27 d’octubre de 2008

ORIGEN DE L'INDOEUROPEU



Al segle XIX, els filòlegs Franz Bopp i Rasmus Rask van adonar-se de que moltes de les llengües europees i moltes de les asiàtiques presentaven nombrosos lligams les unes respecte a les altres i van arribar a la conclusió que podien provenir d'una mateixa llengua, que s’anomenaria indoeuropeu o ari.


L’indoeuropeu és una llengua de la qual no en queden escrits, ni gravats, ni res que ens indiqui la seva estructura. Es parlava en una zona geogràfica poc precisa entre Europa i Àsia cap a l'any 3.000 aC. Hi ha la teoria, que situen les tribus que parlaven l’indoeuropeu tant a la part europea de Rússia com a la zona asiàtica de Rússia. Encara no és clar si aquests tribus emigrarien de la zona asiàtica comentada anteriorment a les zones següents: l'Iran i la Índia, l'Àsia Menor, Grècia, Itàlia, al mar Bàltic. Des de que van emigrar, les tribus es dividien en diversos pobles, formant així el principi de diferents cultures i diferents llengües.

Una teoria més recent (publicada a la revista científica Nature) diu que les llengües indoeuropees, que constitueixen la família lingüística més extensa del món, provenen d’una llengua originada a la península Anatòlica (actual Turquia), entorn al 6700 aC. Això es desprèn de les conclusions d'una investigació, la qual deia que concretament, l'indoeuropeu hauria sorgit entre els antics pobladors anatòlics, just en el moment que abandonaven el nomadisme i es feien sedentaris per dedicar-se a l’agricultura.


Llavors, relacionant dades, podríem dir que aquesta llengua es devia originar a la vegada que l'agricultura, tenint en compte que l’agricultura va néixer al període neolític.


Després de comparar més de vuitanta llengües que es parlen des de l'Extrem Orient fins a la costa atlàntica d’Europa, els investigadors han pogut observar l'evolució de l'indoeuropeu i posar-hi data a l'origen dels principals grups lingüístics que deriven. Aquestes conclusions, que són molt importants per les llengües en general, pot ser que sigui font de disputa, perquè contradiu la hipòtesi fins els nostres dies més acceptada sobre l'origen de la llengua indoeuropea. Segons aquesta hipòtesi, l'indoeuropeu va començar a expandir-se per territoris asiàtics i europeus a través de les tribus genetes de la regió del Kurgan, a l'Àsia central, fa uns sis mil anys.

L'antic poble indoeuropeu estava format per tribus amb una organització patriarcal. Coneixien amb amplitud la metal·lúrgia del ferro i el bronze.


ITÀLIQUES: llatí

ROMÀNIQUES: castellà, català, portuguès, italià, sard, provençal, francès,retoromanx, occità, romanès, galleg.

GERMÀNIQUES: anglès, holandès, alemany...

CÈLTIQUES: cèltic

HEL·LÈNIQUES: grec clàssic i modern

ESLAVES: búlgar, rus, bosnià...

BÀLTIQUES: albanès, armeni

TOCARIANATOLIANES: turc

INDO-IRANIANES: indi, iranià

Cliqueu aquest enllaç i feu l'exercici que s'hi indica. És molt fàcil, animeu-vos!!

Bruno Gómez
1r Batx

4 comentaris:

Rakel ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
andrea ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
andrea ha dit...

quina llàstima que el dia del concurs tot això que expliques tant bé no rutlles gaire.. vam riure poc..

Meritxell Masnou ha dit...

Una entrada molt completa i interessant, m'ha ajudat molt amb tot això de la llengua indoeuropea. Gràcies.