VENUS DE MILO

Escrita per -
La Venus del Milo va ser descoberta per un pagès de la petita illa de Milo (Grècia)  a l'any 1820. Va ser creada en honor a la deessa "Afrodita" i hi ha una gran quantitat d'interpretacions en referència de la absència dels seus braços. 

Estàtua de Venus 
La Venus de Milo és una de les grans escultures de la història de l'art grec i el seu autor és anònim, encara que se li atribueixi la creació a Praxíteles.
No hi ha una data concreta de quan es va crear però es calcula que es va fer a finals del segle II AC en honor a "Afrodita", la deessa de l'amor i la bellesa.
Originàriament, la estàtua era considerada del període clàssic de la escultura grega, però avui en dia la seva data se li atribueix molt més tard, al 100 a.C, i es creu que es una sofisticada combinació d'estils anteriors: 

Cap de la Venus de Milo.
El cap de la deessa és pròpia del segle V a.C, la seva nuesa es creu que és del segle IV a.C. i la seva postura en espiral (apresa gràcies a la professora de dibuix, Imma Vall)  amb múltiples punts de vista, és una característica típica de l'època hel·lenística.

Exposició de l'estàtua de Venus al museu del Louvre
La Venus de Milo va arribar al Louvre al 1821 poc despès de que es tornés a Itàlia la Venus de Medici 1815; la seva enorme fama va sorgir de la determinació francesa de convèncer al món de que havien aconseguit un tresor molt més valuós del què havien demanat. La van trobar sense braços i s'han fet moltes hipòtesis arran que la deessa podria estar subjectant qualsevol cosa.





 Alba Sabadell

1r Bat

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació