ORFEU I EURÍDICE

Escrita per -
Aquesta és la història d'Orfeu i Eurídice! Esperem que us agradi.









Anna Valldeoriola.
Noelia Álvarez.
José Carrillo.
1r batx

Comentaris

Montse ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
18 de març del 2010, a les 13:30
Montse ha dit…
Discipuli de Lliçà, com m'agraden les vostres versions dels mites. Gràcies per compartir-los amb nosaltres!!
19 de març del 2010, a les 9:28
Jony ha dit…
Bona feina!

M'agrada molt la versió del mite que héu fet, realment sembla que aquest mite sigui més original del que és.
Aquest mite ha estat i està molt utilitzat en el món de la música, de fet el nom del mite és el nom d'una òpera que està basada en "Orfeu i Eurídice"
Una altra evidència de que el món clàssic abarca tots els aspectes de la nostra cultura.

Gràcies per compartir aquestes versions dels mites.
19 de març del 2010, a les 17:47
--XeXu-- ha dit…
Pobre Orfeu no? Mira que estimar-se-la tant y la perd.
És una obra de teatre de tres parts no? ho he vist en una página web.
20 de març del 2010, a les 20:25
Andrea Padilla ha dit…
El mite està molt ben explicat i segurament Orfeu ho debia passar molt malament. Moltes gràcies per la vostra colaboració al blog.
25 de març del 2010, a les 13:53
Andrea Padilla ha dit…
El mite està molt ben explicat i segurament Orfeu ho debia passar molt malament. Moltes gràcies per la vostra colaboració al blog.
25 de març del 2010, a les 13:53
Arnal ha dit…
Pobre Ofreu aixó li ha passat per a ser impacient.
He llegit que els orfeons tipus "l'Orfeó Català" tenen aquest nom per aquest personatje. Aixó a que es degut a lo de la lira i la música?? I perquè mo alguna cosa referent a Apol·lo que era el deu de la música??

Bona feina!!!
27 de març del 2010, a les 11:12
David ha dit…
Després d'haver-li passat això a Orfeu amb sembla que es quedara sol tota le seva vida. La veritat es què el video està molt ben fet, barreja la veritat amb l'humor.


Felicitats i molt bona feina!!
27 de març del 2010, a les 11:52
Claudia Martinez ha dit…
Pobre Orfeu si ja u diuen ja que "la curiosidad mató al gato" després d'aquesta lecció segú que sempre va fer el que li van dir i no es va precipitar.

Molt bona feina nois!
27 de març del 2010, a les 18:58
núria ha dit…
Pobre Orfeu però això li passa per a pressipitar-se en les seves accions i no fer cas dels advertiments!!
La curiositatel va matar o més ven dit la seva curiositat va matar a la seva estimada pobre Eurídice no era culpa seva!!

está molt be felicitats!!
29 de març del 2010, a les 13:38
abigail ha dit…
pobre orfeu,però s'ho te ben buscat per no fer cas en lo que li diuen.
31 de març del 2010, a les 14:03
Clara G ha dit…
JEJE, ES UN VÍDEO MOLT DIVERTIT, I MOLT VEN EXPLICAT.
PER EL FET DE SER ANIMAT, NO ES FA GENS PESAT.
POBRE ORFEU, HA ESTAT UN FINAL MOLT TRIST.
1 d’abril del 2010, a les 19:50
Marc Vila ha dit…
Esta molt be la historia. L'orfeu esta aixi per averse precipitat i no haver confiat amb la paraula de Prorespina i com diu la dita "el que avisa no es traidor". Una cosa alguns objectes del video es mouen per el escenari.
4 d’abril del 2010, a les 11:07
Anònim ha dit…
EStà molt bé el video i molt ben representat.
Encara que crec que el final es massa trist :(
un peto!
5 d’abril del 2010, a les 13:23
Nil Casamiquela ha dit…
Està molt bé el video i representa el mita real per`més divertit i amb menys d'un minut. He llegit en una pàgina web que el déu Apol·lo li havia regalat una lira al seu fill Urfeu i que va apendra-la a tocar i era el millor dels cantants. També he llegit que va decidir no estar amb cap dona més i un cop en va rebutjar a unes i el van matar. Apol·lo les va castigar convertin-les am roures.
5 d’abril del 2010, a les 18:25
Carla Solà ha dit…
Nois m'agrada molt aquesta versió del mite. És una manera d'apendre's una història, però amb diversió, que diuen que com millor s'aprèn és amb diversió eeeeehhh!! JEJE ;)
5 d’abril del 2010, a les 23:15
Elena ha dit…
Molt ben representada la historia lliça, pero fa una mica de pena :)
Bona feina!
6 d’abril del 2010, a les 21:28
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació