EL MITE DE PÍRAM I TISBE

Píram i Tisbe són dos amants de la mitologia grega i romana. L'adaptació més famosa la va fer Ovidi a Les metamorfosis.

Píram i Tisbe són dos joves de l'antiga Babilònia -antiga ciutat de Mesopotàmia, l'actual Iraq. Vivien un al costat de l'altre i, encara que els seus pares els ho havien prohibit, mantenien el contacte gràcies a una esquerda que van trobar a la paret que separava les cases. Cada cop s'estimaven més però la frustració de no poders-se veure creixia cada cop més fins que, un dia, van decidir que s'escaparien una nit, assegurant-se de que ningú els veiés, i es trobarien en el monument de Nino.

Aquella nit, Tisbe va arribar primer i, esperant, va veure com una lleona s'apropava amb la boca ensangonada. Ella, espantada, es va amagar derrera una roca però se li va caure el mocador que portava. La lleona el va veure i el va estripar i deixar tacat de sang. Quan Píram arribà, va veure el mocador i, pensant-se que la lleona havia matat Tisbe, va treure la seva daga i se la va clavar al pit.

Tisbe, espantada, va sortir del seu amagatall i va veure al seu estimat estirat al terra ple de sang. Va anar corrent cap a ell i el va abraçar, li va treure la daga del pit i se la va clavar.

Els déus, entristits per la tragèdia, van fer que els pares dels joves els enterressin junts.

Una de les adaptacions més famoses del mite és la obra més coneguda de Shakespeare: Romeo i Julieta -els dos amants tenen prohibit veure's per la enemistat que tenen les dues famílies des de fa generacions però decideixen lluitar pel seu amor, tot i això, la mort els separa- i Luís de Góngora va escriure la Fábula de Píramo y Tisbe (1618).

Claudia López

1r Batx