PERSÈFONE, UNA DONZELLA MOLT BONICA

Escrita per -
Persèfone, 1877, del pintor prerafaelita Dante Gabriel Rossetti

Persèfone era la filla de Zeus i la Demèter. La seva mare, Demèter, era la filla de Cronos i Rea, la germana de Zeus i deessa de l'agricultura. El tiet de Persèfone, Hades, germà del Zeus i déu de l'infern, es va enamorar d'ella i ...

Narcisos de J.W. Waterhouse
Un dia la Persèfone, estava al camp, recollint les flors juntament amb les seves amigues nimfes i amb deesses, Atena i  Àrtemis. Quan estava a punt d'agafar el narcís, de cop i volta, i va sortir Hades i s'ha la va emportar en al seu regne d'Infern.  

Fent tot això, ella es va convertir en la deessa de l'Infern. Aquest rapte va ser organitzat amb ajuda del seu pare, de la Zeus. En canvi la seva mare, Demèter, va començar a realitzar uns llargs i tristos viatges a la recerca de la seva filla.

Amb el temps, en Zeus es va adonar del que havia fet i li va demanar al seu germà, que li tornés la seva filla. Però la cosa no era possible, ja que Persèfone, havia menjat un gra de granada a l'Infern. Dit això, si algú menjava algun producte del Tàrtar, això feia que es quedés condemnat per sempre més allà. 

Però al final de tot, Persèfone passava mig any a la Terra i mig amb Hades. 

Mariia Myhal 
1r batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Trobo que aquest mite exemplifica a la perfecció la frase de que trobes a faltar les coses quan les perds.
20 de maig del 2016, a les 14:00
Unknown ha dit…
No havia sentit mai a parlar d'aquest mite ni de Persèfone. Molt interessant l'entrada.
6 de juny del 2016, a les 11:07
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació