VAIXELLS DE GUERRA ROMANS

Els romans tenien una flota molt desenvolupada. Aquí us deixo els diferents tipus de vaixells de guerra romans:

Liburna: El seu origen es deu a una tribu de l'Adriàtic, els liburns. És molt veloç i era famós entre els romans perquè era molt utilitzat per la pirateria. El disseny original es va transformar passant a ser un vaixell amb dues fileres de rems, seguia sent petit i veloç però apte pel combat. Solia pesar unes 15 tones i tenia 50 rems, i la tripulació solia ser de uns 70 homes entre remers, mariners i soldats. La liburna va ser un vaixell molt popular a la armada imperial romana.

Disseny Liburna

Trirreme: L'origen del trirreme es troba a la ciutat grega de Corint al segle VII a.C. Va ser un disseny pensat clarament pel combat naval. És el vaixell més veloç (fins i tot superior a vaixells més petitons) i podia girar 180º en una distància molt curta. Un trirreme típic tindria uns 170 rems amb els seus remers corresponents, i la seva tripulació completa seria d'uns 200 homes si hi sumem mariners i soldats. Desplaçava unes 50 tones.

Disseny Trirreme

Cuatrirreme: El seu origen s'atribueix als cartaginesos i ja se'ls coneixia en temps d'Alexandre Magne. Tenien dos homes per rem, per tant 90 rems i 180 remers. Era més ample que el trirreme i podia tenir 75 soldats a coberta. Desplaçava unes 60-70 tones, i la seva velocitat era semblant a la del quinquerreme. Era un vaixell de combat econòmic, ja que tenia un desavantatge en alçada comparat amb el quinquerreme.

Disseny Quatrirreme

Quinquerreme: La primera menció del quinquerreme va ser al 398 a.C i pot ser que fos un dels primers vaixells que van posar diversos homes per rem. Hi havia dos remers per rem a les fileres superiors i un per rem a les inferiors. Un quinquerreme típic disposaria de 180 rems(30 fileres a cada cantó) i 270 remers, a part dels 70-120 soldats que portaven. Desplaçaven unes 100 tones. A l'època es considerava innegable que un quinquerreme fos superior a un trirreme. Els quinquerremes eren més segurs en cas de tempesta i podien portar més soldats i instal·lar més torres. No eren tant ràpids i maniobrables com els trirremes però la seva pèrdua en velocitat no era gaire alta. Aquesta era la nau més equilibrat en relació a potència de combat i agilitat.

Disseny Quinquerreme

Hexarreme: El seu disseny s'atribueix al Dionís de Siracusa, cap al final del seu regnat. A Roma els hexarreme eren vaixells habituals de representació diplomàtica al port. Tenen el desavantatge del seu pes, pel que serien bastant maldestres als combats. Portaven unes 120 tones. Tenien dos remers per rem, i s'estima que un hexarreme típic tindria uns 180-200 rems portats per uns 360-400 remers. Portaria uns 140 soldats, però eren uns vaixells bàsicament per exhibir.