31 de desembre de 2012

MEDUSA, ÉSSER MITOLÒGIC

Medusa (del grec Médousa, que significa guardiana o protectora) era l'única mortal de les tres Gorgones filles del déu marí Forcis i el monstre aquàtic Ceto. Medusa vivia a l'Oceà occidental.


Medusa (dibuix)
Les Gorgones eren tres monstres i es deien Esteno, Euríale i Medusa. Les tres eren filles de les divinitats marines Forcis i Ceto. De les tres, només aquesta última era mortal, però era considerada la Gorgona per excel·lència.

El cap d'aquests monstres estava envoltat de serps, tenien grans ullals, mans de bronze i ales d'or. La seva mirada era tan penetrant que qui li mirava els ulls quedava convertit en pedra. Pertanyen a la generació preolímpica. Vivien a l'Occident extrem, no gaire lluny del País dels Morts.

Peter Paul Rubens, Medusa, 1617
En la mitologia grega Medusa era una dona molt maca que va tenir relacions amb Posidó en el temple dedicat a Atena (la deessa de la guerra). Quan ella se'n va adonar, va decidir transformar Medusa en un monstre amb ales. 

En un principi es deia que era un cavall alat, més tard es va dir que era una dona amb ullals, llengua negra, urpes i cabells de serp. Però, tot i això, el seu aspecte exterior no era el més terrorífic que ella tenia, sinó que era la seva mirada que podia transformar en pedra a qualsevol que la mirés. Es deia també que la seva sang tenia el poder de reanimar els morts. 

Medusa


Perseu amb el cap de la Medusa
Quan Medusa estava embarassada de Posidó, Perseu, ajudat per Atena i Hermes a qui van donar les sandàlies alades, el casc de la invisibilitat d'Hades i un escut i una espasa, Medusa va ser decapitada. 

De la sang de Medusa van néixer Pegàs, el cavall alat, i el gegant Criasor. Perseu va utilitzar el cap de la seva mare Medusa per poder matar Cetus i poder rescatar Andròmeda. Després d'haver matat Cetus, Perseu va donar el cap de Medusa a Atena, que més tard se'l posaria en el seu escut.





Si medusa era tan lletja com explica la mitologia grega, per què creieu que la pintaven tan maca?

Adrià Sánchez
4t ESO

28 de desembre de 2012

RIONI DEL TESTACCIO

El centre de Romà dividit en "Rionis"
 i destacat en color groc la "Rioni del Testacció".
Des de que Roma va ser capital d'Itàlia, l'any 1870, va expandir-se significativament fora de les antigues muralles, degut al creixement de la població. I es va anar dividint el centre de Roma en diferents regions o "rionis". Ja al 1874, hi havia gent vivint fora de la muralla aureliana, i ja hi havia 15 rionis, però van augmentar a 22 entrat el segle XX. 

Una d'aquestes regions, anomenada "Rioni del Testacció", és la protagonista d'aquesta entrada. Aquesta rioni, fou nombrada com la número XX i és troba al sud-oest del centre de Roma.

Cim del Mont Testacció
El nom de la Rioni del Testacció, ve d'un mont que es troba dins d'aquesta regió, el mont Testacció o Mons Testaceum, que vol dir "muntanya de rajoles"

Aquest mont va ser un gran abocador entre el s.I i el s.III d.C, allà s'apilaven totes les àmfores que arribaven al port plenes d'oli d'oliva. Els romans les buidaven i com que no era rentable tornar-les al seu lloc d'origen les trencaven, les portaven al mont Testacció i li posaven calç a sobre perquè no 
Mapa de l'Imperi Roma i
en vermell la província Bètica.
fes pudor. 

El turó, que té una forma triangular, és format per més de 26 milions d'àmfores trencades, la majoria provinents de la Bètica, una província romana que designava la zona sud de la península ibèrica.

Actualment, a les coves on a l'edat mitjana s'utilitzava per emmagatzemar vins per la seva temperatura, ara s'hi poden trobar restaurants i cases.

Ara us deixo un interessant documental que ens explica perquè no reutilitzaven les àmfores, també ensenya alguna cova construïda per emmagatzemar vi, i a més el reporter fa una volta pel turó. Us recoman-ho veure'l i podeu comentar el que us ha semblat. Només hi ha un petit problema, està en italià però es sobreentén.

        

Cristian Martinez
4t ESO

27 de desembre de 2012

NERÓ

Algun cop heu pensat el nombre d'emperadors que ha pogut tenir l'Imperi Romà durant tota la seva història?
Realment un número exacte no el puc dir, però més de 20! 
Un d'ells és el que explicaré a continuació: Neró.


Neró Claudi Cèsar August Germànic va ser un dels emperadors que va tenir l'Imperi Romà durant el 13 d'octubre del 54 i el 9 de juny del 68 . Va néixer a Anzio (15 de desembre del 37) i va morir a Roma amb 30 anys (9 de juny del 68) i va arribar al tron gràcies a la mort del seu oncle Claudi, el qual anteriorment el va adoptar.

Nero Glyptothek Munich 321.jpg
Escultura de Neró
Primerament el fet que Neró aconseguís el tron era molt complicat ja que el seu oncle matern (Cal·lígula) va heretar el tron als 24 anys, on ja podia decidir qui seria el pròxim hereu del tron, però va ser assassinat juntament amb la seva dona i això causà que Claudi, l'oncle adoptiu de Neró, anés a parar al tron.

Amb únicament 14 anys ell mateix es proclama adult, i comença a acompanyar el seu oncle Claudi al Senat i fins i tot va aparèixer en monedes.
Fins que a l'any 54 Claudi va morir, es parla que possiblement la mare de Neró enverinés Claudi, però no es va arribar a demostrar res.

Monedes amb Neró i Agripinila (mare)

I així, després de la seva mort Neró va heretar el tron.
Durant el temps que va estar al tron, Neró va fer diverses construccions de teatres, va promoure competicions i proves atlètiques amb el propòsit d'augmentar el capital de cultura a l'Imperi Romà.

Va cometre bastants execucions i una d'elles, molt sorprenent, la de la seva pròpia mare pel fet de que pensava que ella conspirava contra ell i que volia fer-lo fora del tron.

A part d'aquesta execució va ordenar l'assassinat de la mare de Popea Sabina,  amb la qual es volia casar i si la seva mare seguia viva no li permetria a la seva filla casar-se amb ell.

Neró amb remordiments després d'executar  la seva mare.
Realment d'aquest emperador hi ha moltíssima informació sobre tots els anys que va estar present al tron i totes les coses que li van succeir,  però millor anem directament al que va passar just després de la seva mort.

Segons Cassi Dió i Suetoni la mort de Neró va ser rebuda de bona manera, és a dir, la gent del Senat, els nobles i els de classe alta es van alegrar de la seva mort. En canvi tots els de classe baixa com esclaus, que van ser els que van rebre més beneficis del regnat de Neró, van rebre la notícia amb molta tristesa.

Després de la seva mort, molts monuments dedicats a ell van canviar de nom, moltes escultures les van remodelar per tal que semblés una altra persona i moltes coses per l'estil, per tal de no guardar memòria sobre aquest emperador.


Es diu que Neró va incendiar Roma, podeu fer una petita cerca i llegint algun enllaç que us he posat potser podreu donar una resposta.

Carla Espinosa
4t ESO

26 de desembre de 2012

LA COLUMNA DE TRAJÀ

Trajà era un emperador romà el qual va manar des de l'any 98 fins el 117. No era d'origen italià i aixó era una novetat, la seva dinastia portava el nom d'AntoninaVa construir molt edificis públics els qual van ajudar en la reforma de Roma. Va tenir una guerra a Dàcia la qual va conquerir després. Després d'això  va llençar la seva última campanya per conquerir Pàrtia. Allà va patir una malaltia la qual el va impedir seguir en l'expedició que realitzava  i va morir tornant cap a Roma.


