EL MITE DE TÀNTAL
Tàntal, fill de Zeus i de la nimfa Plutó, segons la mitologia grega, era el rei de Frígia i era extraordinàriament ric i famós. Va ser un dels pocs mortals que fou honrat pels déus i tenia la seva amistat.
Els déus li van permetre menjar a la taula de Zeus i escoltar tot el que els immortals parlaven entre ells. Però Tàntal va explicar-ho tot als seus amics humans i no només això, sinó que també va robar nèctar i ambrosia dels déus i la va repartir entre als seus amics, faltant així el respecte als déus. També va amagar el preciós gos d'or del Temple de Zeus que algú altre va robar i quan Zeus va reclamar el gos ell va negar sota jurament haver-lo rebut.
A part de tot això, va decidir convidar els Déus a un sopar i per a posar a proba la seva omnisciència va sacrificar el seu propi fill i el va cuinar i el va servir per menjar als déus. Només Dèmeter, entristida i adolorida pel rapte de la seva filla Persèfone, va menjar el que Tàntal va servir a taula. Els déus al adonar-se del què Tàntal acabava de fer, van posar les restes de Penèlope en una cassola i la parca Cloto els va donar vida de nou, posant-li enlloc de l'omòplat que Dèmeter es va menjar, un omòplat d'ivori. Després de tot el que havia fet, els déus es van enfadar moltíssim amb ell i el van enviar a Hades, on va ser sutmes a una terrible tortura. Hi ha dues versions de la tortura que Tàntal va patir.
La primera explica que estava en un estany fins a l'altura de la cintura i a la vora de l'estany hi havia un enorme arbre fruiter. Quan Tàntal tenia set i acostava la seva boca a l'aigua l'estany s'assecava i quan tenia gana i volia agafar alguna fruita, no arribava.
La segona versió diu que Tàntal estava dins l'estany fins a l'altura de la barbeta i a la vora de l'estany no només hi havia un arbre sinó que n'hi havia varis; una pomera, una perera, un magraner, un figuer i verds olivers que donaven unes olives molt boniques. Així doncs, quan Tàntal intentava acostar-se o bé a l'aigua o bé als arbre, l'estany s'assecava i les branques dels arbres eren alçades ben amunt cap al cel per un vent molt fort.
A part del patiment de passar set i gana també hi havia un tercer patiment que era que sobre el seu cap hi havia una gran roca que amenaçava amb desprendre's. Així doncs, Tàntal, es va veure obligat a viure amb aquell triple càstig per haver ofès i fer enfadar als déus de l'Olimp.
QUÈ ÉS EL TANTALISME?
A arrel del mite de Tàntal ha sorgit el Tantalisme, un motiu literari molt recorrent en la novel·la Laura a la ciutats dels Sants que significa, com es pot deduir a partir del mite, desig i frustració. Desig tal com el que sent Tàntal per l'aigua i les fruites i frustració com quan veu que és impossible arribar a elles.
Ioana Sofrea
1r Batx
Els déus li van permetre menjar a la taula de Zeus i escoltar tot el que els immortals parlaven entre ells. Però Tàntal va explicar-ho tot als seus amics humans i no només això, sinó que també va robar nèctar i ambrosia dels déus i la va repartir entre als seus amics, faltant així el respecte als déus. També va amagar el preciós gos d'or del Temple de Zeus que algú altre va robar i quan Zeus va reclamar el gos ell va negar sota jurament haver-lo rebut.
A part de tot això, va decidir convidar els Déus a un sopar i per a posar a proba la seva omnisciència va sacrificar el seu propi fill i el va cuinar i el va servir per menjar als déus. Només Dèmeter, entristida i adolorida pel rapte de la seva filla Persèfone, va menjar el que Tàntal va servir a taula. Els déus al adonar-se del què Tàntal acabava de fer, van posar les restes de Penèlope en una cassola i la parca Cloto els va donar vida de nou, posant-li enlloc de l'omòplat que Dèmeter es va menjar, un omòplat d'ivori. Després de tot el que havia fet, els déus es van enfadar moltíssim amb ell i el van enviar a Hades, on va ser sutmes a una terrible tortura. Hi ha dues versions de la tortura que Tàntal va patir.
La primera explica que estava en un estany fins a l'altura de la cintura i a la vora de l'estany hi havia un enorme arbre fruiter. Quan Tàntal tenia set i acostava la seva boca a l'aigua l'estany s'assecava i quan tenia gana i volia agafar alguna fruita, no arribava.
.jpg) |
| Fotografia en què es mostra Tàntal submergit fins a la barbeta intentant agafar una fruita. |
.jpg) |
| Tàntal intentant menjar una poma. |
A part del patiment de passar set i gana també hi havia un tercer patiment que era que sobre el seu cap hi havia una gran roca que amenaçava amb desprendre's. Així doncs, Tàntal, es va veure obligat a viure amb aquell triple càstig per haver ofès i fer enfadar als déus de l'Olimp.
QUÈ ÉS EL TANTALISME?
A arrel del mite de Tàntal ha sorgit el Tantalisme, un motiu literari molt recorrent en la novel·la Laura a la ciutats dels Sants que significa, com es pot deduir a partir del mite, desig i frustració. Desig tal com el que sent Tàntal per l'aigua i les fruites i frustració com quan veu que és impossible arribar a elles.
.jpg) |
| Dibuix de la portada del llibre "Laura a la ciutat dels Sants" Pont Romà de VIc. |
Ioana Sofrea
1r Batx
Comentaris
És un mite del qual no havia sentit a parlar mai. Recordo que Dèmeter era el nom de l'àvia de l'Anaïd en el clan de la lloba (llibre que vam llegir a segon), potser l'autora volia fer referència a la deesa.
Crec que la part menys sàdica de tota l'entrada és la del tòpic literari. És aquest el que m'has comentat avui a classe de literatura?
En quant al que tu dius Míriam, em sap greu aquesta confusió que t'he creat. Tàntal serveix als deus el seu fill Penèlope, però Dèmeter en menja perquè està entristida per la desaparició de Persèfone. No sé si m'explico.
Moltes gràcies a totes dues per llegir-vos l'entrada. :)
Trobo que Tàntal va ser un desagraït amb els Déus ja que ells van confiar amb ell. Això demostra que es volia sentir superior i que tots els altres sabessin que era amic dels Déus.
Per altre banda, el tòpic literari m'ha semblat molt interessant.
M'ha agradat.
Curiosa entrada!