ECO I NARCÍS


Us deixem amb la història d'Eco i Narcís. Esperem que us agradi!!!








Ivan
Víctor
Nuria
1r Batx

IES Lliçà

Comentaris

Montse ha dit…
Nois i noies de Lliçà us esteu superant dia a dia!! ens encanten els vostres còmics d'històiies mitològiques.
Gràcies per fer-nos la feina més amena.
I gràcies a la Majka, la millor professora de clàssiques que podríeu tenir!!
Montse ha dit…
Per cert, i perdoneu l'atreviment, us hi he afegit uns quadres que representen el mite que heu explicat, si voleu, els podeu comentar.
majka. ha dit…
Gràcies, mevamitja pel comentari i les il·lustracions. Anirem penjant algun mite en aquest format que vam descobrir gràcies als vostres vídeos!

Nois, el vídeo us ha quedat força bé, però potser una mica breu pel meu gust... ;D
Andrea Padilla ha dit…
Està molt bé que colaboreu al blog, a més la feina que feu està molt bé i segurament us ho paseu genial fent servir el go animante!:)
mireia ha dit…
EL mite de Narcís i Eco és molt bonic. Narcís seria més o menys com un Don Juan, tot i que ell (Narcís) no mantenia relacions amb les dones. M'agrada molt el càstig que li fa la deessa Némesis, ja que penso que es pot negar l'amor d'una dona (o d'un home) de moltes maneres, però de la manera que ho fa ell amb Eco és molt cruel.
Així que el final d'aquest mite m'agrada molt, i alhora vull comentar que no sabia quin era l'origen de la flor del Narcís.
Andrea Padilla ha dit…
Aquí deixo informació sobre el mite:)
Segons la història tant donzelles com nois s'enamoraven de Narcís a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions. La que més l'estimava era Eco, una nimfa, la qual havia disgustat Hera i per això aquesta l'havia condemnada a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués. Eco va ser, per tant, incapaç de parlar a Narcís del seu amor, però un dia, quan ell estava caminant pel bosc, va acabar apartant-se dels seus companys. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu.
Per a castigar Narcís, Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a les aigües d'una font. En una contemplació absorta, incapaç d'apartar-se de la contemplació de la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.
Elena ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Albert ha dit…
És un mite molt maco!
ara entenc el significat del tipus de flor!

m'agrada!
Aina ha dit…
Si que és interessant el mite, hem fa pena la pobre Eco, crec que s'ho mereixia per ser tant cregut de la seva bellesa.

Ave!
Elena ha dit…
Hola! Està molt ben fet el vídeo! Es mereixia ser castigat d'aquesta manera Narcís al rebutjar a Eco !
És un mite molt macu, gràcies per aquest treball!

Segons el mite, tracta d’un jove amb el nom de Narcís que la seva bellesa era tan gran que fins i tot els nois i les donzelles s’enamoraven d’ell, però ell rebutjava tot el que li deien. Eco, era la noia que més l’estimava, la qual havia disgustat a la deessa Hera i aquesta l’havia castigada a repetir les últimes paraules de tot allò que qualsevol persona li digués. Per això, ella no va voler parlar amb Narcís però, mentre caminava un dia pel bosc, va apartar-se dels seus companys i va estar parlant amb Eco, tot i que ella repetia l’última paraula que li deia. Eco va surtir dels arbres amb els braços obserts però Narcís no va voler aceptar el seu amor i ella, va quedar-se a una cova fins que es va consumir i únicament va quedar la seva veu. Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s’enamorés de la seva imatge reflectida a les aigües i al no voler apartar-se de la propia contemplació, es va llençar a l’aigua i al costat, va crèixer una bella flor en honor a ell.
abigail ha dit…
Holaa :)

