MAMA MEDEA, UNA REVISIÓ DE LA TRAGÈDIA D'EURÍPIDES AL ROMEA
Podeu ampliar la notícia clicant aquí. I podeu llegir, també, una crítica a l'Avui.
Pengem una presentació de Medea al teatre de Sagunt.
LA SOCIETAT ROMANA
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Comentaris
apa, bona nit! (:
O potser no, potser ens agrada encara més l'obra que l'història.
Un petonas
Bon cap de setmana :D
Pobre Euripides, mentre era viu les seves obres no van agradar, i quan va morir a tothom li van començar a interessar les seves obres.
Quin final que té aquesta obra... una mica violent, és bastant fort que després de tenir dos fills, Jàson es divorci de Medea (en aquells temps divorciar-se Ö), per casar-se amb la filla del rei. I que quan s’estan a punt de casar, Medea, per la seva gelosia faci posar un vestit a la filla del rei, el qual farà que es cremi juntament amb el seu pare. I a sobre, després Medea, mata els fills que havia tingut juntament amb Jàson. Molt, molt fort!
Penso que Tom Lanoye ha pensat una bona manera de representar l’obra, primer no canviant quasi res de l’obra original, però a la segona part fa servir el mite per representar dues tragèdies. I la modernitza molt.
Sobre el power point, penso que està molt bé, ja que no es fa avorrit perquè hi ha afegit elements moderns però que fan referència a parts de l’obra i que fan riure. El que diu al final l’autor del power point: ... que tema para una tragedia. Si mi amigo el escritor Euripides se enterara de esta historia, seguro que escribía una tragedia.
M’ha fet gràcia perquè ja m’imagino Euripides (molta imaginació que tinc) mirant això i pensant tot el que fan de la seva obra.
ale, que us vagi molt bé el pont!
fins dimarts :)
No obstant a mi m' agrada ja que encara que és un tragèdia ja que és el gènere literari de la dramàtica per excel·lència expressa molt bé el mite i ens ajuda a entendre-ho, que si fos el oríginal,encara que l'obra estès traduida no ens enterariem ni de la meitat , per això serveixen aquestes adaptacions, i a més el power point amb les imatges ho ilustra molt bé.
A més aprofito el moment desde aquí de la página classicsalaromana vuy felicitar al adaptador Tom Lanoye per fer una adaptació tant bona de l' obra d' Eurípides.
He trobat un comentari en El Periodico sobre la adaptació que ha fet i aquest comentari no és molt positiu ,jo no estic d'acord amb el comentari del Periodico perquè crec que té dret a fer una adaptació ja que és un novelista belgà de prestigi i ens ajuda a entendre-ho millor. unhttp://www.articlearchives.com/98936-1.html
i per concluir aquest comentari m' agradaria dir que el comentari del Avui m' ha agradat molt més que el del periodico i que en general m' agradat tot.
http://exit.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=58&idioma=CAS&idnoticia_PK=565596&idseccio_PK=1354
Jo també he entrat al link del teatre romea i surten actors de plats bruts, un home que crec que és en Lluís X. Villanueva, si no m’equivoco. També, he vist imatges del teatre i es veu molt macu, molt decoratiu i molt gran.
He estat llegint la noticia de la tragedia Medea d’Eurípides, i penso que l’adaptació que ha fet Tom Lanoye està prou bé, pel fet que a la primera part de Mama Medea, el que fa és continuar amb el mite principal sense canviar-lo. Pero la cosa canvia a la segona part, ja que Tom utilitza el mite per narrar una doble tragedia, una d’elles basada en el desarrelament i l’altre en la degradació d’una relació de parella. Crec que per mitjà d’aquesta adaptació, fa que l’obra tingui un brutal tema basat en la desesperació de la dona. A més, amb aquestes adaptacions ens ajuda a entendre millor el mite.
Segons el power point, les primeres il•lustracions m’han semblat gracioses que feien molt riure, ja que la manera que tenien de parlar al power point no era la que en realitat tenien en aquella època, i per tant, donava un cert sentit de l’humor. A més, ens fa entendre la historia d’una manera diferent amb les imatges.
Una de les coses que m’ha semblat malament ha sigut que Medea matés fins i tot als seus fills per vengarse de Jasó, i a més, mata a la princesa Corinto i al seu pare el rey.
M’ha agradat bastant la historia!
Bon pont!
Fins dimarts!
Pel que fa la critica del teatre la deixa bastant bé,davant de tot!
I finalment el power point sens persenta d'una manera diveritda i molt entendedora que ens proposa una manera de aprendre la historia d'una manera entretinguda! ;)
L'adaptació de Tom Lanoye está bé perqué ha intentat modernitzar l'obra peró sense pasar-se!
en general moltbé!
apa clssics ens veiem demá! ;)
Trobo bé que aguin adeptat una de les tragèdies més destacades d'Eurípides a l'època contemporània. Pot ser la podriem anar a veure Montse? Bé ho deixo a l'aire, o com diu la majika al ciberaire.
I pel que fa al Power Point a l'història en si penso que Jasón és una mica innocent al creure que si aconsegueix el "vellocino de oro" Pelios li donarà Yolcos. També penso que Medea és un clar exemple de com eren vistes les dones en aquella època (bruixe, venjatives, etc).
Penso que seria difícil això que es proposa al final del power point de representar l'obra un institut.
Res més fins demà!
A! i Montse... pensa en la proposta... :p
He entrat a la web del teatre Romea,cal dir que en aquesta web surt molta informació, sobre l'obra de "Mama Medea". En les imatges podem observar a actors i actrius catalans on un d'ells és molt conegut, és d'una coneguda serie que es feia antigament al canal català de Tv3, estem parlant de Lluís Xavier Villanueva, aquest actor era si ho recordeu...l'antic company de feina de la rádio del protagonista de la serie en LOPEZ, anomenat RAMON ZAMORA, que era el protagonista que li donava vida.
Respecte a les imatges, podem dir que van molt bé perqué així podem situarnos més o menys de que tracta l'obra, també podem veure el decorat del teatre i podem dir que és un teatre bastant modern.
En la web del teatre ROMEA podem observar diferents informacions sobre l'obra que es realitzara i per qui estara dirigida, surt informació per exemple on es podran comprar les entrades, les dates de quan tindran lloc les representacions...per cert les entrades son facils d'aconseguir...però crec que amb aquesta crisi seràn difícils de pagar.....xd
Quina mala sort que va tenir Eurípides,si ara sapigués que les seves obres es van fer famoses quan ell va morir...li hauria fet molta rabia.
Jo crec que la história de Medea es una mica violenta i no es gens cumplidora, i parlant sobre la história de Hipòlit....canvio d'opinió totes dues histories son extremadament violentíssimes, i crec que la de Hipòlit a més a més de violenta és xantatxista.
Jo crec que Tom Lanoye ofereix una nova miirada a aquest mite barrejant el món de la Grecia Antiga amb la realitat contemporanea.
Jo crec que Jason en realitat crec que es un personatge una mica estrany (això penso jo), ja que Jason es divorcia de Medea quan té dos fills per després aquest poder-se casar amb Corinto, la filla del rei.
Respecte al powerpoint crec que és una manera molt divertida de aprendre aquest mite, ja que podem imaginarnos la história com un aprenantge divertit i no avorrit.
M'agradaria fer powerpoints d'aquesta mena molt més sovint, ja que m'agrada molt fer aquest tipus de treballs...(powerpoint,mkovie maker)
Penso que el mite ha acabat una mica violent, ja que Medea acaba matant als seus fills per culpa de Jasó
¡¡¡¡Que passeu un bon pont!!!!
Clássiccccssssss/quuuueeeeeesss
http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?item=wcc_noticia&idint=43624
aquest és el link d'icat fm on fan la fitxa de l'obra Mama Medea.
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/AgendaRecomanada/V01AgendaRecomanadaIniciCtl/0,2169,1653_71861_1_649613914,00.html?accio=detall
i aquest altre el link de l'Ajuntament de Barcelona on hi ha un petit article de l'obra.
A la web del teatre de Romea, cal destacar que surt molta informació sobre l’obra de Mama Medea. A les imatges, podem veure a actors catalans, i un d’ells, es en Lluís Xavier, que aquest actor sortia a la sèrie de Plats Bruts
Les imatges que ens mostren, ens van molt be, ja que ens situen una miqueta en l’obra.
A la web del teatre de Romea, podem veure la diferent informació de l’obra i les seves característiques.
Pobre Eurípides, desprès de morir, les seves obres en van fer famoses i ell no ho va arribar a saber.
Crec que la historia de Medea, es una mica sàdica però a la mateixa hora es moderna. M’ha agradat molt, les expressions modernes utilitzades.
Tom Lamoye , ens ofereix un mite barrejat amb la realitat i amb el mon de Grecia antiga.
un petonet :).
Aquesta adaptació de Medea aporta una nova mirada al clàssic d’Eurípides, a més incorpora l’episodi extret d’El viatge dels argonautes d’Apol·loni de Rodes: Jasó coneix Medea i s’enamoren bojament, després Jasó i Medea viuen lluny de les seves pàtries i tenen dos fills.
En la primera part de Mama Medea, Layone no aporta res de nou al mite fixat per Eurípides. En canvi, a la segona part, Layone usa el mite per narrar una doble tragèdia: una de col·lectiva i una altra de privada.
Penso que seria interessant anar a veure-la.
Gràcies, m’he informat molt bé sobre aquest tema.
Aquestaobra ambientada enla nostra época.On Tom Layone no és el primer autor atret per Medea. En la primera part es limita a jugar amb l'escenografia iamb l'estil. De la segona part, moltes persones marxarien decebuts per l'obra, però el que no sabien era que aquesta faria un canvi important. Lanoye utilitzarà el mite per narrar dues històries simultànies, on tractarà els temes de:
- l'hostilitat xenòfoba i
- la degradació d'una relació de parella
L'obra és interessant perquè l'autor no suavitzarà el radical epíleg del relat de manera que ens mostraràtal com és, i potser que agradi menys però no farà cap invenció mantenit així les arrels del mite
El que més m’agrada del tema de l’obra són els problemes de la relació de parella. Durant el viatge que protagonitza Jasó per a la recerca del velló d’or, coneix Medea i s’enamoren bojament. Ella també s’enamora i per aquest amor de Jasón ajuda als grecs a recuperar aquell velló tant important i per a fer-ho traeix el seu pare, al poble i a més mata al seu germà. Ella deuria creure que amb aquells esdeveniments comesos demostraria el seu amor, perquè en el període de l’enamorament s’altera la nostra manera de viure el temps i l’espai, i no existeix una altre realitat que no sigui l’ésser amat.
Jasó i Medea es casen i tenen dos fills. Diguem que el fracàs d’aquest matrimoni comença quan l’home vol separar-se per a anar-se’n amb una altre. La dona es venja del seu marit matant a la seva amant i menjant-se als seus propis fills.
A la vida real això no passa, però si que una dona pot venjar-se d’alguna manera de la infidelitat i abandonament del seu home.
Aquesta història d’amor té un bon principi, però el final és molt però molt tràgic ( i sàdic). En el món real sol passa. El principi d’una relació amorosa tot és de color rosa, però amb el cap del temps poden passar mil coses i acabar de color negre. Per això, una persona ha de creure en l’amor, per`què si i deixa de creure-hi està perdut.
Tom Lanoye afageix un episodi extret del llibre 'El viaje de los argonautas' de Apolonio Rodas, que es en aquest viatge on Jason coneix a Medea i s'enamoren.
En conclusió, es interesant l'argument, i més si l'obra esta ambientada en la edat contemporania.
Eurípides, durant la seva vida no va tenir molt èxit com escriptor, ni va guanyar gaires concursos tràgics. L’èxit pel qual el coneixem avui en dia li va arribar desprès de mort superant en representacions fins i tot a Sòflocles i Èsquil.
D’aquest autor es conserven 19 obres de les quals destaquen Medea, que és de la que ara s’està fent aquesta nova versió teatral, i Hipòlit on explica que Fedea, casada amb el rei d’Atenes, s’enamora del seu fillastre Hipòlit. Aquesta obra igual que Medea és una tragèdia, així que ja os podeu imaginar com acabarà.
A més d’aquestes dos tragèdies se’n conserven com ja he dit 17 més, però que no numeraré ja que no son tan importants.
Eurípides en les seves obres fa servir una tècnica en la que no dóna molta importància al paper del cor i utilitza normalment la figura d’un Déu, el qual al final de l’obra, desvela el desenllaç.
Les obres d’aquest autor grec es caracteritzen pel seu realisme i per la seva comprensió de les passions humanes com l’amor i la gelosia.
En conclusió diré que fer aquesta recerca m’ha ajudat a conèixer millor aquest autor i les seves obres, i que m’ha sorprès que un escriptor tan antic sigui sent avui en dia tan important dins la nostra literatura.
Espero que amb el meu comentari també hagi solucionat alguns dels vostres dubtes sobre Eurípides.
