L'ESPERANÇA DINS DE LA CAIXA DE PANDORA
La curiosidad mató al gato, tots hem sentit aquesta expressió alguna vegada. La curiositat és una característica dels humans que comparteix amb altres éssers vius, però podríem considerar que la nostra ens dona el sentit de viure. La curiositat ens va portar al coneixement, a la innovació... És una gran part de nosaltres i de la nostra societat.
El mite de Pandora ens explica algunes de les conseqüències de tenir aquesta virtut i com tenim altres elements com l'esperança, pròpies també de les persones.
Pandora, la primera humana creada per Hefest seguin les ordres de Zeus, va ser dotada pels diferents déus d'algunes de les seves millors qualitats i virtuts. L'objectiu de la seva creació era la venjança de Zeus cap a Prometeu i els seus, va fer que Pandora i el germà de Prometeu es coneguessin, i posteriorment cassessin.
Temps després, li va arribar una caixa pel seu marit que contenia tots els mals del món. Va ser instruïda per no obrir-la mai. Però la curiositat va augmentar amb aquella advertència, Pandora tenia la virtut de la curiositat i sentia la necessitat de saber que hi havia a dins.
Els dies van passar, i la curiositat va augmentar. Fins que un dia, Pandora va decidir que cobriria la seva necessitat, necessitava obrir la caixa i descobrir el seu interior. Quan va obrir la caixa, tots els mals van sortir del seu interior i es van començar a repartir pel món. Ella, espantada, adonant-se del seu error va intentar tancar la caixa desesperadament abans que tots s'escampessin. Però un cop la va tancar, al seu interior només quedava l'esperança.
Pandora de John William Waterhouse, 1896
A partir d'aquell dia, Pandora es va dedicar a oferir l'esperança als homes amb la finalitat d'ajudar-los a suportar els mals del món. La esperanza es lo ultimo que se pierde, els humans veiem com a últim recurs l'esperança, una manera realista de veure les parts positives dels mals o un fals positivisme que ens ajuda només a continuar endavant, encara que potser, en el fons, sabem que no és veritat.
Actualment, l'esperança és una "arma" terapèutica. Molts metges intenten tenir una intervenció breu amb els seus pacients amb esperança que és diferent a positivisme. S'ha demostrat que això pot ser efectiu per manejar el dolor. L'esperança pot ser un dels aspectes terapèutics més poderosos de la relació entre metge i pacient i s'ha d'utilitzar tot el seu potencial per tots els casos clínics possibles.
Amina Boukhzar
1r Batx
Comentaris
La teva interpretació aprofundida sobre aquest mite es molt positiva!
El mite de Pandora destaca com aquesta història antiga continua oferint insights rellevants per a la nostra comprensió de nosaltres mateixos i la nostra capacitat de fer front a les adversitats amb esperança i determinació.
A més, la transició cap a la importància de l'esperança com a força vital enmig de les adversitats és una perspectiva positiva i inspiradora.
Molt bona feina Amina, sobre aquest mite tan important i interessant!!
També tenim una representació del que pensava la societat sobre les dones.