LES CLASSES SOCIALS
Monarquia
a les classes socials de l’antiga Roma:
A la monarquia de l’antiga Roma, hi havia els homes
lliures i els esclaus. Dins els homes lliures hi havia els ciutadans i els no
ciutadans que estaven dividits en altres estaments; hi havia els patricis, que van ser ells primers
en poblar Roma. I els altres, els plebeus, clients i lliberts eren els no
ciutadans. Els plebeus eren els que tenien els mateixos drets que els patricis
a diferència que els plebeus no tenien els mateixos drets polítics que els
patricis. Els clients són aquells estrangers que anaven a Roma per una millora
del seu país i juraven lleialtat a Roma. Els lliberts eren els que antigament
havien set esclaus i havien obtingut la llibertat tant comprant-la com l’amo
els havia comprat. Entre ells en l’últim estament hi havia els esclaus que eren
esclaus de guerra com esclaus detinguts.
República a les classes socials de
l’antiga Roma:
A la república de l’antiga Roma era bastant diferent em
comparació a la monarquia ja que hi havien els ciutadans i no ciutadans tot i
que els estaments que hi havia eren diferents com són, els patricis, nobles,
cavallers, plebeus, clients i lliberts. Els patricis i els nobles junts van
crear un estament anomenat l’ordre senatorial, que consisteix en el conjunt de
senadors que formaven el senat de Roma. Els cavallers eren els que movien el
comerç de Roma, els plebeus entre en l’estament de no privilegiats però
ciutadans juntament em els clients. Els plebeus eren els pagesos, artesans o
simplement els que tenien petites empreses que per la manca de producció o
clientela avien d’anar a l’exèrcit. Els clients eren aquells que ara podríem
dir que són els secretaris de quelcom, ja que la impotència d’un romà depenia
sobre els clients que tingués. Finalment els lliberts, que no eren ciutadans, i
això els convertia en esclaus alliberats. En to cas també hi havia la classe
social dels esclaus.
Imperi a les classes socials de
l’antiga Roma:
L’imperi romà estava dividit
em molts estaments. Generalment estava dividit per ciutadans i esclaus. Els
patricis i els nobles entren en l’ordre senatorial i havien de tenir 1.000.000
de sestercis (moneda de plata de l’imperi), tenien el dret a ser senadors i que
passava de pares a fills. Després hi havia l’ordre eqüestre que havien de tenir
un valor de 400.000 sestercis. Es dedicaven al comerç. Després i tenim els
plebs que estan dividits en ingenu i lliberts.
Formaven la plebs totes les persones lliures que no pertanyien als ordes anteriors. La plebs va adquirir amb Octavi August una nova dimensió, ja que es consideraven dins d'aquest estament no solament els nascuts de pares ciutadans. Per acabar teniem els colons, (que eren ciutadans) i els esclaus, (que eren no ciutadans). En els darrers temps de l'Imperi va sorgir aquesta nova classe social. Eren homes lliures que conservaven tots els drets, però estaven subjectes al gran propietari gairebé com si fossin serfs. Els esclaus podien ser de guerres o bé detinguts per els comissaris.
Formaven la plebs totes les persones lliures que no pertanyien als ordes anteriors. La plebs va adquirir amb Octavi August una nova dimensió, ja que es consideraven dins d'aquest estament no solament els nascuts de pares ciutadans. Per acabar teniem els colons, (que eren ciutadans) i els esclaus, (que eren no ciutadans). En els darrers temps de l'Imperi va sorgir aquesta nova classe social. Eren homes lliures que conservaven tots els drets, però estaven subjectes al gran propietari gairebé com si fossin serfs. Els esclaus podien ser de guerres o bé detinguts per els comissaris.
Genís González
4t ESO
Comentaris
He buscat informaciò i no m'ha aclarat res però he trobat una slideshare que afegeix un detall més http://www.slideshare.net/pilar23gm/lantiga-roma-6693769