13 de desembre de 2013

LA CASA ROMANA

Al principi la casa primitiva romana semblava una barraca però quan els romans van establir contacte amb els etruscos i els grecs, la casa va evolucionar molt. Es va convertir en un palau, amb moltes dependències i  amb zona enjardinada anomenada peristil.
L’atri era una de les parts més importants de la casa ja que des d’allà podies accedir a totes les habitacions de la casa. Les parets solien ser decorades amb pintures al fresc, i el terra amb mosaics geomètrics o figuratius.  

Les persones adinerades gaudien de vil·les al camp on gaudien de la seva tranquil·litat. En canvi les persones pobres vivien en pisos petits i de lloguer.

Peristil
La casa etrusca:

Els habitatges primitius dels romans eren barraques amb teulades de fang i palla i una única porta d’obertura.
L’atri (atrium) feia de cuina, de menjador, de dormitori i de temple domèstic. Tota la vida familiar tenia lloc a l’atri. Al voltant es van construir habitacions i al fons, davant la porta d’entrada, s’hi aixecà un despatx del pater familias.

La casa senyorial:

Els romans rics, a partir del segle II aC., influïts per la cultura grega, enriquiren i ampliaren les cases primitives ficant a darrere del tablinum, un segon cos d’habitacions situades al voltant del pati de columnes enjardinat.

L’atri va deixar de ser el centre de la vida familiar i es va convertir en una avantcambra grandiosa, on el senyor rebia els clients. Al voltant de l’atri hi havia diverses dependències: les botigues (tabernae), habitacions per dormir (cubicula) i el menjador (triclinium).

A través d’un vestíbul es passava de l’atri al pati o jardi envoltat d’un porxo que normalment tenia dos pisos i era sostingut per columnes.
Aquí una imatge d'una casa senyorial: 
Aquí trobareu una casa romana virtual on hi ha informació de cada apartat: 

La casa de lloguer (insula):

A Roma es van multiplicar els habitatges a partir de les guerres púniques.

Com que no es disposava de prou sòl va caldre edificar en altura i així sorgiren les cases de lloguer. Tenien grans balcons exteriors i s’accedia als pisos per escales exteriors. Els serveis d’higiene eren comunitaris.

La planta baixa servia d’habitatge a una família rica o s’hi ficaven botigues o tallers. Els pisos superiors es dividien en un gran nombre d’apartaments de petites dimensions.

El mobiliari:

Les cases dels romans no disposaven de tants mobles com els que tenim nosaltres en les nostres cases avui en dia. Consistia en alguns armaris col·locats en un racó de l’atri, unes taules situades al menjador i a l’atri, i alguns bancs ficats al vestíbul o a les parets del jardí i diverses cadires.

Als dormitoris hi havia el llit (lectus) ple de coixins, i a la cuina, una gran varietat de fogons portàtils. També tenien vaixelles.

Llit amb molt coixins 
Els tapissos i les cortines s’utilitzaven molt per tapar les parets i les finestres i fins i tot per tapar les dependències.

Enllumenat i calefacció:

Els romans per l’enllumenat feien servir torxes (taedae) que feien amb fusta resinosa, també candeles i llànties d’oli. Les últimes són les que van utilitzar més els romans.

Torxa
Llàntia d'oli


Per a la calefacció els romans utilitzaven dos sistemes: uns forns fixos que s’instal·laven als baixos de la casa i enviaven l’escalfor per sota dels pisos i per entremig de les parets. I uns forns portàtils als quals es podia cremar llenya i produïen escalfor. Aquest últim era el sistema més utilitzat i el més barat.

Aquest vídeo serveix per acabar de completar la informació sobre la casa romana: 



Cèlia Macià 
1r Batx