LA CAIXA DE PANDORA

Escrita per -
El mite explica que Zeus, enfadat perquè prometeu va robar el foc per entregar-lo als homes, va crear la primera dona com a càstig. Hefest va crear la dona amb argila, amb formes molt boniques, la va fer bella i formosa, la va anomenar Pandora.

Els altres déus es van encarregar de donar-li altres trets que li faltaven: Afrodita li va concedir la bellesa eterna i els encants. Atena li va concedir la saviesa i el coneixement de les arts de la caça. Apol·lo li va regalar una veu molt suau, tendre i meravellosa. Hermes li va concedir el do de la paraula, la curiositat i la mentida. Les tres Gràcies i les Hores la van guarnir amb vestits, joies i flors, llavors Pandora es va convertir en la primera dona de totes. 
Abans  que Pandora baixés a la terra, Zeus li va regalar una caixa que no podia obrir. Quan ella va baixar a la terra, es va enamorar i finalment es va casar amb Epimeteu, i el seu germà, Prometeu, li va dir que mai obris la caixa que l'hi havien regalat, però Epimeteu va oblidar-se del missatge que li havia donat el seu germà, i no va dir res a Pandora. 


Llavors, ella un dia encegada per la curiositat va obrir la caixa, i de dins en van sortir tots els mals del món. Pandora es va adonar de l'error que havia comès, i va tancar la caixa, i dins només va quedar l'esperança, l'única cosa bona que hi havia dins.

En sortir-ne tots els mals, tant Epimeteu com Pandora van morir en aquell moment. 

En aquest mite veiem que Pandora és la que ha fet perdre tota la humanitat, igual que Eva en el paradís. 


En aquest vídeo s'explica el mite. 

Irene Riera 
1r Batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Trobo curiós i veig un punt de masclisme en aquest mite, ja que és una dona (concretament la primera) la que provoca les desgràcies de tota la humanitat.
20 de maig del 2016, a les 14:08
Maria González ha dit…
Estic d'acord amb tu Fausto, jo també havia pensat que darrera aquest mite s'hi amaga aquest masclisme tret de l'origen de la dona com a fruit de les desgràcies.
Molt bona entrada!
20 de maig del 2016, a les 14:27
Miquel ha dit…
Apol·lo també era el déu de la música i la poesia, de fet, el mite explica que li va donar una veu suau i bonica a la dona perquè el complagués amb el cantar i atragués així als homes.
29 de setembre del 2016, a les 16:10
Mireia Recuero Solà ha dit…
Bona entrada! De fet, si ens posem a mira la relació que té aquest mite amb l'actualitat trobem que encara és vigent ja que existeix una marca de joies anomenada Pandora. Fins i tot, solem utilitzar la frase “obrir la caixa de Pandora” que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta problemes, entrebancs o complicacions.
4 de desembre del 2016, a les 12:49
Unknown ha dit…
Gràcies per aquesta última entrada de la frase feta, és el que buscava
10 d’octubre del 2020, a les 12:39
Unknown ha dit…
Gràcies per aquesta última entrada de la frase feta, és el que buscava
10 d’octubre del 2020, a les 12:39
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació