Amdues representacions es titulen Cronos devorant els seus fills, la de l'esquerre és de Peter Paul Rubens, del 1636; la de la dreta és de Francisco de Goya, del 1819.
En la mitologia grega, l’origen de l’univers s’explica a partir del Caos. Del Caos va néixer Gea, la Terra, que engendrà Urà el qual va ser destronat per un fill seu, Cronos. Un oracle li digué que un fill seu també el destronaria, i per això cada fill que naixia de Rea, se'l mejava. Aquesta és la representació que fan els dos pintors, Goya i Rubens, en aquests quadres. Goya va fer un dels seus quadres més inquietants seguint els passos de Rubens:Saturn Devorant els seus fills. En el quadre de Rubens es pot observar un treball plàstic diferent als òrgans que pinta Goya, pres de la seva bogeria. Una de les característiques del quadre de Rubens és que deixa una mica el seu estil barroc per a treballar un clarobscur més consistent, i així mostrar un Saturn més pertorbat, boig i luxuriós. En canvi, en el quadre de Goya fa servir una tècnica de pinzellades més lleugeres, amb menor il·luminació dels rostres i posa més atenció a destacar les siluetes d’algunes figures (en aquest cas, el cos del fill que s’està devorant).
De les dues versions més famoses del canibalisme de Cronos, m’agrada més la de Goya ja que és més salvatge itenebrosa, cosa que es reflecteix en la pintura. Tot i així, la mirada de Cronos que pinta Rubens, entre la bogeria i la determinació, és impressionant.
Per part meva també m'ha agradat més el cronos de Goya, tan tenebrós... fa 4 anys, quan encara no s'havia que significaba hem va impactar molt, ara ja la tinc asimilada.
Realment la mitologia no està tan lluny de nosaltres. Molts animals adults, devoren els seus propis fills. Tenen por que els prenguin allò que és seu (ja sabeu que els mascles són molt territorials, ;) )
En psicologia també hi ha la teoria que el pare no vol que el fill el superi i intenta, de forma inconscient, enfonsar.lo. El que no podem negar és la plasticitat d'aquests quadres! sobretot el de Goya em sembla brutal.
El mite de Prometeu és un dels més coneguts. És una història que narra com aquest tità va ajudar els humans a donar-los el foc que va robar dels déus. En ell, podem veure com els antics grecs, ja es preguntaven com havien descobert el foc, considerant-lo un regal d'origen pràcticament diví. Prometeu, com ja he dit, era un tità, molt intel·ligent i bondadós, que es preocupava pel benestar dels mortals. Era fill de Jàpet i Clímene . Segons diferents versions del mite, va ser encarregat juntament amb el seu germà Epimeteu , amb la tasca de crear animals i humans, sent Prometeu qui decideix donar a l'home la capacitat de caminar drets. També va burlar-se i enganyar als déus per afavorir als mortals. Segons el mite, Zeus va prohibir el foc als mortals, però Prometeu veient les necessitats i les dificultats de l'home per sobreviure, va decidir atorgar-los el foc. Per això, Prometeu va entrar en l'Olimp i va robar el foc del carruatge d'Hèlios utilitzant una canya, desp...
Aquesta llegenda sobre la fundació de la ciutat Roma. Comença en la ciutat Alba Longa amb Numítor i el seu germà Amuli. Amuli va destronar a Numítor del tron, i per tal que no tingués descendència va condemnar a la seva filla, Rea Sílvia, a ser sacerdotessa de la deessa Vesta per tal de romandre verge. Tot i això, Mart, el déu de la guerra, va tenir amb Rea Sílvia els bessons Ròmul i Rem. Aquests, en néixer, per tal de no ser assassinats, els van deixar al riu Tíber en una cistella, la qual els va portar quasi a la desembocadura del mar. "Luperca" , museus Capitolins Una lloba anomenada Luperca, va trobar els bessons i els va alletar refugiats en el mont Palatí, fins que Faustos els va trobar i portar a la seva cabana. Faustos i la seva dona Laurèntia, van criar els bessons els quals quan es van tornar dos joves forts i inseparables. Un dia Rem es va enfrontar amb els pastors de Numítor, els quals el van fer presoner i el van portar al rei. Mentrestant, Ròmul, que estava tor...
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Comentaris
PD: prefereixo el de Cronos perquè és menys humà i representa millor (per mi) el que explicava el mite
En psicologia també hi ha la teoria que el pare no vol que el fill el superi i intenta, de forma inconscient, enfonsar.lo. El que no podem negar és la plasticitat d'aquests quadres! sobretot el de Goya em sembla brutal.
Gràcies companys, feu molt bona feina!
La Mireia tenia raó són bastant sadics.
:)
Un petó i bon cap de setmana
andreaaa