La columna de Trajà és un monument que es troba a Roma. Es tracta d'una edificació en columna que arriba a fer uns 38 metres. A la columna hi ha personatges amb baix relleu que aconsegueix que es vegin en un efecte de 3D. Aquestes imatges commemoren les victòries de l'emperador Trajà a les dues guerres Dàcies. 

Van ser dues guerres la primera a la part d'abaix i la segona a la part de dalt i són separades per la deessa Victòria que és la portadora de la bona sort sobretot en les guerres.


La columna està formada per 28 blocs d'unes 40 tones de 4 metres cadascuna feta de marbre de Carrara. Tota l'escultura mesura uns 200 metres. Dintre de la columna hi ha una escala de 185 escales des d'on es pot accedir a un mirador a la part superior. A dalt de tot de la columna hi ha una estàtua de Sant Pere.



La columna descansa a sobre d'un pedestal on és tallada  en majúscules molt elegants:

SENATVS·POPVLVSQVE·ROMANVS
IMP·CAESARI·DIVI·NERVAE·F·NERVAE
TRAIANO·AVG·GERM·DACICO·PONTIF
MAXIMO·TRIB·POT·XVII·IMP·VI·COS·VI·P·P·
AD·DECLARANDVM·QVANTAE·ALTITVDINIS
MONS·ET·LOCVS·TANT ... IBVS·SIT·EGESTVS

La seva traducció: El senat i el poble romà, a l'emperador Cèsar Nerva Trajà August Germànic Dàcic, fill del diví Nerva, pontífex màxim, tribú per dissetena vegada, emperador per sisena vegada, cònsol per sisena vegada, pare de la pàtria, per mostrar l'altura que assolien la muntanya i el lloc ara destruïts per com aquesta.




Manar El Kadiri
1r Batx

25 de desembre de 2012

ELS PENTINATS DELS ROMANS

Des del principi de la història romana, els ciutadans romans acostumaven a deixar-se llargues cabelleres, que estava associada amb grans virtuts masculines, com altres cultures  més antigues també feien. A de més del cabell, es deixaven barba pel mateix motiu. Això va seguir així fins ben entrat l'època de l'imperi, on els homes es tallaven el cabell i ensenyaven la seva cara afaitada, encara que semblés un procés molt llarg i cansat degut a les eines que utilitzaven. 


Troballes, d'eines d'un tonsor romà,
on es poden apreciar dos 
Novaculae i  dos fortex.
El tonsor, el barber, tallava el cabell amb unes tisores de ferro, anomenades fortex. Cada vegada que hi anaven era molt dolorós, sobretot quan anaven a afaitar, ja que no s'aplicaven prèviament cap loció. Només aplicaven aigua abans d'utilitzar les navalles "Novaculae" i les ganivetes "Cultri". 

Aquest dolor que patien va fer que només anessin a tonsors experts o s'apliquessin cremes depilatòries. Als homes romans els importava molt la seva imatge, per això els afectava la calvície.  Aquest va ser un dels motius pel qual molta gent es va rapar, així  ho dissimulaven.

Al final de l'època república els pentinats eren més treballats i els cabells ja  es pentinaven amb el calmistro, que eren eines fetes de ferro que es podien escalfar i així podien arrissar-se el cabell. 

Aquí us deixo una curta presentació sobre els pentinats romans, en el qual podreu trobar informació sobre pentinats masculins i femenins.




Com a curiositat, els adolescents havien de fer una ofrena de la seva primera barba als "Lars", això representava el pas a l'edat adulta. Però qui són els Lars?

Cristian Martínez
4t ESO 

24 de desembre de 2012

EL RIU TIBER, TESTIMONI DE LA HISTÒRIA DE ROMA

El riu Tíber ha estat present en tots els moments de la historia de la ciutat de Roma, des de la seva fundació, fins a l'actualitat. La llargada total del riu és de 405 km. i la trajectòria des del "Monte Fumaiolo", passant per ciutats com Laci, Perussa i després ha de travessar Roma i després desemboca al Mar Tirrena. 


Estàtua de Roma que representa
la personificació del riu Tíber
Aquest riu s'ha arribat a desbordar moltes vegades, essent l'última vegada fa unes setmanes. Peró la més important va ser la del 241 a.C. després de la Primera Guerra Púnica. Fins i tot l'emperador August va establir uns magistrats anomenats Curatores Tibaris, la missió  dels quals era cuidar del riu i va perdurar per tot l'imperi. 


Inundacions del riu Tíber pel pas
per Roma a l'Octubre del 2012

Al 398 a.C el Tiber va arribar a congelar-se, això va ser un fet excepcional. El port a l'antiga Roma va suposar el centre comercial de la ciutat gràcies a la construcció del Portus Tiberinus, que era el port on sortien els vaixells plens de mercaderies per anar fins a la Mediterrània. 



Representació d'unes Batalles Navals,
o neumàquies celebrades al Colisseu



El riu va tenir un paper molt important al mite de Ròmul i Rem, ja que gràcies a que es va inundar, els bessons van arribar a terra. A més era on els romans agafaven l'aigua per omplir l'amfiteatre Colisseu i feien les batalles navals.


Cristian Martinez
4t ESO

21 de desembre de 2012

ORFEU I EURÍDICE

Eurídice, una nimfa de Tràcia era esposa d'Orfeu  poeta i músic. Els dos s'estimaven molt, per tant vas decidir casar-se. El dia del seu casament, Eurídice va estar a punt se ser segrestada per Aristeu, un pastor enemic d'Orfeu. Ella s'escapà però, en l'intent de fugir, una serp la mossega i li treu la vida.


                                   Orfeu i Eurídice, Arno Breker

Orfeu es sent tant desconsolat i trist sense la seva dona, que decideix anar-la a buscar al món dels morts. Amb l'ajuda de les seves habilitats amb la música, va superar tots els obstacles per arribar a buscar a la seva estimada esposa. Va convèncer Caront que li va deixar travessar el riu Estígia (el límit entre el món dels vius i el món dels morts).

També va convèncer Persèfone i Hades (els déus de la mort) en deixar-li emportar Eurídice. Aquests només van posar una condició i és que durant el trajecte del món dels morts al món dels vius Orfeu no podia mirar Eurídice fins que la llum del sol  l'il·luminés totalment. 

Orfeu i Eurídice tornant al món dels vius
Aquest va complir la promesa, fins l'ultim tram que indecís va voler comprovar que no l'havien enganyat i que de veritat Eurídice l'estava seguint al mon del vius. Com que Eurídice encara no estava del tot banyada amb la llum del sol, aquesta va retrocedir al món dels morts sense tenir cap possibilitat a tornar. Orfeu va intentar tornar a buscar-la però aquest cop, Carnot no li deixà creuar el riu Estígia. Finalment Orfeu va tornar a la terra dels vius i va ser fidel a la seva esposa fina a la mort.

La mort d'Eurídice
Aquí us he deixat un vídeo perquè acabeu d'entendre aquest mite.



Eulàlia Tarragó
4t ESO

20 de desembre de 2012

CUPIDO, L'EROS ROMÀ

Cupido, més conegut com Eros en la mitologia grega, era el fill d'Afrodita, deessa de la bellesa i la fertilitat. En la mitologia Romana, Cupido era fill de Venus, la deessa de l'amor, i Mart, el déu de la guerra. 

Cupido ha sigut representat com un nen alat, un nadó o jovenet àngel. Se'l fa responsable dels amors i les passions dels mortals, crea un enllaç entre l'amor i la tragèdia. 

Cupido (Eros)
Cupido era el fill i ajudant de la deessa Venus, la deessa també coneguda en la mitologia grega com Afrodita, deessa de l'amor i la bellesa. Cupido era l'ajudant de Venus i portava a terme l'enamorament dels mortals.

La història de Cupido explica que és un nen alat amb dos tipus de fletxes a l'esquena: unes tenen un color daurat amb unes plomes de colom que representa l'amor instantani, i també un altre tipus de fletxa fetes de plom amb unes plomes de mussol que representa la indiferència de la parella.

La seva mare sempre li encomanava a qui havia de disparar les fletxes, però a vegades Cupido no li feia molt cas sobre com fer el seu propi treball i hi havia vegades que no ho feia. Un dia Cupido es va enfadar amb el déu Apol·lo i li va disparar una fletxa d'or i una altra a fletxa de plom a la nimfa Dafne. Ella per poder-se salvar de ser perseguida per Apol·lo li va demanar ajuda al déu del riu i aquest la va convertir en arbre.


Cupido
Un dia la mare de Cupido, Venus, es va preguntar perquè el seu fill no creixia i va anar a demanar ajut a l'Oracle de Temis. Aquest va contestar que l'amor no creix sense passió i Venus va tenir un segon fill anomenat Anteros, déu de la passió, i així Cupido va començar a créixer.


Cupido i Venus
A la Terra dels mortals hi vivia una princesa anomenada Psique. Era una dona molt bella, per això els homes la idolatraven, però no es sentien dignes d'ella. El seu pare un dia va anar a parlar amb l'Oracle de Delfos per veure si podia trobar un bon marit per la seva filla. L'Oracle va predir que ella tindria el marit quan estigués en un precipici, que vindria una serp alada i la faria la seva esposa. Venus tenia molta enveja de Psique i va manar a Cupido que li disparés una fletxa per tal que s'enamorés de l'home més lleig del món.

Però quan Psique va estar en un precipici va aparèixer Cupido, però ell no va ser capaç de disparar-li una fletxa, perquè es va enamorar de la bellesa de Psique. Cupido va créixer fins convertir-se en un home.


Cupido i Psique
Cupido, en enamorar-se de Psique, la va portar a un castell on es casaria amb ella, però li va fer prometre que mai miraria el seu rostre. Un dia la princesa Psique es va deixar convèncer per les seves germanes, i va decidir per curiositat observar el rostre del seu amat. Després que hagués mirat el seu rostre Cupido va desaparèixer. Psique, preocupada pel que va fer, va decidir anar en busca del seu amat.

La princesa per arribar on estava el seu amat havia de passar una sèrie de proves, l'ultima proba se li encomanà que havia de portar una capça a l'inframón on hi vivia Prosèrpina la dona de Plutó, però li van dir clarament que per cap motiu hauria d'obrir la capça. La curiositat va poder amb ella i Psique va caure en un gran somni. En veure això, els déus per tot el que havia fet per Cupido la van transformar en una semidéu, perquè estigués amb ell per tota l'eternitat i Cupido i Venus la van perdonar. 


Amor i Anima
Cupido i Psique, Amor i Ànima sempre junts.  



Adrià Sánchez
4t ESO

19 de desembre de 2012

FESTES ROMANES

Les festes romanes consistien en diversos dies de culte als deus. Algunes vegades feien sacrificis com a ofrena als déus i per una bona celebració, quan els romans feien una ofrena als déus, representava com un intercanvi per la protecció. Els romans li deien feriae a les festes. L'assistència a les cerimònies era pública però no obligatòria. Quan les festes eren celebrades els comerços s'interrompien, els treballs i els procediments per poder celebrar les festes.

Ofrena als déus (festes religioses)

Hi havia diferents festes romanes com ara: 
  • Les Lupercalia (festa del llop) en honor al déu dels socors Faunus.
  • La festa d'Hèrcules.
  • Les Liberalia (el 17 de març, en honor de Bacus, però diferents de les Bacanals).
  • La festa de Júpiter Capitolí.
  • Les Apollinaria (festes en honor d'Apol·lo).
  • Les Caprotina (dedicades a Juno).
  • Les Consualia (dedicades al déu Consell, protector de Roma).
  • Les Hilaria (en honor de Cibeles, mare dels déus).
  • Les Mayuma ( 1 de maig, festes del luxe i de les despeses).
  • Les Matralia (en honor a la deessa Matuta, sol per a dames).
  • Les Matronalia (festa de les dames nobles, l'1 de març).
  • La Magna Mater Idaea (festa de la Gran Mare Frígia).
  • La festa de Mart (1 al 23 de març).
  • Les Terminalia (últim dia de febrer en honor al déu Terminus)
  • La festa de la deessa Tellus o Fordicidia (deessa dels camps sembrats, el 15 d'abril).
Aquestes eren algunes de les festes que celebraven els romans però hi han algunes que es segueixen celebrant avui dia.

Cal destacar que hi ha una festa anomenada la Lupercalia (festa del llop) en honor a la lloba Luperca que era la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Aquest és un dels mites més coneguts, on explica que gràcies a aquest nens es va fundar la anomenada Roma.

Mite de Ròmul i Rem
Ròmul i Rem



Adrià Sánchez
4t ESO

18 de desembre de 2012

LES MASCOTES ROMANES

Actualment no sabem gaires coses sobre les mascotes que tenien els romans i per això he buscat informació i he decidit explicar-ho una mica.


Des del segle I a.C. les famílies més riques s'han anat acostumant a tenir gossos com animals de companyia i de protecció de les seves vivendes, també els feien servir per anar a caçar.


mosaic d'un gos romà
Els romans també utilitzaven la força dels gossos en les seves guerres perquè complien funcions d'atac, de defensa i d'enllaç i eren anomenats els "gossos soldats". Es va tractar de molosos descendents dels "dogos assiris".

En el cas que l'animal adoptés el rol d'enllaç, al gos se li s'acostava un destí final tràgic, ja que se li feia ingerir un tub de coure que a l'interior contenia un missatge. Quan el gos arribava al seu destí se li destripava per recuperar la informació.


També al segle I a.C. els romans es van anar acostumant a tenir gats domèstics dins les seves cases. 

Aquests no feien la funció de vigilància sinó que eren utilitzats només com a animals de companyia.

Les legions també anaven acompanyades de gats en les seves llargues travessies entre escomesa i escomesa amb la finalitat d'evitar les plagues de rates i ratolins en els campaments i a més eren símbol de victòria.

mosaic d'un gat 

MASCOTES D'EMPERADORS

Als emperadors també els agradaven les mascotes. Una girafa era un dels animals preferits de Juli Cèsar. Altres posseïen conills com a animals de companyia.

Claudi, qui va governar l'Imperi de l'any 41 al 54, va quedar profundament impressionat amb la bravura dels gossos tipus pugnace Britanniae. Aquests animals eren utilitzats per les legions per desarmar les primeres línies de batalla dels exèrcits enemics després de la conquesta de Britània.

Altres emperadors es van permetre certs luxes com Domicià, que va dominar Roma entre el 81 i l'any 96, i va tenir un lleó com a mascota, com Caracalla ja al segle III, que, suposadament, també va domesticar una d'aquestes feres.

    mosaic d'un lleó

Martí Vilalta
4t ESO

17 de desembre de 2012

PEGÀS, EL CAVALL DEL DÉUS

Segur que tothom en algun moment o altre ha sentit ha parlar del famós cavall alat, el qual rep el nom de Pegàs  concretament el cavall de Zeus, que era conegut com el pare dels déus i dels l'homes.

Aquest cavall va ser el primer animal que va tenir contacte amb alguns déus de l'Olimp i amb la mitologia grega.
Com en tota la mitologia, darrere d'aquest cavall hi ha una història, la qual explicaré a continuació. 
Pegàs 
De l'origen del naixement de Pegàs hi ha diverses versions, però la més coneguda és la que ens explica que el cavall alat sorgeix de la sang del cap de Medusa decapitada per Perseu.

