12 d’octubre de 2008

L'ORIGEN DEL MÓN I DELS DÉUS



















Amdues representacions es titulen Cronos devorant els seus fills, la de l'esquerre és de Peter Paul Rubens, del 1636; la de la dreta és de Francisco de Goya, del 1819.

En la mitologia grega, l’origen de l’univers s’explica a partir del Caos. Del Caos va néixer Gea, la Terra, que engendrà Urà el qual va ser destronat per un fill seu, Cronos. Un oracle li digué que un fill seu també el destronaria, i per això cada fill que naixia de Rea, se'l mejava. Aquesta és la representació que fan els dos pintors, Goya i Rubens, en aquests quadres. Goya va fer un dels seus quadres més inquietants seguint els passos de Rubens: Saturn Devorant els seus fills. En el quadre de Rubens es pot observar un treball plàstic diferent als òrgans que pinta Goya, pres de la seva bogeria. Una de les característiques del quadre de Rubens és que deixa una mica el seu estil barroc per a treballar un clarobscur més consistent, i així mostrar un Saturn més pertorbat, boig i luxuriós. En canvi, en el quadre de Goya fa servir una tècnica de pinzellades més lleugeres, amb menor il·luminació dels rostres i posa més atenció a destacar les siluetes d’algunes figures (en aquest cas, el cos del fill que s’està devorant).


De les dues versions més famoses del canibalisme de Cronos, m’agrada més la de Goya ja que és més salvatge i tenebrosa, cosa que es reflecteix en la pintura. Tot i així, la mirada de Cronos que pinta Rubens, entre la bogeria i la determinació, és impressionant.


Ruth Vivet

1r Batxillerat



7 comentaris:

Montse ha dit...

Gràcies Rut per comentar-nos aquests dos quadres i contextualitzar la història.

Cristina ha dit...

Per part meva també m'ha agradat més el cronos de Goya, tan tenebrós... fa 4 anys, quan encara no s'havia que significaba hem va impactar molt, ara ja la tinc asimilada.

ΩΔ_βρύνο_ΔΩ↔© ha dit...

molt bé ruth has fet un bon treball, encara que si haguesis fet els deures, no hauries d'haver-lo fet

PD: prefereixo el de Cronos perquè és menys humà i representa millor (per mi) el que explicava el mite

;alícia. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
;alícia. ha dit...

molt ben fet el treball! vinga cuideu-vos :)

majka. ha dit...

Realment la mitologia no està tan lluny de nosaltres. Molts animals adults, devoren els seus propis fills. Tenen por que els prenguin allò que és seu (ja sabeu que els mascles són molt territorials, ;) )

En psicologia també hi ha la teoria que el pare no vol que el fill el superi i intenta, de forma inconscient, enfonsar.lo. El que no podem negar és la plasticitat d'aquests quadres! sobretot el de Goya em sembla brutal.

Gràcies companys, feu molt bona feina!

andreaaa ha dit...

Montse sóc l'Andrea m'hauras de tornar a convidar perquè no ho devia fer bé
La Mireia tenia raó són bastant sadics.
:)
Un petó i bon cap de setmana

andreaaa