LA MEDECINA ROMANA.

Els romans van adquirir molts dels seus coneixement en medicina dels grecs. Una gran font d'inspiració per a ells va ser Hipòcrates, un metge grec. Ell va deixar per escrit detalladament una descripció de totes les malalties amb les quals va tractar. 

Hipòcrates

Quan va començar la república, a Roma, van començar amb les escoles de medicina, on els futurs metges havien d'aprendre tot tipus d'habilitats mèdiques. Aquests mètodes no sempre eren tractaments científics, sinó que també tractaven amb rituals religiosos. 

Molts dels metges que sortien de l'escola, tenien la seva primera experiència laboral als hospitals de l'exèrcit. Aquí només miraven com ho feien els metges que tenien ja més experiència, i aprenien anatomia i cirurgia per curar les ferides dels solats.

Hospital de l'exèrcit.

Les intervencions quirúrgiques eren extremadament doloroses ja que els romans no coneixen cap tipus d'anestèsia, per tant no utilitzaven res per adormir la part adolorida durant la intervenció. El què feien els pacients per no sentir tant el dolor, era beure molt vi. Tot i que duien a terme complexes operacions, a vegades tenien d'amputar extremitats... però hi van trobar la solució. Van descobrir que amb pròtesis la gent podia seguir caminant, en el cas de fer-se mal en una cama. També sabien extreure pedres de la bufeta, i més tard van aprendre a treure les cataractes dels ulls. 

Normalment el perfil de metge que es trobava en la societat romana, eren esclaus o lliberts, que es desplaçaven de poble en poble tractant els seus pacients a les fires o als mercats. La gent del món rural, normalment no visitava el metges, ja que eren pobres, i normalment anaven al curandero del poble i eren tractats amb remeis populars. 

Una altra persona que també feia funcions de metge i a vegades de cirurgià, era el barber. Feien servir bàlsam per curar les ferides. Ells afaitaven el cap dels clients i després sobre la ferida els estenien una pasta perquè les ferides cicatritzin. 

Ungüents per curar ferides

Les malalties més comunes que es trobaven normalment entre els nens petits era el tifus, o malalties d'una nutrició molt pobra i escassa. La majoria dels metges romans diagnosticaven les malalties del pacient en funció del què aquests havien menjat, és a dir, molts cops no era segur que fos per una cosa determinada, o que fos la malaltia que el metge deia.

Els remeis que feien servir eren bastant simples. Els metges recomanaven l'exercici físic, també respirar aire pur i anar sovint als banys, ja que d'aquesta manera mantenien més o menys la higiene. 

Les infeccions ens els ulls les curaven amb ungüents fets amb plom, zinc o ferro. I afegien herbes medicinals al vi, i aquesta barreja els servia per curar problemes respiratoris o dolors al pit. Després, utilitzaven la saba d'algunes plantes com l'aloe vera, per curar les mossegades d'alguns animals o de serps, que sempre eren molt doloroses.

En aquella època ja tenien instruments mèdics, i molts d'ells encara es conserven i s'utilitzen en les operacions actuals. Els que més utilitzaven eren: els fòrceps, els ganxos, les pinces, les agulles, ventoses, les tisores, serres...

Instruments mèdics

Els metges romans més coneguts eren Celi Aurelià, Critó d'Heràclea, Escriboni Llarg, però d'entre els més coneguts, Galè,un metge grec, va ser el més destacat ja que va acabar sent el metge de la cort de l'Emperador Marc Aureli.

Galè

Irene Riera 

1r Batx