CLÀSSICS A LA ROMANA

ORÍGENS DE LA LLENGUA LLATINA Quan parlem dels orígens de la llengua llatina, ens anem al III mil·lenni a.C., on el poble indoeuropeu , en va desenvolupar la cultura . Es trobava entre el centre d'Europa i el Caucas .  - EL LLATÍ, UNA LLENGUA INDOEUROPEA El llatí forma part de la família indoeuropea, la qual parlaven les tribus indoeuropees , que van emigrar, cap a territoris d'Europa i Àsia, fins arribar a la Índia, a partir d'aquest es van iniciar noves llengües, la majoria de gent, els romans parlaven el llatí.  ETAPES DE LA LLENGUA LLATINA Les llengües també tenen el seu cicle de vida, neixen, es desenvolupen i desapareixen, podem dir que evolucionen al llarg del temps. El llatí, es va començar a parlar i es van convertir en totes les llengües romàniques que parlem. Tot i això el llatí escrit encara es conserva en textos. Hi ha el llatí arcaic, el llatí clàssic, el postclàssic i el tardà. ...

Orfeu , fill d' Apol·lo (fill de Zeus) i Calíope (musa de la poesia èpica i l'eloqüència) era un músic que tocava la lira, i d'ell se'n diu que amb la seva música encantava les feres. Aquest, però, va viure un període molt tràgic abans de morir. La mort d'Orfeu (Lévy) El músic estava perdudament enamorat d'una nimfa de les valls de Tràcia , Eurídice que va esdevenir la seva muller poc després de conèixer-lo. Al cap de poc temps, però, Eurídice va patir un tràgic i mortal accident. La nimfa es trobava passejant pel bosc quan de sobte va aparèixer Aristeu, un enemic d'Orfeu, que pretenia raptar-la per fer-la seva. Aquesta va córrer ràpidament buscant la manera de despistar el malefactor, però durant la fugida, una serp la va matar mossegant-la i injectant-li el seu verí a la cama. Eurídice mossegada per la serp. Orfeu, desesperat per tornar a veure la seva estimada, va baixar a l'infern a demanar pietat a Hades, però abans d'arribar ...

Hi ha algunes dites catalanes que provenen del llatí. Aquí en teniu algunes amb la seva traducció:  Ad pedem litterae : al peu de la lletra, literalment.  Exemple: "Es va prendre les instruccions ad pedem litterae ". Corpus delicti : el cos del delicte. Exemple: "Van trobar el  corpus delicti a la plaça Major". Felix qui nihil debet : feliç el que no deu res. Exemple: "Em va dir que ho havia pagat tot, i jo li vaig dir que felix qui nihil debet ". Deo volente : si Déu vol. Exemple: "Ens veiem demà, si Deo volente ". Noli equi dentes inspicere donati : a cavall regalat no li miris les dents.  Exemple: "Quan em vaig queixar pel rellotge que m'havien regalat, la meva mare em va dir que noli equi dentes inspicere donati ".  Aequam memento rebus in arduis servare mentem : al mal temps, bona cara. Exemple: "Els problemes no són importants i aequam memento rebus in arduis servare mentem ". Cena comesa...

1. MATRIMONIUM  Matrimonium (matrimoni), per celebrar-ho s’havia de complir unes condicions. Perquè es puguin casar, la parella, havia de tenir papers romans, i per tant, els esclaus i els estrangers n’eren exclosos. A part dels papers, havien de tenir aprovació de patres familiarum , perquè el que passava molt sovint, és que els pares des de la infantesa, ja tenien triat futura parella dels seus fills.  2. NUPTIAE Per un matrimoni legal, la cerimònia de les  nuptiae (les noces) no era necessària, però seguint les normes tradicionals i el seu fet de ser sagrat, el que feien es que les famílies ho celebraven amb una festa molt gran. Sponsalia (els esponsals), això es celebrava abans del dia del casament, que representava que el seu prometatge era oficial, per això es intercanviaven d’un anell d’or, que es col·locava a la mà esquerra al dit anular. La vestimenta de la núvia era molt simple amb una túnica blanca, un vel groc i en al cap una corona ...

És la casa típica romana, encara que només una minoria de les famílies podia viure en una casa així. De tota manera la seva grandària i luxe varia molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a Pompeia, on gairabé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia. La domus constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts: L'entrada principal solia constar d'un uestibulum en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta o (fores), la qual donava a un corredor anomenat fauces. L'atri ( atrium ) era la primera cambra que es trobava a la casa. Era el centre de la vida familiar perquè era l'espai més gran cobert per un sostre llevat d'una gran obertura que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua d...

Hades era el déu de la mort, que regia el regne dels morts. Aquest era fill de Cronos i Rea , i germà de Zeus i Posidó , que tenien el poder sobre el cel i el mar, ell en canvi tenia el poder del món que no es veu. El món dels morts dels grecs es representava com un regne sota terra. Aquests creien que després de la mort, les ànimes dels morts primerament anaven aquest regne amb Hermes que s'encarregava de guiar aquestes ànimes. Després, Caront s'encarregava de portar-los amb la seva barca a través de les aigües de llacuna Estígia, que separava el món dels morts amb el dels vius. Però Caront només feia aquest viatge a canvi d'una moneda anomenada òbol. Qualsevol mort que no fos enterrat amb el òbol en els llavis vagaria per la terra sense descans. En la seva arribada, els morts es sotmetien al judici de tres personatges: Minos i Radamantis , els antic reis de Creta i Èac i l'antic rei de Egina. Després de això la majoria dels morts quedaven desposseïts dels seus ...

Medusa  era la filla de Phorkys i Keto. Medusa era una de les tres germanes coneguda com a gorgones. Ella era la única mortal de les tres. Tenia una cabellera daurada i era una bella donzella. El seu nom "Medusa" prové del grec que significa guardiana o protectora. Les gorgones eren tres monstres i es deien Esteno, Euríale i Medusa. De les tres, només aquesta última era mortal, però era considerada la Gorgona per excel·lència. El cap d'aquets monstres estava envoltat de serps, tenien grans ullals, mans de bronze i ales d'or. La seva mirada era tan penetrant que qui la mirava els ulls es convertia en pedra.  Peter Paul Rubens  Medusa 1617 En la mitologia grega Medusa era una dona molt maca que va arribar a tenir relacions amb Posidó en el temple dedicat a Atena que era la deessa de la guerra. Quan ella es va assabentar, va decidir transformar a Medusa en un monstre amb ales. Quan Medusa estava embarassada de Posidó, Perseu, ajuda...