5 de novembre de 2008

EL CULTE ALS MORTS


El culte als morts


El culte als morts de grecs i romans vindria a ser el mateix. Els ritus funeraris s’iniciaven el dia de la mort: les dones rentaven el cadàver, li posaven perfums, el vestien de blanc, el cobrien amb un llençol deixant la cara descoberta i l’adornaven amb flors.

Un cop preparat, es col·locava el difunt al rebedor de la casa perquè familiars i amics l'acomiadessin, les dones vestien amb robes negres i cantaven planys. En algunes èpoques es solia posar una moneda a dins de la boca del mort, la qual havia de servir per pagar el viatge a Caront, el barquer que transportava les ànimes a través de la llacuna Estígia, algunes vegades també s'hi posava un tortell per distreure i amansar a Cèrber, el gos de tres caps que vigilava l'entrada dels inferns.










Cèrber


Caront

La curiositat de la moneda a la boca s'entèn perquè en l'antiguitat a Grècia hi havia el costum de fer servir la boca com a moneder!

Al dia següent abans de l'alba començava la comitiva fúnebre, en el mateix llit on havia sigut exposat el difunt el dia anterior, era transportat per diversos homes o en un carro fins al cementiri. Darrera d'aquest hi anava una dona amb un got per a libacions seguida dels homes i després les dones.
La processó acompanyava el cos fins al cementiri o necròpolis, que es trobava als afores de la ciutat. Generalment eren construïts a prop dels camins, per tal que els viatgers, en passar-hi, d'alguna manera recordessin els difunts. Els cossos, o bé eren incinerats, o posats dins d'una caixa de fusta o fang.

Necròpolis a Son Real, Mallorca

Vora del cadàver es col·locaven objectes com armes, gots de ceràmica, joies, joguines... Aquestes són les que actualment donen pistes als arqueòlegs d'ara sobre l'edat, el sexe o la condició social del difunt. Un cop els cossos eren enterrats, a sobre del túmul de terra que els cobreix, s'hi posava un monument funerari, podia ser o bé una columna, una escultura, una estela amb un relleu o una inscripció... Es feien ofrenes d'aliments, perfums i libacions.

Quan els familiars i amics tornaven cap a casa es purificaven rentant-se tot el cos i celebraven un banquet. L'endemà purificaven també la casa.

Calia commemorar la mort el tercer, novè i trentè dia després dels funerals, amb libacions, sacrificis i banquets. La família tenia cura de les tombes i celebraven ritus anuals en l'honor dels difunts, d'aquest manera els esperits no perseguissin es vius com a espectres. Cada aniversari anaven a visitar la tomba, com es fa actualment el dia de Tots Sants, una tradició que es va perdent amb el pas del temps.

No era gaire definida la idea que els grecs d'època clàssica es feien de la vida després de la mort. Les ànimes dels morts eren enteses com unes ombres.

Aquestes rebien el premi d'una eternitat feliç o tot al contrari segons el comportament que hagués tingut el difunt en la vida terrenal.

En canvi, en el culte romà existien diferents tipus d’ànimes: els Mans (els bons) eren les ànimes dels avantpassats, els Lèmurs, també eren esperits dels morts però malvats i les Larvae, uns esperits malignes, aquestes es rel·lacionaven amb les ànimes dels humàns malvats els quals turmentaven fins a causar-los la bogeria.

Andrea Soto

1r Batx

4 comentaris:

Montse ha dit...

Molt bé Andrea, has fet una bona recerca. Gràcies per la feina.

Ruth ha dit...

mira que arriben a ser raros el grecs ee?

Ruth ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ΩΔ_βρύνο_ΔΩ↔© ha dit...

gràcies Andrea m'ha servit de gran ajuda :):)