(adaptació de Tom Layone)
És una de les obres clàssiques que més vegades ha estat versionada al teatre, aquesta vegada toca que la versioni Tom Layone. Layone ha triat el teatre Romea de Barcelona per portar la seva versió del 29 de novembre fins l’1 de febrer. Aquesta adaptació conta amb actors de la talla de Roser Camí(Medea), Lluís Villanueva (reencarna a Jasó, Villanueva és conegut gràcies a la sèrie de TV3 Plats Bruts) i Boris Ruiz (Telamó, conegut també per una sèrie de TV3 Ventdelplà) entre altres actors catalans que també apareixen a l’obra.
De Tom Layone aprofita aquesta obra per explicar dues tragèdies, una de col·lectiva i una altra privada. La tragèdia col·lectiva parla d’una actitud racista i molt hostil cap els estrangers. La privada parla de la relació d’una parella que fa “aigües”. Tant a la novel·la com a la versió teatral Medea representa el fracàs. La versió teatral està composta de dues parts: a la primera el director manté la línia d’altres versions de la mateixa obra, però a la segona part hi ha un canvi notable, al ser traslladat a Corint, és quan s’expliquen les dues tragèdies esmentades abans.
Penso que aquesta obra tindrà bastant èxit gràcies als actors que apareixen, i l’argument que tracta potser tant de l’època clàssica com actual.
Aquesta obra tan tràgica és representada pels actors Roser Camí com a Medea i Lluís Villanueva com a Jasó.
La part més simbòlica per mi d’aquesta historia d’amor és el final, quan Jasó decideix abandonar a Medea per casar-se amb la jove filla del rei, i Medea, enfurismada envia un vestit embruixat a la princesa i mata als fills que ella mateixa havia tingut amb Jasó.
En la meva opinió crec que Medea tenia motius per estar enfadada i sentir-se rebutjada, ja que després del fort amor que sentien l’un per l’altre, Jasó l’abandona per casar-se amb la jove princesa. Tot i així, no estic del tot d’acord en que el més necessari fos matar els seus fills, ja que per molt que volgués fer culpable a Jasó,aquests no tenien la culpa de re i no mereixien aquest final.
L'home és Jàson, el fill del rei Eeson, el qual va ser destronat pel seu germanastre Pèlias. Jasón va créixer amb Quiró, el centaure. Quan va ser gran, va emprendre el camí cap a Iolcos per alliberar al seu pare i ajudar-lo per a què recuperes el tron. Un cop al palau de Pèlias, aquest va proposar-li al jove Jàson que alhora era el seu nebot, d’aconseguir el velló d’or i quan li entregués, ell retornaria el regne. Jàson empren el seu viatge i va a trobar al rei d'Eetes per demanar-li el velló d'or. Eetes abans de donar-li vol fer-li passar unes probes que podrà superar gràcies a l'ajuda de Medea (la filla del mateix Eetes). Medea fuig amb Jàson i s'enduu amb ella el seu germà petit per a després assassinar-lo!
Medea venjarà la mort del pare de Jàson, seran desterrats de Iolcos, viuran un temps junts i feliços fins que... Jàson decideix divorciar-se de Medea i casar-se amb la jove filla del rei. Medea plena de ràbia fa desaparèixer a la núvia i acaba amb la vida dels seus fills per a venjar-se de Jàson.
Personalment el que m'ha “agrada't” o atret de l'obra ha estat com ja he dit, la relació entre els dos personatges principals i les reaccions de cadascun. Veiem que, Medea, moguda per una forta passió, és capaç de trair el seu propi pare i esquarterar el seu germà petit, amb l'única finalitat de poder fugir amb el seu estimat. Per tant, el sentiment que hauria de sentir cap a Jàson, hauria de ser extremadament fort! No tothom som capaços de fer això, ni molt menys, per l'amor d'una persona... No és que m'hagi agrada't el comportament que adopta aquesta (cosa que jo no faria mai...), però el que m'ha captivat una mica si que ha sigut veure com l'amor ens pot fer comportar-nos d'una forma... diferent.
Medea sembla ser una persona constant i bastant lligada al seu estimat, ja que li “traurà les castanyes del foc” nombroses vegades. Jàson queda com a segon plànol, viuen junts i feliços un temps i... Zas!
A la primera de canvi se'n va amb una altra de més jove que la seva entregada companya Medea. Això plasma molt bé el comportament d'una gran part d'individus (encara ara). I fins aquí el meu comentari..
Valete!