1 de març de 2013

AQÜEDUCTE ROMÀ DE SEGÒVIA

La llegenda de l'aqüeducte romà de Segòvia diu que fa molt temps, a finals del s.I i principis del II d.C. una jove criada havia de portar una gerra d'aigua, cada dia a la casa on servia a la part alta de la ciutat; i havia d'anar a la zona baixa, on es trobava la font a la que anava a buscar l'aigua per després fer el camí de pujada, cap al poble amb el càntir ple.

Un dia, la jove criada, a mig camí d'arribar a casa, tota desesperada va exclamar:" Donaria el que fos perquè l'aigua arribés sola a les portes de la ciutat, per no haver de recórrer aquest camí". Llavors una veu melodiosa li va respondre: "Estàs segura que donaries qualsevol cosa a canvi que l'aigua arribés a les portes de la teva ciutat?". La jove es va girar espantada, i va veure un home, a qui va respondre que "sí sense dubtar-ho"

Diable constructor de l'aqüeducte
Llavors l'home li va dir que ell realitzaria un aqüeducte que portaria directament l'aigua a la ciutat. Però que a canvi ella li hauria de donar alguna cosa. La pobra jove li va respondre que només era una simple criada i que no posseïa res. L'home li va dir que sí, que posseïa una cosa que podria donar-li: la seva ànima. En aquell moment la jove va pensar que l'ànima era una cosa que de poc li servia, per tant va acceptar.


Llavors es va adonar de l'estrany somriure a la cara de l'home , de manera que abans d'estrènyer la mà amb aquest i segellar el pacte ella va afegir que només li donaria la seva ànima si era capaç de fer l'aqüeducte abans que el primer raig de sol brillés al matí següent.



Després de tancar el tracte amb una encaixada de mans, l'home va desaparèixer davant els ulls de la noia, i aquesta va continuar el seu camí pensant que tot havia estat una simple fantasia pel seu gran cansament.


Aqüeducte de Segòvia
Quan la nit va arribar, la jove va començar a donar voltes al llit sense poder dormir. No parava de pensar en l'estranya trobada que havia tingut en baixar a la font aquell matí, així que es va aixecar i va anar a fer una passejada per airejar la ment. Però per la seva sorpresa va ser més gran quan va treure el cap al mirador i va observar com l'estrany que havia conegut aquell matí era embolicat en flames i donant ordres a uns dimoniets, dirigint la construcció d'una estructura que la jove no va trigar a identificar com a un conducte per a portar l'aigua a la part alta de la ciutat.

L'obra va continuar tota la nit, i durant aquell temps la jove no va parar de resar a Déu penedida del seu tracte amb el diable. Demanant-li que no deixés que el diable s'emportés la seva ànima. Però no va obtenir resposta. Quan tota la construcció estava pràcticament finalitzada, l'home en flames i tots els seus ajudants van començar a celebrar la seva victòria, i mentre portaven l'última peça al buit, el primer raig de sol va colpejar la cara del diable.

Aqüeducte de Segòvia
El diable, indignat per la seva derrota, va abandonar la ciutat al costat de tots els seus ajudants deixant gairebé acabada la construcció, la jove sorpresa per la seva victòria, va córrer a l'església per confessar-se davant del sacerdot. Aquest després de beneir la jove, va anar amb la resta de Segòvia a contemplar l'impressionant aqüeducte construït pel diable i els seus ajudants. Posant tots junts l'última pedra finalitzant la construcció.

Paula Gumà 
4t ESO

7 comentaris:

Angi Johana ha dit...

Bona entrada Paula!

Mai havia sentit a parlar d'aquesta llegenda i m'ha agradat moltíssim. Tot i que és molt típic/propi en mites, llegendes, etc., allò de "regalar" l'ànima al diable per obtenir alguna cosa i després penedir-se del fet. La veritat és que no m'esperava aquest final, pensava que finalment el diable guanyaria i s'emportaria l'ànima de la jove criada. Per sort no va ser així!

