LA VIL·LA CASALE I ELS SEUS MOSAICS

VILLA CASALE

La Vil·la romana del Casale és una vil·la romana que es troba a prop d’una vila anomenada Piazza Armerina, situada a la província d’Enna, al sud de Sicília, on es troben les restes d’aquesta vil·la.

Es va construir a finals del segle III per un dels emperadors que va governar l’imperi romà entre el 286 i el 305, i el 307 i 308 anomenat Maximià. És la seva segona residència, tot i que no hi habita permanentment. La va ocupar fins l’any 1160, on es va devastar per un incendi i després va quedar sepultada a causa de la pluja. A l’any 1812, es torna a descobrir aquesta mateixa propietat, però com una casa amb una superfície de 3500 m2 i distribuïts en diverses plantes. Al 1929 es va restaurar el primer mosaic, i al 1954 els treballs es van acabar definitivament.

Des del 1997, aquesta Vil·la va formar part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Es molt famosa per la seva col·lecció de mosaics que es troben conservats gràcies a una capa de fang, que és un producte de la inundació antiga.

La distribució de la Villa Casale

L’entrada principal anava a parar a un gran pati, d’on es passava a un gran peristil en el que al voltant es trobaven les habitacions dels hostes i les dels propietaris. També, hi havia una basílica on es feien les reunions i les recepcions oficials. A més, disposava de termes amb el seu gimnàs, de sales del servei i de sales de música.
Aquesta mansió està tota decorada per uns mosaics policroms. Són de diversos temes, on es representa el realisme i el seu dinamisme, que fan que siguin unes obres d’art sensacionals. Hi destaquen els mosaics de grans escenes de caça animades per un gran moviment, escenes de carreres de quadrigues pel gran circ de Roma, i escenes íntimes com les de les deu noies en biquini realitzant exercicis físics.

Plànol de la Villa Casale

L’ àrea pública:
-Passejos
-Espai d’audiència (basílica)
-Termes

L’ àrea del convidat:
-Saló
-Habitacions dels hostes

L’ àrea Domèstica:
- Cuina
- Habitacions

L’àrea privada:
- Els espais privats de l’home de casa
- Els espais privats de la família
- El menjador principal i d’altres més petits.
- Salons, passejos i àrees permanents.

Vegeu com era una vil·la romana:

MOSAICS

Les deu noies en biquini

El mosaic de les deu noies en biquini es troba situat a la Sala del Dieci Ragazze. (Sala de les deu dones). Va ser trobat per mitjà d’una excavació arqueològica del xalet antic romà anomenat Piazza Armerina, a Sicília. En aquest mosaic es representen a les dones fent exercici físic, ja sigui per mitjà d’una pilota de voleibol o altres objectes, o per mitjà d’una carrera, per tal de guanyar una competició atlètica. Una d’elles ja demostra la victòria portant una corona al cap. Representen una escena eròtica, ja que demostren a deu dones realitzant activitats amb roba similars als biquinis actuals.

Ulisses i Polifem

El viatge mític de l'heroi Ulisses al seu retorn a Ítaca des de Troia, està marcat per un conjunt d’aventures fantàstiques recollides a l’Odissea d’Homer. D’aquestes, una de les més importants és la trobada amb Polifem, aquell ésser salvatge amb un sol ull en mig del front que vivia en una illa llunyana i que era fill de Posidó. Segons la història que es representa, en el viatge de tornada de Troia, Ulisses va arribar a una illa, on els seus companys van ser capturats per Polifem. A la nit, ell va emborratxar l’ésser salvatge, i en aquell moment, Ulisses el va deixar cec amb una estaca. Tots els seus companys i Ulisses van marxar disfressats d’ovelles, i tots els altres companys de Polifem, en saber que no passava res, van pensar que Polifem es trobava bé, i que ningú li havia fet mal. Per mitjà d’aquest fet, els companys d’Ulisses i ell mateix, van quedar lliures. És per això que Ulisses era perseguit pel déu del mar, Posidó, pel fet que havia deixat cec el seu fill Polifem. En l’escena d'Ulisses i Polifem, el tema que ens presenta de la mitologia grega és Ulisses derrotant i guanyant el salvatge i monstruós Polifem.

La gran cacera

És un dels grans mosaics de Piazza Armerina. Aquest mosaic, de 65,93 metres de longitud i de 5 d’amplada Es representa la caça de bèsties salvatges i la captura d’animals terrestres i aquàtics com tigres, lleons, estruços, panteres, antílops o elefants, que realitzaven l’exhibició de lluita contra els gladiadors, ja que eren destinades als jocs de l’amfiteatre de Roma. Tot i així, cap animal acaba mort.



Elena Martínez
4rt ESO