ILERDA

Escrita per -
Hi ha poca coneixença de l'antiguitat d'Ilerda, ja que no hi ha gaire investigació sobre ella comparat amb altres ciutats romanes. Encara que les recents excavacions arqueològiques que s'han fet a ala ciutat durant aquest últims deu anys han ajudat a fer-se una idea més àmplia de com era Ilerda en la seva època romana.

Ilerda estava situada en un lloc estratègic perfecte. Es localitzava  en un encreuament de camins, amb el riu Segre (important vida de comunicació) i podien vigilar tota la plana del Segrià des del Turó de la Seu.
No se sap del cert quin paper va tenir la ciutat ni en el món romà ni en l'ibèric, ja que una bona part de la zona del Segre i de la Cinca estava poblada pel poble dels ilergets. 

Ilerda

Ilerda abans de ser romana va estar habitada per els ibers, aquest anomenaven a la ciutat Ilirtda que significava ciutat del llop, d'aquí que el símbol de la ciutat sigui un llop. El seus orígens van ser a l'any 500 aC i va ser fundada al segle I a.C.
Ilerda va convertir-se en municipium i va ser monumentalitzada durant l'època d'August. Aquesta formava part del distrecte judicial de Cesaraugusta (actualment Saragossa) i servia de pas entre l'interior de la península i la costa. Ilerda també va ser molt important ja que va ser un escenari (al 49 a.C) de la Guerra Civil de Cèsar i Pompeu.

Gràcies l'arqueologia sabem que Ilerda va patir una crisi que va provocar que s'abandonesin molts edificis. Però al 499 els sueus i bagaudes van atacar la ciutat, i d'aquesta manera a van refer.

Planta de la ciutat:


No s'ha pogut delimitar certament la ciutat, ja que no hi ha prou restes i informació, encara que s'han pogut formular diverses hipòtesis (plànol de la dreta):

La ciutat estava dividida en dos parts diferenciades (el turó i la part baixa), aquestes ocupaven unes 23 hectàrees (semblant a Tarraco (més o menys 30 hectàrees)). August construeix a allà un edifici de planta rectangular a sota la plaça de Paeria, d'aquest se'n conserva els ciments. A més de això també es conserven cinc hilades construïdes directament on abans passava el riu, una necròpolis molt important, un tros de muralla (descoberta al 2004) situada a prop de la Porta del Lleó, i per últim la resta de murs que delimitaven una habitació romana.

A més en aquest web es troba una hipòtesi de on podia estar el fòrum (cap a l'altre extrem de la ciutat, a la que ara és la plaça de Sant Joan) i el decomanus maximus i el cardo maximus. 
                 
                                                             hipotètic plànol de Ilerda

En aquest vídeo es fa un petit resum sobre molta informació d'Ilerda, l'actual Lleida:
                                     
                          

Meritxell Masnou 
1r batx

Comentaris

Alba Masnou ha dit…
Uau!! És fortíssim l'origen del nom Saragossa! Mai a la vida ho hagués imaginat! A més, no he sabut on es trobava aquesta Ilerda fins que he llegit al final que era Lleida! Tenim orígens molt clàssics i romans, molt més del que em pensava!
30 d’abril del 2014, a les 14:14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació