10 d’abril de 2012

LA VIVENDA A L'ANTIGA ROMA


En els seus inicis les cases romans eren unes cabanes senzilles en forma circular i tenien un sostre en forma de con fet de palla. Aquestes construccions es deien tugurium. Aquests habitatges es van construir cap al VIII aC.




A partir del segle II aC els romans benestants, seguint el model grec, es van enriquir i van ampliar les seves cases, es tracta de les domus romanes, habitatges unifamiliars amb estructura i comoditats similars a les actuals.


Després van ser substituïdes per les cabanes etrusques, de planta rectangular amb una entrada (Gola) que donava l'atrium, un vestíbul central amb pati de llums i que més endavant seria un atri amb font. Posteriorment van sorgir més tipus d'habitatge més semblants a la casa moderna i que es poden diferenciar en: domus, insulae i villae.




DOMUS


La casa romana per excel·lència era la domus. Tenia una entrada amb un vestíbul que donava a un atri o pati amb font. Hi havia una sala de visites, una o dues habitacions, un pati enjardinat i una habitació que usaven a manera de rebost.

En algunes domus al costat de l'entrada podien trobar dues habitacions amb porta al carrer. De vegades eren utilitzades com a locals comercials on es venien productes collits a la casa.

Al voltant de
l'atrium es distribuïen les dependències de l'habitatge. Al llarg de l'atri, hi havia les cubicula o dormitoris. També hi havia el triclinium que solia tenir el doble d'ample i era on es menjava, però recolzats en divans inclinats



Rematant l'atrium es trobava el tablinum o arxiu familiar, que estava reservat per al pater familias. Per influència grega i més endavant, incorporen el segon pati anomenat Perystilum.



INSULAE



La Majoria dels Romans vivien en uns departaments anomenats cenacula, entre blocs anomenats insulae que eren residències de les classes populars. Tenien una aparença sensacional per fora.



Les insulae eren blocs de 300 a 400 metres quadrats construïts en diversos pisos d'altura. Alguns van arribar a tenir 6 o 7 pisos, i estaven construïts amb materials barats i de mala qualitat.



Tenien una similar distribució a la dels edificis de departaments o monoblocs d'avui dia, però no comptaven amb aigua corrent, cuina ni bany. La femta la dipositaven a peu d'escala (Dolium), en un recipient comú o simplement era llançada per la finestra.




VILLAE
Les villae de l'antiga Roma estaven situades als afores de les ciutats i a vegades estaven relacionades amb l'explotació agrícola. En realitat es dividien en dos: Villae Suburbanae i Villa Rusticae.


Villae Suburbanae: Situades als afores de la ciutat, eren residències sumptuoses, adornades luxosament i destinades a l'oci de la família, que utilitzaven aquesta vil·la per descansar de les activitats de la ciutat. Servien pel que avui dia coneixem com la casa de camp, una segona residència.




Vil·la Adriana de Trívoli, construïda entre el 118 i el 134 dC per l'emperador Adrià, constitueix la vil·la romana més gran mai edificada. Va estar rodejada per un gran jardí amb un estanc denominat Canope en honor al canal que connectava Alexandria amb la ciutat egípcia de Canope. L'estanc estava envoltat per columnes clàssiques i arcs amb còpies d'escultures gregues.

Villae Rusticae: Situades en el camp, es dedicaven a l'explotació econòmica. És una finca o estànça moderna. La vil·la romana de Casale (Piazza Armerina, Sicília) va ser la luxosa residència de Maximilià que va governar l'Imperi del 283 al 305 dC en un context de fragmentació de l'Imperi en dues parts: Orient i Occident.

La vil·la romana de Carranque (Toledo) a Hispània es va construir a finals del s.IV i va pertànyer a la família de l'emperador Teodisi I el Gran.

A la península Ibèrica trobem moltes vil·les romanes bastant ben conservades, com són la Vil·la romana de l'Olmeda, o les vil·les de Ròtova a València.


Vil·la romana de Carrenque





Nàdia Alsinet
1r Batx

6 comentaris:

Juhy Javier Dominguez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Juhy Javier Dominguez ha dit...

Molt complexa i molt informativa la teva entrada. La trobo molt interessant i em sona molt perquè recordo que vaig fer una exposició i un treball sobre el tipus d'habitatge, com era, les parts de la casa i per a que l'tulitzaven. Per cert les primeres construccions em recorden molt a les cases dels indis o abans quan la gent vivia en els boscos que utilitzaven aquesta mena de cases fetes de palla.
Molt bona entrada!

Yasmina Ketami ha dit...

A mi la casa que mès m'agrada es la Domus. Son cases molt grans on no nomes hi habitaba una sola persona o una familia de pocs membres. Son llocs agradables que constan de moltes habitacións i la majoria de feines de casa es podrien fer dins. La ultima casa, La villae son molt grans i son a afores de la ciutat per aixo em desagrada una mica, perquè no estan dins de la ciutat.
Si més no vivien bastant be a l'epoca romana. si no eras un esclau esclar.
Molt bona entrada Nàdia!

Martí Guallar Comas ha dit...

No m'estranya que es reservés un espai de tanta importància familiar com el tablinum o arxiu familiar només per al pare, perquè, des dels principis de les civilitzacions els homes han estat sempre més propensos a dur a terme accions de responsabilitat, etc., i també fou així durant la Monarquia Romana, en què hi havia una clara prepunderància de l'home en la societat.
Tot i això m'ha sorprès molt veure que les cases romanes eren tan grans i boniques per dins (almenys així ho mostren els dibuixos). És interessant que els romans fessin les cases tan ben fetes.

Bona entrada!

Laia Fernández ha dit...

El que més em sonava sobre aquesta entrada era la construcció o parts de les domus, ja que és el que més he treballat. bona entrada!

Francesc Sánchez ha dit...

Us felicito, especialment a la Nadia Alsinet, per l’article i pel magnífic treball que feu a les escoles i insti tuts en favor de la cultura clàssica. M’he permès publicar aquest article al meu bloc d’urbanisme romà (http://urberomana.blogspot.com.es) i publicar-lo també al grup d’Arraona Romana de facebook.

Us aniré seguint i publicant tot allò que feu.

Salutacions.

Francesc Sánchez
Arraona Romana
www.arraonaromana.org