Medusa era representada de diferents maneres, el mite diu que anteriorment  era una dona molt bella, sacerdotessa del temple d'Atena, però tot va canviar quan Posidó, senyor del Mar, la va violar i fins i tot la deixà embarassada. A causa de tot això Medusa es va transformar a si mateixa amb un rostre horrorós que feia que tot aquell que s'atrevís a mirar-la quedés de pedra i uns cabells amb serps.

Quan els déus s'assabenten de tots aquests fets envien a Perseu per tal que la decapités i així ho va fer, juntament amb l'ajuda d'Hermes i Atena, finalment, de la sang que va deixar Medusa en va sorgir Pegàs, el cavall alat.


Perseo con la cabeza de la Medusa
Perseu mostrant el cap decapitat de Medusa
El cavall alat nascut de la sang de Medusa era un cavall blanc, molt elegant amb unes grans ales, i el més important de tot es que era un cavall indomable, a més de tenir una mena de do, ja que cada lloc on el trepitjava feia que de la seva petjada en sorgís aigua.
En ser un cavall indomable i que fins el moment ningú hi havia pujat, era desitjat per tothom, però per a Bel·lerofont va arribar a tal punt de ser una obsessió. 

Així que va anar en busca d'un endiví perquè li donés algun consell per poder capturar-lo, aquest, li va proposar passar una nit al temple d'Atena, on més tard se li va aparèixer la deessa amb una brida d'or.
La deessa li explicà que amb aquella brida seria fàcil ensinistrar al cavall, i així ho va fer. 
A partir d'aquell instant Pegàs va acompanyar l'heroi en totes les seves aventures en què es veia implicat, però estava tant orgullós d'haver pogut ensinistrar-lo que va arribar a voler volar fins a l'Olimp, Pegàs però, el va abandonar durant el viatge. 


Bel·lerofont i Pegàs
Finalment Pegàs acaba ajudant Zeus transportant el tro i el llamp, els màxims símbols de poder que hi havia en aquells temps, i Pegàs acabà transformat en una constel·lació. 


Constel·lació de Pegàs
Carla Espinosa
4t ESO

14 de desembre de 2012

GASTRONOMIA ROMANA

Sabem molt sobre els romans, els seus orígens  la seva vestimenta més usual.. Però què sabem sobre la seva alimentació

Doncs bé, principalment, com és normal, el primer àpat que feien era l'esmorzar, per ells més conegut com ientaculum, més tard feien una mena de petit dinar amb el qual estaven ben servits, ja que no menjaven fins al vespre el sopar, el qual era considerat l'àpat principal.

Amb les influències dels grecs la gent que era de classe alta van acabar consumint aquest àpat principal després del migdia i el feien amb més aliments, i més ampli, en canvi, els de classe baixa, seguien amb la rutina reduïda de l'anterior ientaculum, es a dir, un petit esmorzar i un sopar al vespre ja que els hi anava millor en quant els hàbits laborals.
Romà cuinant














assortit d'aliments típics dels romans
La gent de classe alta feia un altre rutina d'alimentació, feien l'ientaculum, el prandium i finalment el sopar.




També tenien plats típics, que seran explicats més endavant, juntament amb els postres que ells solien prendre, com ara fruita, la més consumida era el raïm.

El ientaculum, com he explicat abans, és el primer menjar que era consumit per els romans del dia, i era diferent segons si eres de classe baixa o classe alta, els de classe baixa bàsicament estava compost per una barres planes fetes amb cereals i blat, anomenada farro o triticum dicoccum, en canvi, com és normal, els de classe més alta s'alimentaven d'això a més de alguns ous, formatge i fins i tot mel. 

Al cap d'un temps va començar a utilitzar-se el pa de blat en aquests àpats i era consumit sovint amb olives, formatge o fins i tot raïm.


Fruita que menjaven
Seguidament, tenim el Prandium, que era molt semblant al ientaculum, però era bastant més ric. Moltes vegades consistia en les sobres del sopar anterior.
I finalment tenim el sopar, el qual començava en moltes ocasions al voltant de les 3 de la tarda, i durava fins gairebé la nit, i acabava una ronda de begudes alcohòliques.

Hi havia diversos tipus de sopar, el més simple era compost per farro, aigua, sal, l'altre, bastant més sofisticat, era fet per oli d'oliva, amb verdures, quan disposaven d'elles, aquests tipus de sopars eren especialment per els de classe alta, i els de classe baixa consumien farinetes o farro.

Beguda alcohòlica




Carla Espinosa
4t ESO

13 de desembre de 2012

ELS JOCS DELS NENS ROMANS

Els nens romans eren uns nens que jugaven a qualsevol lloc, al carrer, a casa, en un jardí... interior, exterior, on fos! Igual que nosaltres quan érem ben petitets, tenien jocs per tot! Tot i que està clar, les seves joguines, no eren tan avançades ni tecnològiques com les nostres. Ells jugaven amb daus, jocs de taula, de pilota, nines... Ara us en posaré alguns d'exemples per què veieu com era la infantesa de la majoria dels nens romans.

Els nens, com nosaltres de petitets, tenien joguines i jocs adaptades a l'edat que els hi pertocava, des de que eren nadons  tenien alguna joguineta, entre elles estaven el crepundia, o el sistrum


Sistrum: Tenia forma de ferradura i a dalt normalment hi duia la figura d'un ocell o un gat. De punta a punta de les parets d'aquesta "ferradura" hi havia unes varetes amb uns platerets, si els agitaves sonaven. Es podria dir que era l'antic sonall.


Sistrum romà, de metall. (falten els platerets)

Crepundia: S'anomenava a qualsevol tipus de joguina petita, com ara un sonall, un ninot, una figureta, similars a les que pots imaginar que un nen d'avui dia tingui. Aquestes moltes vegades eren lligades amb un cordill, de manera que els nadons les agafaven, jugaven amb elles i sonaven. També els pares se les lligaven al coll dels seus fills en forma de amulet o adorn. 


Nadó amb una Crepundia penjada al coll

Quan ja eren una mica més grans, els nens jugaven a jocs més elaborats, i/o amb joguines diferents. Jugaven a coses com:

Musca aenea: Era un joc en què hi havien de jugar més de 3 nens perquè fos divertit. A un d'ells se l'hi tapaven els ulls, i havia d'atrapar als altres nens m'entre cridava "Jo caçaré la mosca de bronze" i els altres responien " Tu la sentiràs, però no l'atraparàs". Era un estil "Marco, Polo" d'avui dia.

Alea: Aquest és un joc en què nosaltres encara hi juguem. Es tracta de tirar un parell de daus, i qui treu el número més alt guanya. Quan guanyaves en aquest joc, també es deia la famosa frase d'en Juli Cèsar Alea iacta est.
Dau romà

Caput et navis: El típic "Cara o creu". Tiraves una moneda a l'aire, i guanyava qui havia acerat la cara en la que cauria la moneda.

Terni Lapilli: Aquest joc, com tots els altres, també té una similitud amb els nostres. Es tracta del nostre "tres en ratlla", un joc en què tens tres fitxes i has d'intentar col·locar-les en línia en el tauler sense que el contrincant t'ho impedeixi. La diferència que té amb el nostre, és que el tauler en comptes de ser quadrat era rodó.
Còpia de Terni Lapilli

Pupa: Una Pupa era una joguina que tota nena romana tenia, una nina! No totes les pupes eren iguals, a més a més van evolucionar amb el temps. Quan una ja noia romana es casava, donava la seva pupa a Venus com a senyal de deixar la infància enrrere. 
No totes les nines eren iguals, n'hi havia de pedra, ivori, fusta, tot depèn de l'època i el grau social de la nena. N'hi havia d'articulades, i n'hi havia que no. Les nines romanes no eren com les nostres que semblen nadons, les seves semblaven realment donetes.

Recreació de nines romanes

Què en penseu en saber que nosaltres de nens hem jugat als mateixos jocs que els petits nens romans?

Llúcia Gómez
4t ESO