1 d’abril de 2014

ATENA


En la mitologia grega Atena, Minerva en la romana, és la deessa de la saviesa i de l’artesania, com també de l’estratègia en la guerra i de la civilització. Es també la protectora de la ciutat d’Atenes, d’on li prové el nom, i és una de les sis deesses del Panteó grec. És filla de Zeus i Metis, una nimfa. Els seus atributs són l’arc, la lira i el llorer. L’animal que la simbolitza és l’òliba i la seva planta és l’olivera. El Partenó d’Atenes és el seu homenatge més resplandent. Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, ni va tenir cap parella o amant. Sempre va mentenir-se verge.

EL NAIXEMENT D’ATENA

El naixement d’atena és el més curiós de la seva vida.  Urà i Gea van advertir a Zeus de que si Metis tenia una filla i després tenia un fill, aquest el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera quan Metis estava embarassada d’Atena. Al moment del part  Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrís el cap amb una destral i del seu cap va néixer Atena, ja adulta i armada.

ATENA I ARACNE


Un famós mite realcionat amb atena, és el mite d’Aracne i té a veure amb la gelosia. Aracne tenia un talent per teixeir, el seu art era exquisit. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena. Amb aquestes Atena va baixar a la terra a veure el tapís en persona i el que va veure la va meravellar i horroritzar a la vegada. Efectivament, aquell tapís superava qualsevol de les seves obres. Furiosa per la gelosia, el va destruir. Quan Aracne va veure la seva obra perduda, es va suïcidar penjant-se d'un arbre. Atena tenia prou sentit comú per adonar-se de la injustícia de la seva mort, de manera que la va perdonar parcialment. Li va fer reviure convertint-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiraria.

 Podeu consultar més aquí.

LA POMA DE LA DISCÒRDIA
Un altre mite molt relacionat amb la deessa és el mite que marca l'origen de la guerra de troia. A les noces de Peleu i Tetis, a les quals van assistir  molts dels déus, Eris, deessa de la discòrdia, va llençar una poma d'or amb aquestes paraules gravades: "Per a la més bella". De seguida tres deesses van reclamar la poma: Hera, Atena i Afrodita. Per tal de decidir a qui pertanyia la poma de la discòrdia i per tant qui era la més bella, es va escollir a Paris, el jove fill del rei Príam de Troia. Les tres deesses van intentar subornar-lo. Hera li va oferir poder, Atena saviesa i gloria militar i Afrodita el va temptar amb la dona més bella de la terra, Helena. Paris es va decantar per Afrodita. Aquest incident va ser l'inici de la guerra de Troia, ja que Afrodita va ajudar Paris a enamorar i raptar Helena. Atena i Hera, en canvi, donarien suport als grecs en la futura guerra i Afrodita seria la protectora de Paris i els troians.

Aquí us deixo un slideshare que parla de la seva vida i de les seves representacions artisitiques i també de les que són en honor seu.



Míriam El Mouhadab Carbonell
4t ESO