Moltes gràcies per la vostra representació de la Caixa de Pandora. Us convido a explicar amb més deteniment el mite per poder-lo comentar.
Quan l'expliqueu entendreu perquè Pandora es considera la portadora de tots els mals, entre els grecs. En un dia assenyalat com el d'avui, i en ple segle XXI, estaríeu d'acord amb aquesta concepció de la dona?
És una presentació molt bona! jaja Explica el mite amb un toc d'originalitat que el fa divertit :)
Sobre la teva pregunta Montse, crec que a ple segle XXI aquesta concepció sobre la dona ja no és així, com a tot, hi deu haver alguna excepció d'algun "machista" però en general ja no és així.
Fa temps, jo també vaig penjar una entrada explicant el mite de la caixa de Pandora, ja que anava relacionat amb un treball de recerca que es feia sobre les clàssiques a la publicitat! Aquí teniu l'enllaç!
És cert, la Mireia va explicar aquest mite, podeu mirar l'enllaç que us ha deixat. Gràcies, Mireia, aquesta és la línia per aconseguir el teu objectiu, de què parlàvem ahir. L'aconseguiràs!!
Hola :) Aquest mite està molt ben explicat, el trobo molt divertit. aquest mite tracta sobre una dona perfecte, per donar castic als homes. Els deus li donen virtuts, i ella és casa amb Epimeteu germà de prometeu, un dia ella va obrir aquella caixa i va deixar sortir tots els mals que hi havitaven i va deixar dintre l'esperança, però més tard la va alliverar, amb la qual cosa per això ens arriba a nosaltres que els homes l'últim que fan és perdre l'esperança.
Bon video i bona representació del mite de la caixa de Pandora. És interesant el mite i saber la relació entre mite i les joies. Respecte a la pregunta de la Montse ja no és així en aquesta època.
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme. Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Comentaris
Us convido a explicar amb més deteniment el mite per poder-lo comentar.
Quan l'expliqueu entendreu perquè Pandora es considera la portadora de tots els mals, entre els grecs. En un dia assenyalat com el d'avui, i en ple segle XXI, estaríeu d'acord amb aquesta concepció de la dona?
Sobre la teva pregunta Montse, crec que a ple segle XXI aquesta concepció sobre la dona ja no és així, com a tot, hi deu haver alguna excepció d'algun "machista" però en general ja no és així.
Aquí teniu l'enllaç!
http://classicsalaromana.blogspot.com/2009/10/pandora-la-joia.html
Per cert aquest mite em va agradar bastant! I el vídeo que heu fet també:)
Gràcies, Mireia, aquesta és la línia per aconseguir el teu objectiu, de què parlàvem ahir. L'aconseguiràs!!
Aquest mite està molt ben explicat, el trobo molt divertit.
aquest mite tracta sobre una dona perfecte, per donar castic als homes.
Els deus li donen virtuts, i ella és casa amb Epimeteu germà de prometeu, un dia ella va obrir aquella caixa i va deixar sortir tots els mals que hi havitaven i va deixar dintre l'esperança, però més tard la va alliverar, amb la qual cosa per això ens arriba a nosaltres que els homes l'últim que fan és perdre l'esperança.
Respecte a la pregunta de la Montse ja no és així en aquesta època.
Albert i Joni