Amdues representacions es titulen Cronos devorant els seus fills, la de l'esquerre és de Peter Paul Rubens, del 1636; la de la dreta és de Francisco de Goya, del 1819.
En la mitologia grega, l’origen de l’univers s’explica a partir del Caos. Del Caos va néixer Gea, la Terra, que engendrà Urà el qual va ser destronat per un fill seu, Cronos. Un oracle li digué que un fill seu també el destronaria, i per això cada fill que naixia de Rea, se'l mejava. Aquesta és la representació que fan els dos pintors, Goya i Rubens, en aquests quadres. Goya va fer un dels seus quadres més inquietants seguint els passos de Rubens:Saturn Devorant els seus fills. En el quadre de Rubens es pot observar un treball plàstic diferent als òrgans que pinta Goya, pres de la seva bogeria. Una de les característiques del quadre de Rubens és que deixa una mica el seu estil barroc per a treballar un clarobscur més consistent, i així mostrar un Saturn més pertorbat, boig i luxuriós. En canvi, en el quadre de Goya fa servir una tècnica de pinzellades més lleugeres, amb menor il·luminació dels rostres i posa més atenció a destacar les siluetes d’algunes figures (en aquest cas, el cos del fill que s’està devorant).
De les dues versions més famoses del canibalisme de Cronos, m’agrada més la de Goya ja que és més salvatge itenebrosa, cosa que es reflecteix en la pintura. Tot i així, la mirada de Cronos que pinta Rubens, entre la bogeria i la determinació, és impressionant.
Per part meva també m'ha agradat més el cronos de Goya, tan tenebrós... fa 4 anys, quan encara no s'havia que significaba hem va impactar molt, ara ja la tinc asimilada.
Realment la mitologia no està tan lluny de nosaltres. Molts animals adults, devoren els seus propis fills. Tenen por que els prenguin allò que és seu (ja sabeu que els mascles són molt territorials, ;) )
En psicologia també hi ha la teoria que el pare no vol que el fill el superi i intenta, de forma inconscient, enfonsar.lo. El que no podem negar és la plasticitat d'aquests quadres! sobretot el de Goya em sembla brutal.
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme. Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Comentaris
PD: prefereixo el de Cronos perquè és menys humà i representa millor (per mi) el que explicava el mite
En psicologia també hi ha la teoria que el pare no vol que el fill el superi i intenta, de forma inconscient, enfonsar.lo. El que no podem negar és la plasticitat d'aquests quadres! sobretot el de Goya em sembla brutal.
Gràcies companys, feu molt bona feina!
La Mireia tenia raó són bastant sadics.
:)
Un petó i bon cap de setmana
andreaaa