de la seva desgràcia.
Medusa era la més bella de totes les dones. Tot en ella enlluernava els homes, des dels ulls i els cabells fins als seus gestos.
Un dia, Medusa passejava tranquil·lament per la platja, a la vora del mar. El déu Posidó en veure-la va quedar impresionat amb la bellesa d'aquesta, i va quedar enamorat a l'instant d'aquella dona. La seva obsessió era tan gran que, contra la seva voluntat, va forçar Medusa a un temple d'Atenes.

Posidó forçant Medusa al temple d'Atenes.
Els ciutadans, enfadats pels successos, com que no podien castigar al déu, van carregar contra Medusa i van alertar a la deesa Atena (rival de Posidó) del que havia succeït al temple, i aquesta va convertir els preciosos cabells de Medusa en serps, i també la va condemnadar amb la maledicció de convertir en pedra a tots aquells que la miraven fixament.

Medusa convertida en un monstre.
Atena, encara insatisfeta i colèrica en saber que Medusa esperava un fill de Posidó, va decidir castigar-la de nou i va encomendar a Perseu la missió de matar-la i tallar-li el cap.

 Fausto Jibajas Casacuberta
1r Batx 

Comentaris

Unknown ha dit…
Molt bona entrda!És molt interesant, ja que mai havia pensat que havia set per això que Medusa havia estat transformada en monstre.
13 de juny del 2016, a les 11:16
Martina Vilar ha dit…
No sabia que hi hagués mitologies on els éssers humans convertessin en monstres. Quines imaginacions més extraordinàries!!
26 de desembre del 2016, a les 20:33
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació