LA CAIXA DE PANDORA

Escrita per -
Prometeu, el tità que havia robat el foc dels déus per donar-lo als humans, va ser castigat per Zeus. Per venjar-se de la humanitat, Zeus va ordenar la creació de Pandora, la primera dona, i li va atorgar diversos dons, inclosa la curiositat.

Zeus va entregar a Pandora una caixa (en alguns relats, un gerro) i la va enviar a Epimeteu, el germà de Prometeu, com a esposa. Abans de la seva partida, Zeus va advertir Epimeteu que no acceptés regals dels déus, però Pandora va portar amb ella la caixa.

Tot i amb l'advertiment, la curiositat de Pandora la va portar a obrir la caixa. En fer-ho va alliberar una sèrie de mals i desgràcies que es van estendre pel món. Entre aquests mals hi havia la malaltia, la tristesa, l'enveja la guerra i la mort. Pandora, en anodar-se del seu error, va intentar tancar la caixa, però només va aconseguir retenir l'esperança a dins. 

També aquest mite te un significat simbòlic: La historia de Pandora i la caixa s'interpreta simbòlicament de diverses maneres. Representa la introducció del patiment i les desgràcies al món a causa de la curiositat humana i de la desobediència als advertiments divins. L'esperança que queda a la caixa simbolitza la possibilitat de superar les adversitats i trobar consol fins i tot en temps difícils.
La Caixa de Pandora

I aquí hus deixo un video que explica detalladament la historia de la caixa de pandora.



Marta Pratginestós Lores
1r batx


Comentaris

Nora Agulló ha dit…
Que interessant! Crec que és un mite amb molta ensenyança, per això et volia dir una curiositat que et pot ser rellevant. Saps quina és la típica frase de "l'esperança és l'últim que es perd"? Doncs bé, aquesta frase prové d'aquest mateix mite, ja que va ser l'únic que va quedar en ella.
3 de desembre del 2023, a les 10:24
Aina Garcia ha dit…
Molt bona entrada! Crec que aquest mite és molt interessant perquè d'alguna manera dona a entendra que a l'antiga Grècia es veia la curiositat com una qualitat dolenta, ja que és la curiositat el que fa que Pandora deixi anar tots els mals.
3 de desembre del 2023, a les 18:41
Amina Boukhzar ha dit…
Aquest mite és molt interessant, Pandora representa a tota la humanitat perquè tots tenim el do de la curiositat, i també tenim l'esperança. Pandora ens ajuda a veure com la humanitat encara que amb la curiositat puguem acabar en situacions dolentes, no deixem que això ens afecti i tenim aquesta resistència a continuar investigant i continuar descobrint perquè tenim l'esperança.
3 de desembre del 2023, a les 19:19
Paula Soldado ha dit…
Molt bona entrada Marta! M'ha agradat molt com ho has explicat i s'entén perfectament, més l'extra del vídeo. És un mite que em crida bastant l'atenció i m'agrada molt.
Bona feina!
3 de desembre del 2023, a les 20:41
Martina Pareras ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada Marta! Sobre tot perquè ens explica d'on provenen les desgràcies que hi ha al món.
Quins van ser aquests dons que els déus van atorgar a Pandora? Doncs bé, Afrodita li va donar el do de l'encís, Atena li va atorgar el coneixement de les arts de la casa i per últim Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida. Així va néixer la primera dona.
9 de desembre del 2023, a les 22:23
Irene Roldán ha dit…
Aquest mite m'agrada molt! Hi ha una gran curiositat que vaig trobar fa temps sobre aquest mite que és en molts relats, els més antics, no es fa cap referència explícita a que Pandora obrissi la caixa, sinó que la caixa es va obrir sola a causa de la curiositat que sentia Pandora per ella. Amb aquesta versió em surgeix la pregunta de si doncs va ser realment culpa de Pandora?
10 de desembre del 2023, a les 19:22
Maria Teresa Valls ha dit…
Bona entrada! Llegint el mite m'ha vingut al cap la història d'Eva, el personatge bíblic que va menjar la poma prohibida de l'Edèn. Em sembla curiós que en les dues històries una dona cedeixi a la temptació i com a causa dels seus actes aparegui el patiment i les desgràcies al món. Creus que les dues històries estan relacionades? Existeix alguna mena de patró en totes les històries mitològiques/religioses sigui voluntàriament o involuntàriament?
11 de desembre del 2023, a les 17:13
Mercè Vila Valentì ha dit…
Bona entrada Marta! Jo també em vaig interessar en aquest mite per un projecte a l’institut, tots els mals es guardaven en una àmfora, tot i que als relats actuals la descriuen com a una caixa, l’autèntic diu que els mals es resguardaven dins l’àmfora. Una altra curiositat es que la famosa expressió de “l’esperança és l’última cosa que es perd” prové o està inspirada en aquest mite.
10 de gener del 2024, a les 17:21
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació