JÚPITER, EL DÉU ROMÀ

Qui va ser i què va fer Júpiter?

Qui és?

Júpiter és el déu principal de la mitologia romana, pare de déus i d'homes.

Fill de Saturn i Ops, va ser deïtat suprema (déu suprem) de la triada capitolina, integrada, a més, per la seva germana i esposa Juno i la seva filla, Minerva. 
Júpiter amb Tetis, de Jean Ingres (1811)


Els seus atributs són l'àguila, el llamp i ceptre. El seu equivalent en la mitologia grega és el déu Zeus.

El culte a Júpiter va ser introduït a Roma per Numa Pompili. A el major temple romà, construït en honor seu en un turó, va ser anomenat com Iuppiter Optimus Maximus (Júpiter, el millor i el més gran), protector de la ciutat i de l'estat romà. 

Naixement i ascens al tron
Saturn devorant els seus fills


Saturn, fill menor de Coelus i Terra, devorava als seus propis fills, complint així amb la condició que el seu germà gran, Tità, li havia imposat per governar, de manera que la descendència de Tità pogués després arribar al tron ​​de sobirania sobre la resta dels déus.

No obstant això, Ops, dona de Saturn, va aconseguir sostreure a Júpiter, Neptú i Plutó d'aquell destí. A Júpiter el va amagar a l'illa de Creta, on la cabra Amaltea el va alletar. 

Quan va haver crescut, Júpiter va fer guerra contra Tità, i després contra el seu pare, fins destronar-lo. Saturn havia devorat les seves filles, Vesta, Ceres i Juno. Va ser necessari, perquè les tornés, un vòmit preparat per Metis. De seguida Júpiter va assignar a Neptú el regne dels mars, i a Plutó regnar l'infern i després es va casar amb Juno, la seva germana.


Podeu trobar més informació aquí

Judith Capella
4t ESO

Comentaris

Irene Sánchez ha dit…
Està bé que ens donis informació sobre el déu Júpiter, ja que tots el coneixem molt pel fet de ser el déu principal de la mitologia romana, pero hi ha coses que per exemple jo no sabia, com per exemple que tingui un temple construït en honor seu, (Iuppiter Optimus Maximus, i tampoc sabia de l'existència de Ops.
La pàgina web que ens has donat per saber més informació és molt interessant ja que parla de Júpiter el planeta.
Felicitats per l'entrada!
Paula Campelo ha dit…
Tots coneixem el déu Júpiter i la importància que té envers la mitologia romana.

M'ha impactat molt el fet que el seu pare es menjava els seus propis fills només per una qüestió d'herència, ja que em fascina saber com li va donar més rellevància a l'herència del tro que a l'amor dels seus descendents. Sabia que Júpiter es va poder salvar del horrible final que l'esperava, ser devorat juntament amb els seus germans, però no sabia que Ops, la seva mare, va ser qui el va salvar.

Està molt encertada la imatge que has incorporat a l'entrada, ja que ens mostra la crueltat que va tenir Saturn a l'hora de cruspir-se els seus fills, tot i que personalment crec que és molt impactant.

Bona entrada, sempre està bé saber una mica més sobre la mitologia romana!
Adrià Sanchez ha dit…
Molt bona entrada! He trobat molt interessant aquesta entrada on s'explica una mica sobre la vida de Júpiter. Tenia constància de qui era el seu pare i la seva mare, encara que no sabia que la seva mare es deia Ops. Trobo molt cruel que un pare hagi de menjar-se als seus fills com be explica el mite que va relacionat amb aquesta entrada.

Opino que és un acte de valentia ser capaç de enfrontar-se al seu pare i crec que és normal que la mare salvés al seu fill, en la mitologia grega és més conegut com a Zeus, el deu dels cels. És un acte de valentia el que va fer Júpiter per poder salvar als seus germans així fent vomitar gràcies a líquid.

Molt bona entrada Judit!
Maria Guallar ha dit…
Jo ja coneixia el déu Júpiter, però no havia sentit mai a parlar de la seva vida, em sembla molt entranyable la valentia que va mostrar a salvar els seu germans i com es va enfrontar al seu propi pare, ja que és sorprenent que es menjés als seus propis fills.
Bona entrada, Judit :)
Unknown ha dit…
Bona entrada!

Sempre està bé saber-ne més sobre els déus, realment la vida de cadascún és molt interessant.

Crec que tothom en la seva vida ha sentit a parlar sobre Júpiter o Zeus. Sempre he considerat a aquest déu, el més fort i més important de tota la mitologia romana.

M'ha sorprès moltíssim l'ascens al tron, tot i així, m'he adonat de que sempre hi ha guerres. Com tots els meus companys han comentat, trobo molt cruel el fet de que un pare es mengi els seus propis fills només per obtenir més poder.

Per altra banda, el que no acabo d'entendre amb qualsevol déu, és que es cassessin amb les seves pròpies germanes, com ho va fer Júpiter amb Juno. Considero que les dones, tant deesses, no tenien gaire dret d'elecció.

Bona entrada Judit!
Unknown ha dit…
Coneixia al déu Júpiter, però a diferència d'altres déus no havia escoltat gaire cosa de la seva vida.
M'ha impactat quan has esmentat que Saturn devorava als seus propis fills, així com que Ora, la dona de Saturn, va aconseguir amagar a Júpiter.

També m'ha impressionat quan dius que perquè Saturn "retornés" a les seves filles, les havia de vomitar. Sincerament, no és un fet gaire agradable, però si va ser així... Ningú podrà canviar-ho!

Bona entrada Judith!
Sandra García ha dit…
Trobo que és un bon tema per fer una entrada, ja que encara que tots coneixem al dèu Jupiter, estic segura que amb aquesta entrada hem completat informació que abans no sabiem, ja que personalment no havia sentit a parlar gaire de la seva vida.

M'ha sorprès com a la Mireia el fet de que Saturn tinguès que fer un bomit, per retornar a les seves filles, no m'ho vull ni imaginar.. quin fàstic no?

Bona entrada, felicitats!
Martina Maldonado ha dit…
Hola Judit!
M'agradat la teva entrada ja que Júpiter és un dels Déus més parlats per les diferents societats.
Per una part crec que està molt ben explicada aquesta història, però independentment d'això la veig com a molt fantasiosa ja que no em crec que Saturn pogués vomitar a les seves filles...
He entrat a aquesta pàgina que ens has deixat al final de la teva entrada però no ens dóna molta informació més de la que has dit, ja que sobretot parla de de Júpiter com a planeta.
Finalment, felicitar-te per aquesta entrada.
Mol bé!
Meryem Merimi ha dit…
M'ha semblat una entrada molt interessant! Una curiositat és que com a déu del cel, se li posava com a testimoni en els juraments, ja que de la benedicció d'aquests depenia tant la justícia com el bon govern. Els cònsols romans feien el seu jurament per al càrrec a Júpiter.
Carla Erra ha dit…
Trobo que Júpiter, al ser el déu suprem, també és un dels déus més interessants per veure, ja que d'ell surten la majoria de mites. Les infinites infidelitats o els actes immorals porten a aquest déu a ser vist així, sense límit de poder, però aquesta entrada demostra els seus inicis. Per acabar, deixa'm afegir que els déus van associar Júpiter amb l'actual planeta, adoptant el nom d'aquest mateix déu, ja que és el que tenia més poder i aquest planeta en el Sistema Solar és el més gran.
Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES