CAOS. L'ORIGEN DE TOT

Escrita per -
Segons la mitologia, el món es va originar amb el Caos, un estat primitiu de l'existència del qual van sorgir els primers déus. 
Després d'això es va originar Gea o Tellus (La Terra) i aquesta, a la seva vegada, engendrà Urà o Caelus (el cel), un ésser de la seva mateixa mida, perquè la rodegés i protegís. Aquests van esdevenir els primers Protògons, déus sorgits als principis de la creació.
El caos



Els dos déus, Gea i Urà, van esdevenir els pares de les primeres criatures vives: els hecatònquirs (éssers de cent braços gegants i violents), els cíclops (éssers gegants que tenien un sol ull) i, per últim, els titans.
Urà, el pare, tenia por que aquests el destronessin i va empresonar-los a les profunditats de Gea. Aquesta, molt enfadada pel que Urà havia fet, volia venjança, i va demanar  als seus fills que la dugessin a terme.  Tots els fills es van negar perquè temien al seu pare. Tots, menys Cronos.
Gea va donar una falç al seu fill, i aquest, aprofitant una distracció del pare, li va tallar els genitals, dels quals va néixer la Afrodita (deessa de l'amor i la bellesa).

Naixement de Venus (Afrodita)
Cronos va esdevenir en poc temps un tirà, i va empresonar els seus germans al Tàrtar. Gea va planejar una nova venjança.
Cronos s'havia casat amb Rea, i el tità es menjava a tots els fills que engendrava Rea. Aquesta tornava a estar embarassada quan va demanar ajuda a Gea, ja que no volia perdre un altre fill. Gea li va dir que li donés el nen i que embolcalles una pedra i se la donés a Cronos, i així ho va fer. Cronos es va menjar la pedra sense adonar-se'n. El nen que va néixer, va ser ni més ni menys que Zeus.

Cronos menjant-se un fill, Goya
Zeus va crèixer, i un cop va ser gran, va enverinar al seu pare, i aquest va escopir a tots els fills que s'havia menjat (els germans de Zeus): Ares, Posidó, Demèter, Hera i Hèstia. Aquests van protagonitzar la guerra anomenada Titanomàquia, que van guanyar i es van fer amb el control de l'Olimp.


Fausto Jibajas 
1r Batx

Comentaris

Maria González ha dit…
Que interessant! No havia sentit mai a parlar d'aquesta història, i la veritat és que és molt tràgica... El que més m'ha impressionat és el fet de que el pare es mengés els seus propis fills!
15 de novembre del 2015, a les 22:41
Unknown ha dit…
Certament la història de com es va crear l'Univers pels grecs és una teranyina d'enganys i incest, entre altres barbaritats com menjar-se els seus fills. Però bé, si t'agraden les telenoveles, sens dubte és una narració per tu. Bona entrada!
2 de febrer del 2018, a les 13:05
Anònim ha dit…
Aquest tema em sembla molt interessant ja que parla de generacions anteriors als déus que coneixem. Deixem afegir una cosa sobre Cronos. Tal i com has dit Cronos es menjava els seus fills, però això no ho feia perquè si, tenia un motiu, i era per evitar que algun dels seus fills el destronés a ell.
24 de desembre del 2020, a les 10:58
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació