Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2025

LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ

Imatge
L'imperi romà va ser una de les civilitzacions més importants i poderoses de la història fins a la seva caiguda al 476 d.C. Aquesta data va marcar el final de edat antiga i el començament de l'edat mitjana. Les principals causes per la seva caiguda van ser aquestes: crisi econòmica, corrupció i inestabilitat política, excessiva expansió territorial, debilitament de l'exèrcit, crisi social... Evolució del territori de l'imperi romà 1. Crisi econòmica La crisi econòmica es va produir per l'excessiva despesa de l'exèrcit, l'augment dels impostos i la devaluació de la moneda, això va provocar una inflació. 2. Corrupció i inestabilitat política Durant el segle III, molts emperadors van ser assassinats o destituïts per conspiracions internes. 3. Decadència militar Antigament l'exèrcit romà era molt potent, però a la que va anar passant el temps va ser més dèbil per la dependència dels mercenaris. També la pèrdua de disciplina dels militars i la desorganització...

LA LITERATURA GREGA

Imatge
La literatura de l’antiga Grècia és la base de la cultura occidental i ha influenciat nombrosos autors al llarg dels segles. Des dels primers poemes èpics fins a les tragèdies clàssiques i els primers escrits filosòfics, aquesta producció literària ens ha deixat un llegat inestimable que encara avui continua essent estudiat i valorat . Els orígens de la literatura grega La literatura grega es remunta a l’època arcaica (segles VIII-VI aC), amb obres orals que van ser posteriorment transcrites. Els primers grans autors coneguts són Homer i Hesíode. Homer, amb La Ilíada i L’Odissea , va establir el model de l’epopeia heroica, narracions èpiques que relataven històries de déus i herois, amb valors com l’honor i la valentia al centre del relat. La Ilíada explica els esdeveniments de la Guerra de Troia, mentre que L’Odissea narra el llarg viatge de retorn d’Ulisses a Ítaca després de la guerra. Hesíode, per la seva banda, va escriure Treballs i dies i Teogonia , dues obres fonamentals. T...

FILOSOFIA GREGA: SÒCRATES, PLATÓ I ARISTÒTIL

Imatge
La filosofia grega és un dels temes més famosos al pensament occidental. Els filòsofs grecs van intentar respondre preguntes importants sobre l'existència, la moral, la política i el coneixement. Aquests 3 filòsofs, van establir moltes idees que a dies d'ara segueixen existint: 1. SÒCRATES (470-399 a.C) "El mestre de la maièutica" És considerat el pare de la filosofia moral. Encara que no va deixar escrits propis el que sabem d'ell prové de Plató i Xenofont.  PRINCIPALS IDEES: - MÈTODE SOCRÀTIC : Basat en preguntes i respostes per estimular el pensament crític ja que Sòcrates no donava respostes. - LA IGNORÀNCIA SABIA : "Només sé que no sé res" és una de les seves frases més famoses. Creia que el coneixement cert començava en reconèixer la nostra ignorància. - ÈTICA I VIRTUD : Considerava que el coneixement portava a la virtut i que ningú fa el mal voluntàriament, sinó per ignorància. Sòcrates 2. PLATÓ (427-347 a.C) "El món de les idees" Alumne...

EL TEATRE GREC

Imatge
Les representacions dramàtiques i les manifestacions escèniques sorgides en la civilització grega de l'antiguitat conformen el teatre clàssic grec. Aquest moviment artístic va tenir el seu auge entre els anys 550 a.C i 220 a.C   El teatre grec es considera una de les formes d'art més influents de l'antiguitat, deixant una empremta profunda en la nostra cultura actual. Aquest teatre grec estava estretament lligat als rituals religiosos dedicats al déu Dionís, protector del vi, la fertilitat, i especialment, del teatre. Inicialment, va evolucionar des de ser una pràctica sacra fins a convertir-se en un element de gran rellevància cultural, social i política.  teatre de l'antiga Grècia  ORIGEN I EVOLUCIÓ Els primers teatres grecs van sorgir com espais oberts de forma circular, on es duien a terme danses rituals. Aquest lloc, anomenat ''orchestra'' , comptava amb una superfície de terra plana i uniforme, adequada per a les interpretacions de cants corals. E...

NUMA POMPILI: EL SEGON REI DE ROMA

Imatge
Numa Pompili, més conegut com "el piadós", va ser el segon rei de Roma. Va néixer a la ciutat de Cures el 754 aC i va morir a Roma l'any 671 aC.  Numa Pompili de Jean Guillaume Moitte  Museu del Louvre, París Després de la mort de Ròmul, els romans estaven passant per un període d'inestabilitat, i tant els llatins com els sabins buscaven un líder que pogués mantenir la pau i enfortir la cohesió social. En aquest context, Numa va ser seleccionat com a rei a causa de la seva reputació pacífica i el seu compromís amb l'espiritualitat. Així és com al 716 aC, amb l'edat de 40 anys, aconsegueix el tro de la ciutat de Roma. És conegut per ser el fundador de gran part de l'estructura religiosa romana. Una de les seves primeres reformes va ser la creació de sacerdots especialitzats (flamins, pontificis i vestals) amb l'objectiu de formalitzar el culte i assegurar que els rituals fossin realitzats adequadament per obtenir el favor dels déus. A més, també va esta...

EL MITE DE CRONOS

Imatge
El mite de Cronos és un dels més importants de la mitologia grega, ja que narra l'origen d'alguns déus de l'Olimp. Cronos era un dels titans, fill d' Urà i Gea . Urà odiava als seus fills i els mantenia empresonats dintre de Gea, cosa que feia que patís grans dolors. Gea va demanar ajuda als seus fills per treure-li el poder a Urà, però Cronos va ser l'únic que va acceptar. Amb una falç que li va donar la seva mare Cronos va castrar a Urà, destronant-lo i convertint-se ell en el sobirà del cosmos. Després d'aconseguir el poder, Cronos es va casar amb la seva germana Rea, amb la qual va tenir diversos fills: Hèstia, Demèter, Hera, Hades, Posidó i Zeus. Cronos va rebre una profecia que deia que un dels seus fills el destronaria, tal com ell havia fet amb Urà. Per evitar que es complís la profecia, cada cop que Rea donava a llum, Cronos es menjava els fills. Rea, en un intent de salvar almenys un dels seus fills, va enganyar Cronos quan va néixer Zeus. En comptes ...

EL MITE D'HERMES

Imatge
Hermes, el déu de l'enginy i la velocitat Hermes era un dels déus més astuts de la mitologia grega. Fill de Zeus i Maia, era conegut com el missatger dels déus, patró dels viatgers comerciants, el comerç, la mentida i de totes les transaccions entre humans i deus. Era un déu de gran rapidesa i habilitat i se'l representava amb ales a les sabates i al barret, que li permeten anar d'un lloc a altre amb una gran velocitat. Hermes , Taller de Thorvaldsen, Bertel, 1824, Museu del Prado El mite d'Hermes i la lira Quan Hermes va néixer va sorprendre molta gent, ja que tot i ser un nadó era molt astut. Un dia, mentre es trobava a la cova on va néixer, va sentir curiositat pels bous de granja d'Apol·lo, el deu de la música i la profecia. Hermes va decidir robar-los, ell sabia que si els agafava i ja Apol·lo se n'adonaria i Hermes quedaria en evidència. Així que va decidir canviar de camí i va fer que els animals caminessin cap enrere, de manera que ningú pogués seguir le...

AFRODITA, LA DEESSA DE L’AMOR

Imatge
Afrodita és una de les deesses més conegudes de tota la mitologia grega. És la que representa l’amor, la bellesa, la passió i el desig. També és coneguda amb el nom de Venus, ja que els romans li deien així.  Afrodita ha sigut una figura clau en la literatura i l’art. A part de la seva bellesa i el seu encant, també és coneguda en els mites com una deessa venjativa, poderosa i molt capritxosa. Diuen que Afrodita va néixer de l’espuma del mar. La llegenda ens explica que Cronos va tallar els genitals al seu pare, Urà, i després els va llençar al mar. Això va fer que al barrejar-se, néixer Afrodita, que va sortir ja desar olla dia i amb una bellesa espectacular, això va passar a prop de l’illa de Xipre. Per això molts cops la podem representar amb una petxina sortint de l’aigua del mar. També es creu que Afrodita podria ser la filla de Zeus i Dione. Afrodita no sempre era una deessa amable i dolça, quan algun no la defensa a ni la respectava lo suficient, allà era quan es tornava cru...

LA GUERRA DE TROIA I EL CAVALL DE FUSTA

Imatge
L'origen del conflicte El conflicte va començar quan Paris, príncep troià, es va enamorar d'Helena, l'esposa de Menelau, rei d'Esparta. Aquest fet va provocar que els grecs, liderats pel seu germà Agamèmnon, organitzessin una expedició per recuperar-la i atacar Troia. Durant deu anys, la ciutat va resistir els atacs grecs, protegida per les seves grans muralles i per herois com Hèctor i Enees. Malgrat els esforços d'Aquil·les Ulisses i altres guerrers grecs, no aconseguien entrar-hi. L'estratagema del cavall de Troia Quan semblava que la guerra s'eternitzaria, Ulisses, conegut per la seva astúcia, va idear un pla brillat: construir un enorme cavall de fusta i deixar-lo a les portes de Troia com a fals regal de retirada. Els grecs van fingir que es rendien i es van retirar amb la seva flota, amagant-se darrere d'una illa propera. Els troians, pensant que era un símbol de victòria, van entrar al cavall dins la ciutat com a trofeu, sense sospitar que dins s...

ORFEU I EURÍDICE

Imatge
Orfeu era fill d' Apol·lo , el déu de la música, i de la musa de la poesia,  Cal·líope. Orfeu tenia un gran talent per a la música, tocava tant bé que els animals es paraven a escoltar-lo, els arbres ballaven amb el seu ritme i fins i tot les pedres semblaven moure's. Els déus quedaven sorpresos amb la seva música, però tot i ser tan bo, Orfeu es va enamorar perdudament d'una nimfa preciosa anomenada Eurídice. Al final, es van casar. Un dia, Eurídice estava caminant pel bosc amb unes nimfes quan, de sobte, un pastor rival d'Orfeu, Aristeu, la volia raptar. Ella va córrer per escapar, però va trepitjar una serp que la va picar i va morir en aquell instant. Orfeu, en assabentar-se'n, es va entristir molt, ja que no suportava el fet que la seva dona morís tan jove, així que va decidir baixar als inferns a buscar-la. Anar a l'Inframon era una cosa impossible per als mortals però ell no tenia res a perdre, ja que volia recuperar l'amor de la seva vida, així que ...

LES TRAGÈDIES I COMÈDIES GREGUES: EL TEATRE A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
El teatre va ser una de les formes d'art més importants a l'antiga Grècia. Va néixer com una expressió religiosa en honor al déu Dionís i va evolucionar fins a convertir-se en una de les principals formes d'entreteniment i reflexió social. Es representaven en grans festivals, com les Dionísies a Atenes.  1. EL DRAMA DELS DÉUS I ELS HEROIS Les tragèdies eren obres sèries que exploraven temes profunds com el destí, la justícia, l'honor i la intervenció dels déus en la vida humana. Sovint, els protagonistes enfrontaven conflictes tràgics que els portaven a la seva caiguda. PRINCIPALS DRAMATURGS TRÀGICS: · ÈSQUIL (525 - 456 aC) - Considerat el pare de la tragèdia. - Va introduir el segon actor en escena. - Obres com Els Perses o La Orestíada són les seves obres destacades. Èsquil · SÒFOCLES (496 - 406 aC) - Va introduir el tercer actor i va desenvolupar millor els personatges. - La seva obra més famosa és È dip Rei, és considerada una de les millors tragèdies de la història...

EL MITE DE SÍSIF

Imatge
Sísif, el rei d'Èfira, va ser el fundador de la ciutat de Corint. Aquest personatge en la mitologia grega, se'l coneixia per ser tan astut a l'hora de manipular als déus. Anhelava els diners, per això sempre recorria a l'engany per aconseguir-ho. El mite que explicarem a continuació, explora temes com el preu de l'avarícia i de l'engany. La llegenda ens explica que Sísif va ser testimoni del segrest d'Egina, una nimfa, filla d' Asop i de Mètope, per part de Zeus al qual estava perdudament enamorat d'ella. Sísif davant d'aquests fets decideix guardar silenci fins que el seu pare Asop, el déu del riu, arriba a Corint i pregunta per la seva desaparició. És aquí quan Sísif troba la seva oportunitat per proposar-li un intercanvi, el qui ha raptat a la seva filla a canvi d'una font dolça per Corint. Asop al principi, dubte de la fiabilitat d'aquesta informació, però acaba acceptant. En assabentar-se'n Zeus, acabar provocant-li la ira i dec...

ELS 12 TREBALLS D'HÈRCULES

Imatge
Hera, la dona de Zeus, odiava a Hèrcules perquè era el fill del seu home i d'una altra dona, Alcmena. En un atac de bogeria per un encanteri d'Hera, va matar als seus fills. Com a càstig, el rei Euristeu de Micenes va posar-li dotze treballs quasi impossibles d'assolir, pensant que no els compliria i que l'haurien de matar.  Estàtua d'Hèrcules al Museu Real de Belles Arts de Bèlgica Els càstigs eren els següents: 1. El lleó de Nemea En aquesta primera tasca, Hèrcules havia de matar el lleó que aterria a Nemea i aconseguir la pell del lleó, però el lleó tenia la pell molt dura i no es podia ferir. Tot i això, Hèrcules aconsegueix matar el lleó estrangulant-lo, però es troba amb un altre inconvenient. No pot treure-li la pell perquè és massa gruixuda. Per solucionar aquest problema, Atena li diu que pot fer servir les urpes del lleó. Així doncs, va aconseguir assolir el primer càstig. 2. L'hidra Lerna L'hidra era una serp d'aigua amb vuit caps que es regen...

LA ILÍADA

Imatge
La Ilíada es una obra de la literatura grega que pertany a Homer (poeta i mestre grec), i està estructurada amb un total de 24 cants. Es tracta d'un poema èpic o epopeia la qual esta estructurada en versos regulars, on s'explica una història. S'hi narren les gestes d'herois del passat, tot combinant elements reals, fantàstics i llegendaris. Originàriament la seva transmissió es oral i la seva funció és transmetre fets que van passar per tal que formin part de la cultura. La Ilíada , d'Homer LA ILÍADA Inicialment L a Ilíada es situa en un episodi durant la guerra de Troia (entre els grecs i els troians), on Aquil·les es el protagonista dels esdeveniments i un dels millors gerrers grecs. La Ilíada no tracta tota la història de la guerra de Troia sinó només un dels moments (el desè any del conflicte). Però tot s'inicia principalment per el segrest de l'esclava Briseida a Aquil·les per part Agamèmnon, i aquest decideix acabar amb la guerra retirant-se i deixan...