LA TORRE DEL PRETORI

Escrita per -


El Pretori ha estat, i és, un dels edificis més emblemàtics de Tarragona. Va ser construïda el segle I dC. 

Originalment allotjava les escales que comunicaven la ciutat baixa amb el fòrum provincial, a través del circ, amb el qual es comunica per passadissos subterranis: 

Accés al circ 

Segles més tard, amb la restauració de la ciutat el 1129, la torre es va adequar com a residència d'un dels senyors de la ciutat: el normand Robert Bordet, el qual va esdevenir príncep de Tarragona. 

Pere III, el Cerimoniós, anys més tard, va reformar significativament el palau amb la construcció d'un nou pis, la sala gòtica. La seva situació privilegiada va convertir-lo en un punt clau de vigilància contra la pirateria.
Sala gòtica (segon pis)
El castell va deixar de ser residència reial al segle XV i a partir del segle XVI es va convertir en caserna i dipòsit de material bèl·lic.

 Més enllà de l’època romana i visigòtica, va ser utilitzat com a centre de reclusió amb el nom de Quarter del Rei a mitjan del segle XVII i de Quarter de Pilats al segle XVIII.
A principis del segle XIX, durant la Guerra del Francès, l'edifici, com tota la ciutat, va ser ocupat per tropes napoleòniques, les quals van destruir-lo parcialment. 
Des de mitjan del segle XIX, va esdevenir la presó provincial de Tarragona. La funció de presó provincial es va mantenir fins  l'any 1953.




A partir d'aquest moment va començar un procés d'adequació museogràfica, esdevenint, l'any 1971, un annex al Museu Arqueològic. A partir del 1986 la torre va passar a dependre del Museu d'Història de Tarragona.


Façana de l'edifici des de la plaça del Rei
Àfrica Clota
1r batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Trobo molt fort que les construccions dels romans després de tants anys encara segueixin casibé intactes i que en canvi, les construccions d'avui en dia després de més de 50 anys ja es comenssin a fer malbé... molt bona entrada Àfrica!
16 d’abril del 2014, a les 17:00
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació