5 de març de 2013

EL MATRIMONI ROMÀ

El matrimoni en l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat i tenia com a principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels seus pares.

Entre els patricis també servia per segellar aliances polítiques o econòmiques. Un exemple era el de Júlia Caesaris (filla de Juli Cèsar i Cinilla), qui inicialment s'havia compromès amb Marc Brut i que va acabar casant-se amb Gneu Pompeu Magne a causa del desig del seu pare d'establir una aliança amb Pompeu que va conduir al primer Triumvirat.

Paquius Proculus i la seva dona Acuarela
A l'antiga Roma, el matrimoni s'havia de complir amb certs requisits com ara l'edat, els homes es casaven amb catorze i les dones amb dotze, era estrany que es casessin passada la trentena. A més, quan la dona d'un membre de l'alta societat cometia adulteri, aquest podia matar-los, ja que es considerava com un acte decent per així mantenir el seu honor.

Quan el fet del matrimoni començava a existir, no era necessari un acte jurídic i religiós perquè el matrimoni fos considerat legal, n'hi havia prou amb la convivència entre un home i una dona perquè aquests fossin considerats casats.

Una de les formes de matrimoni era el Confarreatio que era l'única forma de matrimoni en què el sacerdot podia estar present. Aquesta forma de matrimoni era obligatòria per: els Rex Sacrorum, els Flamen Dialis, els Flamen Martialis i els Flamen Quirinalis.






ELECCIÓ DE LA DATA:

El matrimoni, com que era tant important, s'havia de realitzar en dates considerades com a favorables. El període considerat com el més adequat era la segona meitat de juny, perquè estava relacionat amb el solstici d'estiu.

No era recomanable casar-se entre els dies 13 i 21 de febrer (dies del festival de Parentalia), entre l'1 i el 15 de març, dies fixos de cada mes (kalendae, Nonae i Idus), i els dies en què s'obria la "porta del món", és a dir el 24 d'agost, 5 d'octubre i el 8 de novembre.



Marta Marin
4t ESO

7 comentaris:

Carla Espinosa ha dit...

Sempre que s'ha parlat de matrimonis de conveniència ami no es que em faci molta gràcia, ja que casar-te per obligació sempre ho he trobat fastigós.
Actualment però, molta gent es casa amb altres persones únicament per interès, però si comparem el matrimoni d'avui en dia amb el dels romans és bastant diferent. Per exemple en els casos d'adulteri s'arribava a matar, i jo personalment penso que es normal que les dones fossin adulteres i que no s'havia de castigar de tal manera que acabés amb la seva vida.

Bona entrada Marta!

Irene Sànchez ha dit...

El que més m'ha sorprès de l'entrada, (com segurament a tothom), és el fet de que es casaven els nois amb 15 anys i les noies amb 12, ja que ara no està permès casar-se si no tens més de 18. També m'ha sorprès que el marge de data per casar-se sigui tan escàs i hi hagi tantes condicions per escollir un dia. Per poc que entenc, actualment et pots casar el dia que vulguis no? i si hi han uns dies concrets dupto que sigui tan estricte tot.
Estic d'acord amb la carla sobre lo del matrimoni de conveniència i l'adulteri...
Bona entrada :)

Paula Campelo ha dit...

Els romans tenien una visió del matrimoni molt diferent a la que tenim nosaltres avui en dia. Per exemple, molts reis feien que les seves filles es casessin amb prínceps d'altres imperis per fer més gran el seu, fet que em sembla molt trist i egoista, ja que els reis només pensaven en el seu imperi i deixaven totalment de banda la felicitat de les seves filles.

Em costa imaginar com la gent es casava amb 12 i 14 anys, ja que eren pràcticament nens i molts no sabien res sobre l'amor i es casaven per obligació. Avui en dia, la gent es casa quan té una certa edat i està segura de que vol compartir la resta de la seva vida amb aquesta persona, i em costa imaginar-me a uns nens de 14 anys casant-se.

M'ha estranyat molt el fet que quan una dona poderosa estava casada i cometia adulteri, tenia dret a matar al seu amant per conservar el seu honor, cosa que em sembla fatal.

També m'ha impressionat el que has dit sobre les dates de casament, ja que no sabia que en aquella època hi havien dies que casar-se donava bona sort.

Bona entrada!!!

Cristian Martinez ha dit...

És molt interessant les diferencies entre el matrimoni a l'època romana amb el matrimoni d'aquesta època, sobretot l'edat, ja que com dius a l'època romana estava malt vist casar-se amb més de trenta anys i ara és molt normal, fins i tot casar-se amb quaranta ja que actualment hi han moltes parelles que decideixen no casar-se ni per el jutjat ni religiosament, així que molts decideixen casar-se més endavant.

El que m'ha semblat curiós també són les dates millor vistes i les que pitjor estaven vistes. Això també manté relació amb l'actualitat quan hi han dates que a lo millor porten mala sort i d'altres que són millors.

Martí Vilalta Grau ha dit...

Una entrada molt interessant Marta!

Mai m'hauria imaginat que el matrimoni romà fos tan diferent al nostre, sobretot en l'edat en que es casaven. M'ha sorprès bastant que estigues mal vist que una persona es cases amb 30 anys ja que avui en dia és molt normal o fins i tot amb 40 o més.

també he trobat molt interessant el fet de que segons en quins dies de quina època es cassesin els romans portava bona sort.

Una de les coses que trobo més horribles és que quan una dona estava casada i tenia un amant, després si matava el seu amant aconseguia conservar el seu honor.

Adrià Sanchez ha dit...

Molt interessant aquesta entrada, penso que avui en dia les persones tenim el dret a casar-nos quan volem i amb qui volem, però es diferent perquè encara que hi ha religions que escullen amb quants anys t'has de casar avui les persones també tenim el nostre dret a casar-nos quan volem i amb qui volem.

Penso que no està bé fer casar a una persona per obligació, perquè l'amor és una de les coses de la vida que be sola. Avui en dia hi ha persones que es casen amb més de quaranta anys i fins i tot amb persones més o amb menys anys que un mateix.

Molt bona entrada Marta!

Mireia Linares ha dit...

Trobo horrible haver de casar-se per obligació, així com també el fet de que l'objectiu principal fos generar fills per interès.

Això que dius de l'edat, sembla increïble que s'haguessin de casar tant joves, però malauradament, avui dia, hi ha cultures que encara ho fan i estic en total desacord.

No sabia que als inicis del matrimoni no fos necessari un acte jurídic, sinó que amb la convivència de l'home i la dona junts fos suficient. Tampoc havia sentit a parlar de la informació que dones sobre les dates en que es casava la gent.

Bona entrada Marta!