PROMETEU, EL TITÀ DESAFIADOR DELS DÉUS

Escrita per -
Prometeu era un dels dotze titans engendrats per Gea i Urà i desterrats posteriorment al Càucas. Per ordre de Zeus, Prometeu i Epimeteu (tots dos eren germans) havien d'encarregar-se de poblar la Terra i, mentre Epimeteu es dedicava a crear una immensa quantitat de criatures, el seu germà es va centrar en crear-ne uns de semblants als déus: els humans.

Prometeu crea l'ésser humà.
Aquesta nova espècie tenia moltes dificultats per sobreviure sense l'ajuda dels déus. Prometeu, veient amb llàstima les dures condicions en les que havien de viure els humans, va decidir ajudar-los i els va portar el foc.
Un bon dia, els humans van caçar un bou, i quan es disposaven a repartir-lo, els déus van reclamar una part del bou com a ofrena. Prometeu, astut i valent, els va dir que en un sac posessin la carn i els òrgans tapats amb la pell del bou i en un altre sac els ossos i les demés parts inservibles i les cobrissin amb el greix de l'animal. Zeus, veient-ne el seu aspecte apetitós, va escollir la part que pertanyia al sac amb els ossos coberts de greix. En veure l'engany, Zeus va decidir castigar Prometeu lligant-lo al mont Càucas, on una àguila li rosegava el fetge cada nit i durant el dia aquest se li regenerava.
Prometeu i l'àguila
Els humans, per la seva part, van ser castigats pel déu Zeus, que els va requisar el foc i els va enviar una dona, anomenada Pandora,  que portava una caixa. Aquesta va acabar obrint la caixa, que contenia totes les desgràcies: dolor, pobresa, guerra, crims, plagues...

Pandora obrint la caixa

Fausto Jibajas 
1r Batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació