CLÀSSICS A LA ROMANA

El  consum de drogues a l'antiga Roma i Grècia era molt comú entre els plebeus, però també entre els emperadors. Les drogues que es consumien eren l'opi, el cànnabis i algunes plantes com la mandràgora i la belladona.  En el cas dels plebeus, en no tenir suficient diners, havien de recórrer al vi d'una qualitat molt baixa, sovint el barrejaven amb aigua o vinagre per poder arribar a un moment de relax. En canvi, per als emperadors això era una cosa molt diferent. Els emperadors tenien accés a vi d'alta qualitat i altres substàncies com la mandràgora o l'opi. I com qualsevol droga, aquesta, podia arribar a causar addiccions o problemes de salut.                       Banquet grec, Lawrence Alma-Tadema, s. XIX Efectes negatius  Tant plebeus com emperadors, patien les mateixes conseqüències d'aquestes substàncies, com la dependència d'aquesta o fins i tot trastorns mentals o malalties cròniques. Entre el vi i d'altres s...

Les cases a l'antiga Roma van evolucionar molt, de viure en cabanyes molt senzilles, a viure en vil·les els més rics. A Roma hi havia diferents tipus de cases: Tugurium Aquestes cases es van començar a construir al segle VIII a.C aproximadament. Eren molt simples, eren circulars i el sostre punxegut era de palla.                                    Tugurium Domus La Domus era el que és avui en dia una casa comú. Aquests habitatges, normalment tenien una o dos plantes, segons la riquesa de la família. Les plantes de la casa eren rectangulars on estaven tancades per parets amb poques finestres. Tenien una entrada amb un vestíbul que donava amb un pati amb font. També hi havia una sala de visites, una o dues habitacions, un pati i una altra habitació utilitzada de rebost. En alguna domus , al costat hi havia una habitació que era utilitzada com a botiga de productes de la terra de la mateixa casa. A ba...

La Grècia antiga va aconseguir grans avenços, però aquesta cultura que admirem ha practicat i justificat l'esclavitud, cosa que ara és impossible. Això és perquè a l'antiga Grècia es relacionava l'esclavitud amb l'economia. L'ESCLAVITUD COM A NEGOCI El soldat vençut al qual se li perdonava la vida es convertia automàticament en un esclau del seu vencedor i es mantenia com a esclau a no ser que la seva família pagués el rescat. Quan es conqueria una ciutat, tots els supervivents passaven a ser esclaus, especialment els nens i les dones. El rescat d'un esclau a l'antiga Grècia era entre 200 i 1000 dracmes que equivaldria aproximadament entre 500 i 2500 euros avui dia, segons les seves característiques. El valor d'un esclau depenia de diversos factors. Primer les habilitats i el tipus de feina que podria fer eren importants, ja que els esclaus amb habilitats especials com saber d'artesania o de cuina tenien un preu més alt. També l'edat i la salut e...

Avui vull compartir amb vosaltres un tema que trobo molt interessant, la roba i la vestimenta a l'antiga Grècia. Veure com es vestien els grecs en aquells temps, ens ajuda a entendre quin era el seu estil de vida, els seus costums i el seu valor. Principalment, hem de saber que la vestimenta a l'antiga Grècia variava segons el gènere, la classe social a la qual pertanyen i en les seves circumstàncies. Els materials més utilitzats per fer la roba, eren els següents: -  El lli -  La llana Ja que eren ideals pel clima que feia llavora'ns.  Però també feien ús de les pells, el cotó o bé algunes fibres sintètiques. VESTIMENTA MASCULINA:  - El clàmide  (Χλαμύδια):  Era una capa curta, però molt pràctica, especialment ho utilitzaven els soldats i alguns joves quan havien de fer activitats físiques. S'enganxava amb una fíbula (és una espècia d'agulla de seguretat) a una espatlla.  - El quitó (Ο χιτώνας): Era la peça més comuna entre els homes a l'antiga Grècia...

En la mitologia grega, Cronos (deu del temps) va ser un dels déus més importants,  fill d' Urà (déu del cel) , i Gea (deessa de la terra) . Cronos va ser el més jove dels dotze Titans. Urà odiava als seus fills, així que els va tancar dins de la terra per què no veiessin mai la llum, Gea tenia odi cap a ell i per venjar-se va convèncer a Cronos per destronar al seu pare, el qual va matar i es va convertir en el rei dels déus. Al estar al poder, Cronos es va casar amb la seva germana Rea i van tenir sis fills,   Hèstia , Demèter , Hera , Hades , Posidó i Zeus , ell es va tornar desconfiat, perquè segons la profecia, un dels seus fills el destronaria, igual que ell va fer amb el seu pare (Urà). Perquè això no passés, Cronos va començar a menjar-se als seus fills just quan naixien. Gea, cansada de què passes això, va salvar al seu sisè fill que era Zeus. Cronos menjant-se al seu fill, Franacisco de Goya, Museu del Prado  Quan va néixer, va enganyar a Cronos donant-li una ...

La    democràcia    és una forma de govern en la qual el poble és qui decideix quin serà el seu futur. Aquesta manera de governar és un fet que ja fa temps que es porta a terme en la societat actual, però es té registrat que el primer cop que es va utilitzar la democràcia va ser a Atenes.     1- Per què i com es va crear? Antigament, a Grècia tothom parlava la mateixa llengua i compartien les mateixes cultures i creences. Però no tots els llocs es governaven per igual, de fet, vivien separats en diferents ciutats i n'hi havia més de mil! El problema és que cada ciutat tenia el seu propi govern, la qual cosa provocava que estiguessin en constant lluita per voler aconseguir els territoris dels altres. Al principi els nobles més rics manaven molt, mentre que els ciutadans no estaven massa d'acord amb la majoria de les decisions. Amb les seves protestes van aconseguir un canvi en el sistema de govern, que el van anomenar  DEMOCRÀCIA  (aquesta paraula ...

Les Guerres mèdiques van ser un conjunt de conflictes militars entre l'Imperi persa aquemènida i les ciutats-Estat de l'Antiga Grècia.  Van significar la fi de l'expansió de l'Imperi persa pel mar Mediterrani desprès de ser derrotat per Grècia.  Aquestes dues potències de l'època eren molt diferents entre si: Mentre l'Imperi persa fundat per Ciro ll el Gran era un estat monàrquic en expansió, les ciutats gregues eren Estats independents amb les seves formes d'organització política (com la democràcia a Atenes i la oligarquia a Esparta) però unides entre si per afinitat cultural.    Les Guerres Mèdiques van començar en 492 a.C i van culminar en 449 a.C. Se solen reconèixer tres períodes: La primera Guerra Mèdica (494-490 a.C) La segona Guerra Mèdica (480-479 a.C)  La tercera Guerra Mèdica (478-449 a.C) D'altra banda, va ser tot just un capítol en la perllongada enemistat entre aquestes dues cultures, que va culminar al segle següent quan Alexandre el Gran...