Aquest mite és molt interesant, ja que Eco és castigat per hera, i li castiga d'una manera molt bestia, que és no poder parlar, llavors Eco que vivia en el bosc avergunyida se'n va cap una cova.
Narcí era un noi que va nèixer amb una bellesa extraordinaria, tot i que ell no s'anadonava, un dia passejant per el riarol, prop de la cova Eco el va veure, i és va enamorar, cada dia al perseguia, fins que un dia Narcís la va veure i ella com que no podia parlar li va dir als animals que l'ajudessin, cosa que ells li van dir a Narcís que ella estava enamorada de ell, llavors ell és va riure d'ella, i en aquell moment Eco va marxar cap la cova.
és dui que Eco és va convertir en una pedra per la tristor.
Nemsis una deesa al veure aquest acte va castigar a Narcís, que al cap i a la fi s'acava ofegant en el aigua.

aquest mite s'assembla molt en el de Píram i Tisbe, ja que tots dos acaven morin.
beeRtaa ha dit…
Un final tràgic, pero ja li està be..! i aixó d'enamorar-se de la seva pròpia imatge, actualment hi passa molt! hahaha
m'agrada el mite, es curiós i vengatiu.
muuaaà!
Maria ha dit…
M'agrada molt el mite d'Eco i Narcís. Penso que totes aquelles persones egoistes i cregudes han de tenir algun càstig, així com el va tenir Narcís. La veritat és que no coneixia aquest mite i m'ha agradat molt, crec que so mereixia i que la deessa de la venjança (Némesis) va actuar molt bé alhora de castigar a Narcís.
Jony ha dit…
A mi també m'agrada aquest mite.
Es interessant -

Narcís era un jove de gran bellesa i totes les donzelles s'enamoraven de Narcís a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. però un dia, quan ell estava caminant pel bosc, va acabar apartant-se dels seus companys. Quan ell va preguntar , Eco va respondre: . Incapaç de veure-la, amagada entre els arbres, Narcís li va cridar: . Després de respondre , Eco va sortir d'entre els arbres amb els braços oberts. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu. Per a castigar Narcís, Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a les aigües d'una font. En una contemplació absorta, incapaç d'apartar-se de la contemplació de la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.
Ousama ha dit…
holaa!!

EL mite de Narcís i Eco és molt macoo!
Narcís seria com molt be diu la mireia més o menys com un Don Juan.
Crec que es mereix aquest castig ja que hi han moltes formes de rebutjar una noi/a i com u fa ell es molt cruel!
Haa hi tambe magrada molt que tambe participeu en aquest bloog alumnes de lliça!
Laia ha dit…
M'agrada que col·laboreu amb nosaltres, així el blog serà millor.
Pel que fa al mite, fa poques setmanes el vam tractar una mica a classe.

Aquest tracta d’un jove anomenat Narcís que té una grandíssima bellesa. Tot hi això ell rebutjava tot el que li deien. Eco, la noia que més l’estimava, va ser castigada per la deesa Hera: quan parlava només podia dir l'última síl·laba de l'última paraula que havia dit la persona que parlava amb ella. Per això, ella no va voler parlar amb Narcís però un dia se'l va trobar i van estar parlant tot i que ella només repetia l’última síl·laba que li deia. Narcís no va voler aceptar el seu amor i ella, va quedar-se a una cova fins que es va consumir i únicament va quedar la seva veu.

Llavors Narcís va enamorar-se de la seva pròpia imatge quan es va veure en el reflex d'aigua d'un riu. Un dia va llençar-se per intentar tocar aquest reflex i va morir. Allà mateix va néixer una flor en honor seu. Per això avui en dia hi ha una flor que es diu igual que ell.

Està bé el video, bona feina!
claudia ha dit…
Gracies per la informació i per col·leborar en el blog.
No fa gaire que a classe vam lleigir aquet mite.

Tracta de un jove anomenat Narcís que totes les donzelles i nois estaven enamorats d'ell per la seva bellesa tant extrema. Però Narcia ho rebutjava tot. Havia una noia anomenada Eco que l'estimava molt pero era castigada per la deesa Hera i només podia parlar dient la última silaba de cada paraula. Narcia la va rebutjar i al final es va enamorar del seu reflexa en un riu.
Un bon video!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES