ECO I NARCÍS
Us deixem amb la història d'Eco i Narcís. Esperem que us agradi!!!
Ivan
Víctor
Nuria
1r Batx
IES Lliçà
LA SOCIETAT ROMANA
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Comentaris
Gràcies per fer-nos la feina més amena.
I gràcies a la Majka, la millor professora de clàssiques que podríeu tenir!!
Nois, el vídeo us ha quedat força bé, però potser una mica breu pel meu gust... ;D
Així que el final d'aquest mite m'agrada molt, i alhora vull comentar que no sabia quin era l'origen de la flor del Narcís.
Segons la història tant donzelles com nois s'enamoraven de Narcís a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions. La que més l'estimava era Eco, una nimfa, la qual havia disgustat Hera i per això aquesta l'havia condemnada a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués. Eco va ser, per tant, incapaç de parlar a Narcís del seu amor, però un dia, quan ell estava caminant pel bosc, va acabar apartant-se dels seus companys. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu.
Per a castigar Narcís, Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a les aigües d'una font. En una contemplació absorta, incapaç d'apartar-se de la contemplació de la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.
ara entenc el significat del tipus de flor!
m'agrada!
Ave!
És un mite molt macu, gràcies per aquest treball!
Segons el mite, tracta d’un jove amb el nom de Narcís que la seva bellesa era tan gran que fins i tot els nois i les donzelles s’enamoraven d’ell, però ell rebutjava tot el que li deien. Eco, era la noia que més l’estimava, la qual havia disgustat a la deessa Hera i aquesta l’havia castigada a repetir les últimes paraules de tot allò que qualsevol persona li digués. Per això, ella no va voler parlar amb Narcís però, mentre caminava un dia pel bosc, va apartar-se dels seus companys i va estar parlant amb Eco, tot i que ella repetia l’última paraula que li deia. Eco va surtir dels arbres amb els braços obserts però Narcís no va voler aceptar el seu amor i ella, va quedar-se a una cova fins que es va consumir i únicament va quedar la seva veu. Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s’enamorés de la seva imatge reflectida a les aigües i al no voler apartar-se de la propia contemplació, es va llençar a l’aigua i al costat, va crèixer una bella flor en honor a ell.
Aquest mite és molt interesant, ja que Eco és castigat per hera, i li castiga d'una manera molt bestia, que és no poder parlar, llavors Eco que vivia en el bosc avergunyida se'n va cap una cova.
Narcí era un noi que va nèixer amb una bellesa extraordinaria, tot i que ell no s'anadonava, un dia passejant per el riarol, prop de la cova Eco el va veure, i és va enamorar, cada dia al perseguia, fins que un dia Narcís la va veure i ella com que no podia parlar li va dir als animals que l'ajudessin, cosa que ells li van dir a Narcís que ella estava enamorada de ell, llavors ell és va riure d'ella, i en aquell moment Eco va marxar cap la cova.
és dui que Eco és va convertir en una pedra per la tristor.
Nemsis una deesa al veure aquest acte va castigar a Narcís, que al cap i a la fi s'acava ofegant en el aigua.
aquest mite s'assembla molt en el de Píram i Tisbe, ja que tots dos acaven morin.
m'agrada el mite, es curiós i vengatiu.
muuaaà!
Es interessant -
Narcís era un jove de gran bellesa i totes les donzelles s'enamoraven de Narcís a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. però un dia, quan ell estava caminant pel bosc, va acabar apartant-se dels seus companys. Quan ell va preguntar , Eco va respondre: . Incapaç de veure-la, amagada entre els arbres, Narcís li va cridar: . Després de respondre , Eco va sortir d'entre els arbres amb els braços oberts. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu. Per a castigar Narcís, Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a les aigües d'una font. En una contemplació absorta, incapaç d'apartar-se de la contemplació de la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.
EL mite de Narcís i Eco és molt macoo!
Narcís seria com molt be diu la mireia més o menys com un Don Juan.
Crec que es mereix aquest castig ja que hi han moltes formes de rebutjar una noi/a i com u fa ell es molt cruel!
Haa hi tambe magrada molt que tambe participeu en aquest bloog alumnes de lliça!
Pel que fa al mite, fa poques setmanes el vam tractar una mica a classe.
Aquest tracta d’un jove anomenat Narcís que té una grandíssima bellesa. Tot hi això ell rebutjava tot el que li deien. Eco, la noia que més l’estimava, va ser castigada per la deesa Hera: quan parlava només podia dir l'última síl·laba de l'última paraula que havia dit la persona que parlava amb ella. Per això, ella no va voler parlar amb Narcís però un dia se'l va trobar i van estar parlant tot i que ella només repetia l’última síl·laba que li deia. Narcís no va voler aceptar el seu amor i ella, va quedar-se a una cova fins que es va consumir i únicament va quedar la seva veu.
Llavors Narcís va enamorar-se de la seva pròpia imatge quan es va veure en el reflex d'aigua d'un riu. Un dia va llençar-se per intentar tocar aquest reflex i va morir. Allà mateix va néixer una flor en honor seu. Per això avui en dia hi ha una flor que es diu igual que ell.
Està bé el video, bona feina!
No fa gaire que a classe vam lleigir aquet mite.
Tracta de un jove anomenat Narcís que totes les donzelles i nois estaven enamorats d'ell per la seva bellesa tant extrema. Però Narcia ho rebutjava tot. Havia una noia anomenada Eco que l'estimava molt pero era castigada per la deesa Hera i només podia parlar dient la última silaba de cada paraula. Narcia la va rebutjar i al final es va enamorar del seu reflexa en un riu.
Un bon video!