Com ja he dit he trobat molt original la llegenda d'aquest bonic aqüeducte. Penso que la criada no havia d'haver fet un pacte amb el diable, ja que ja se sap que si ho fas alguna cosa dolenta et passarà. Aquest personatge mai farà alguna cosa bona pel teu bé; té una ment bastant perversa, per això és el diable no?!

Per altra banda, aquesta llegenda ens mostra que mai hem de decidir coses quan estem afeixugats, cansats, ni tampoc quan estem molt feliços, sinó quan estem de manera neutral ja que així després no ens penedim. Tot i així, en aquesta llegenda finalment no li va passar res a la criada, però només va ser sort.

Carla Espinosa ha dit...

Al igual que la Angi, mai havia sentit a parlar sobre aquest mite, però realment es un mite que està molt bé i es bastant entretingut.
Em sembla molt original la idea aquesta de que una jove qualsevol doni la seva ànima a canvi de no haver de caminar tant per tal de explicar l'origen d'una construcció.

Molt bona entrada Paula!

Irene Sànchez ha dit...

Carai, quina sort que te la noieta no? Mentre llegia la història, he pensat que té una mica a veure amb nosaltres. Qui no ha dit alguna cosa per estar al fil de la desesperació i se n'ha empenedit quan ja és massa tard? La pobre noia va dir-ho sense pensar i per mala sort va aparéixer el diable. Pel que diu la Angi, dupto que la noia sapiguès que és el diable, sino no hauria fet aquest pacte... Em semla molt interessant això de regalar o donar la teva ànima, realment es pot treure l'ànima d'una persona? aquest tems també ho vaig veure en un capítol dels simpsons!
Felicitats Paula, mai havia sentit a parlar d'aquest mite!

Mireia Linares ha dit...

Com les meves companyes, jo tampoc havia escoltat aquest mite mai. És estrany, que no hi surtin més éssers mitològics, per tant, no sé si és un mite o una llegenda.
Penso, però, que el fet de que hi apareix-hi el diable que vol posseir l'anima de la pobra jove, fa d'aquesta història, una història clàssica.

Crec que està bé recordar actuals estructures, com ara, l'aqüeducte de Segòvia, amb "llegendes mitològiques" com aquesta.

Així doncs, molt bona entrada Paula!

Martí Vilalta Grau ha dit...

Molt bona entrada!

La veritat és que mai havia sentit ha parlar sobre aquesta llegenda, però si que havia vist aquest aqueducte l'estiu de fa dos anys. La veritat és que aquest mite m'ha agradat bastant, però crec que la criada hauria de pensar una mica les coses abans de fer-les enlloc de deixar-se emportar per la situació del moment.

Una de les coses que més m'ha sorprès sobre aquesta llegenda és que no hi surtissin gaires essèrs mitològics.

Una de les coses que podem apendre d'aquesta llegenda és que abans d'escollir alguna cosa és millor que ens ho pensem una mica, ja que sino acabem fent disverats com els de la criada de la llegenda.

Cristian Martinez ha dit...

És molt interessant aquesta llegenda sobre el conegut aqüeducte de Segovia, aquesta història mai l'havia escoltat, però està força bé amb un final feliç, clar que demostra que en l'època ambientada ja estava establerta la religió cristiana a l'imperi.

Al igual que la Mireia penso que graciés a que algú no volia fer aquest esforç, és van inventar els aqüeductes per millorar aquest treball.

Molt Bona Entrada Paula!

Adrià Sanchez ha dit...

No tenia constància d'aquesta llegenda, penso que ha estat molt be que la noia es pugues salvar d'aquest infern i mai més ben dit... M'ha agradat molt la història, encara que no sigui molt original perquè ja havia escoltat a parlar d'altres mites o llegendes iguals. Però ha estat molt bé tot i així.

Un altre punt que m'agradaria remarcar és sobre l'acuaducte, penso igual que el Cristian i la Mireia que els van construir per una causa important i tot era perquè les persones no volien fer aquest treball.

Molt bona entrada Paula, bona informació i ben treballat!