LA REPÚBLICA (II)

Si bé l'altre dia us vaig explicar les classes socials durant la República romana, avui us explicaré com durant aquest període es va donar una gran expansió de Roma gràcies a les guerres púniques i les civils que més endavant portaria l'Imperi Romà.

 L'expansió romana per la península itàlica després de sotmetre el Laci es pot dividir en tres parts:

• Guerra etrusca o de Veïs (396 a.C.), amb la qual Roma aconseguí el domini del nord d'Itàlia. Veïs fou una ciutat d'Etrúria. En resposta a la conquesta romana de Fidenes (colònia de Veïs) la ciutat va començar una guerra contra Ròmul.
• Guerres contra els samnites (343-290 a.C.). Durant anys els pobles montanyosos dels Apenins havien lluitat per expandir-se cap a les terres baixes de Campània i la costa tirrena. A final de les tres fases d'aquest enfrontament, Romà fundà la colònia de Venúsia a Apúlia (regió d'Itàlia) per frenar els samnites i, així, assimilats per la cultura romana. Roma ha ocupat el centre de la península.
• Expansió en direcció a la Magna Grècia (al sud d'Itàlia i l'illa de Sicília) i conquesta de Tàrent. A través de les guerres púniques, a partir del 264 aC, Roma comença a aconseguir molt més territori, com seguidament veurem.

Quan tingué tot Itàlia al seu poder, Roma entrà en conflicte amb Cartago del domini del Mediterrani, o Mare nostrum. Aquesta lluita, que durà 118 anys, es lliurà en el que s'anomena les guerres púniques.

  La Primera Guerra Púnica (264 - 241 a.C.): Els romans s'apoderen, gràcies a la seva força militar, de Sicília, Còrsega, Sardenya i part de la Gàl·lia Cisalpina, regions que converteixen en províncies romanes.

  La Segona Guerra Púnica (219 - 201 a.C.). Es dóna l'enfrontament a Hispània. El cabdill cartaginès Amílcar Barca, amb el seu cunyat Asdrúblal (fundador de la ciutat de Quarthadasat, actual Cartagena), es dirigeix a la penísula Ibèrica, llavors territori romà. Anníbal, fill d'Amílcar, atacà Saguntum, ciutat aliada dels romans, presents en la península des que  van desembarcar a la colònia grega d'Emporion, o Empúries, el 218 a.C. 


Més tard, Anníbal es dirigeix a Itàlia creuant els Alps amb el seu exèrcit i uns elefants, tots molt resistents al fred i a les dures condicions de la muntanya. Llavors Anníbal va vèncer els romans en diverses batalles, però no va poder aconseguir la victòria definitiva. Ja en la seva terra, Cartago, va ser derrotat per les legions de Publi Corneli Escipió (també anomenat l'Africà), a Zama. 

La Tercera Guerra Púnica (149-146 a.C.). L'última guerra entre Cartago i la República Romana. Va ser un enfrontament de molta menys magnitud que el de les altres guerres púniques, ja que va consistir en una sola batalla, el setge a Cartago. Cartago fou destruïda completament per Escipió i es creà la província d'Àfrica dins la República Romana. A part d'això, se sap que es va matar o esclavitzar la població cartaginesa.

Territori per on es van desenvolupar les guerres púniques

A la primera meitat del segle II a.C. Roma conquerí Grècia, i així amplià el seu domini per la Mediterrània Oriental. Aquesta expansió territorial donà lloc a una alteració de l'equilibri social anterior, ja que les guerres cada cop eren més llargues i més llunyanes, per la qual cosa es demanaven moltes més tropes i els homes estaven molt menys a casa seva; els camperols també estaven a l'exèrcit (no podien cuidar-se de les terres i al tornar necessitaven crèdits, amb interessos molt alts, per reactivar-les); i la competència del preu del blat, molt alta. 


Per tots aquests factors els camperols es van arruïnar i van haver de vendre les seves terres als patricis, on havien d'acceptar un contracte com a jornalers per tal de guanyar-se un sou. Però com que els propietaris patricis ja tenien els esclaus que els feien les feines, els camperols van haver  de marxar a la ciutat (així, augmentà l'atur, per falta de feina a la ciutat). Alguns d'ells es van allistar a l'exèrcit, i van ser més fidels als seus generals que no pas a l'Estat, que no els beneficiava ni afavoria en res.

Per això hi va haver diversos intents de reforma per part de les classes més afectades. Per exemple, els germans Gai i Tiberi Grac van proposar distribuir les terres confiscades entre camperols, però l'oligarquia (govern d'un nombre reduït de persones de la mateixa classe social) va cometre nombrosos assassinats al respecte.

El final de la República es va donar per tres problemes en la política romana: que el sufragi no era directe, sinó per grups, perquè calia massa finançament per arribar a fer una carrera política, i per la corrupció dels polítics (com ara), que obligaven els clients a votar "el seu patró". Per tot això, el sistema republicà entrà en crisi, al segle I a.C, i esclataren les guerres civils. Es va donar una ruptura en dos partits polítics diferents: els optimates (els més conservadors) i els populares (els reformistes).

Primera guerra civil romana

• La Primera guerra civil (88-81 aC) fou el primer intent d'aconseguir el poder unipersonal dels caps d'ambdós partits (Mari pels populares, caps aristocràtics que preferien l'assamblea popular al poder dels nobiles, i Sul·la pels optimates, el grup més conservador que afavoria els nobiles i pretenia limitar el poder dels populares). S'enfrontaren amb els seus exèrcits i van prendre alternativament el poder assassinant i confiscant tots els béns als enemics, fent caure Roma en el caos absolut i fent un bany de sang. 

•  La Segona Guerra Civil (49-45 aC) va ser el següent enfrontament entre populares i optimates, aquest cop els dirigents dels quals eren Cai Juli Cèsar (pels populares) i Cneu Pompeu Magne (pels optimates). De fet, prèviament a aquesta guerra, l'any 59 aC, Pompeu, Cèsar i Marc Licini Cras havien format el Primer Triumvirat, una aliança informal d'ajuda mútua per ocupar els càrrecs més alts de l'Estat, però es van separar. Va 

POMPEU

CÈSAR

               CONTRA...

•  La Tercera guerra civil. Es va fer una severa persecució i derrota dels assassins de Juli Cèsar. Seguidament, tres homes van intentar goverar junts, Lèpid, Marc Antoni i Octavi. Es repeteix la història: en morir Lèpid els altres dos s'enfrontaren pel poder personal. Triomfà Octavi (l'Octavi August que tots coneixem) en la batalla d'Actium (31 a.C.), i, així, va ser el primer emperador romà en l'era de l'Imperi.

           Octavi August

Martí Guallar
1r Batx