1. EL BANQUET DELS DÉUS
1. El banquet dels déus
Οἱ δὲ θεοὶ, ὣσπερ Ὄμηρος λέγει, οὔτε σῖτου ἔδουσιν οὔτε πίνουσιν αἲθοπα οἶνον, ἀλλὰ ἀμβροσίαν παρατίθενται καί τοὺ νέκταρος μεθύσκονται μάλιστα δὲ ἥδονται σιτευομενοι τὸν ἐκ τῶν θυσιῶν καπνόν καί τὸ αἷμα δὲ τῶν ἱεπείων, ὅ ἐν τοὶς βῶμοῖς οἱ ἱεπεῖς περιχέουσιν.
Traducció:
Els Déus, segons diu Homer, ni mengen pa, ni veuen vi negre, sinó que serveixen ambrosia i s’embriaguen de nèctar, i es complauen alimentant.se sobretot del fum dels sacrificis i de la sang, que els sacerdots escampen pel voltant dels altars, dels animals sacrificats.
Aquest és un text de Llucià, que ens explica de què s'alimenten els déus grecs, segons la mitologia. Així, doncs, mengen néctar i s'embriaguen amb l'ambrosia. D'altra banda ens deixa entreveure com es duien a terme els sacrificis. Els humans sacrificaven un animal: el fum era pels déus i el que quedava s'ho menjaven ells (llestos, aquests grecs!).
Sintàcticament té poca cosa a comentar: una oració subordinada adverbial introduïda per la conjunció ὥσπερ. En la primera part els diferents verbs principals van units per una correlació introduïda per les conjuncions οὑτε, οὑτε.
Finalment, trobem una oració subordinada adjectiva de relatiu, introduïda per ὁ. És interessant de destacar perquè és un dels casos en què el relatiu no fa la funció de subjecte, sinó que és CD del verb περιχέουσιν, que està en 3pp.
(Imatges: 1. Moscòforo, acròpolis d'Atenes, 570-560aC; 2. Destral votiva de bronze donada en ofrena a Hera, San Sosti, mitjans s VIaC; 3. Hydria jònica amb figures negres, 4. Carns cremades a l'altar, 525-500aC; 5. Tauleta de fusta, amb una processó de sacrifici, de Pitsa, Corint, 540aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes).
Comentaris
Fixa't, però, amb el teclat quan escrius amb l'Euclides: els accents funcionen igual i el circumflex és maj+accent obert.
Molt bona la teva aportació.
Gràcies!!