INSPIRACIONS DE L’ANTIGA GRÈCIA I ROMA

Estimat lector, mai t’has trobat en la següent situació? Els auriculars posats, estirat o estirada el llit, escoltant cançons sense parar, escoltant la lletra amb què tant t’identifiques, desitjant que a través de la música puguis oblidar que passa a la resta del món. Fins que ho aconsegueixes, aconsegueixes aïllar-te, pel que dura la cançó no penses en res més que no siguin els acords de la guitarra del teu artista preferit, o les notes del piano que acompanyen la lletra. És allà on et relaxes, no penses res més que sentir la música, tenques els ulls, i sents com el teu cor batega. 

Bé, si avui has acabat llegint aquest article, et proposo que escoltis amb plenitud les següents cançons inspirades en l’antiga Grècia i Roma.

POMPEII-BASTILLE

La composició de la lletra està inspirada en Pompeia, l’antic poble de roma que va ser sepultat l’any 79 després de l’erupció del Mont Vesuvi. El cantant mentre llegia un llibre va veure una imatge de l’actual Pompeia, i es va imaginar l’avorrit que devia ser estar en la mateixa posició centenars i centenars d’anys. Així que va decidir fer la cançó, Així és com ho defineix ell “La cançó és com una conversació imaginària entre dues persones les quals estant estancades en el lloc de la tràgica mort” A continuació us deixaré la lletra i el videoclip de la cançó perquè així la pugueu escoltar, ara ja, saben el seu significat. 

La cançó va ser nominada als premis Brit l’any 2014 pel millor “single” britànic de l’any. 

Achilles Last Stand- Led Zeppelin 

És un tema de la banda britànica Led Zeppelin escrit per Robert Plant i Jimmy Page inclòs en el seu àlbum "Presence". És el tema més llarg del disc i el que li dona principi. La temàtica de la cançó és principalment de l’heroi aqueu, mitològic Aquil.les (Robert Plan sentia un interès per la mitologia grega). Així mateix, el títol “Achilles Last Estand” que en català equivaldria a dir “L’última batalla d'Aquil·les”, fa referència a l’últim moment de vida d'Aquil·les, que resisteix després de ser assassinat per París en aconseguir el seu taló. La cançó d'Aquil·les des del seu punt de vista, comptant els llocs pels quals ha viatjat, lluitat, fins a parlar de la seva estimada i la seva descendència. 

 Atlas-Coldplay 

La cançó “Atlas” de Coldplay va ser escrita per la banda sonora de la pel·lícula “The hunger games: catching fire”. La lletra d’”Atlas” fa referència a temes de lluita, resistència i la idea de carregar amb el pes del món. La paraula Atles, i la lletra de la cançó està relacionada amb el tità de la mitologia grega que sostindria el món sobre les seves espatlles. 

Així doncs, estimat lector, ara que ja saps el significat i has escoltat les cançons quina és la teva preferida? A quina li torbes més significat? 

Mercè Vila Valentí 

1r Batx

Comentaris

Tigist Masllorens ha dit…
Em sembla molt bona entrada. A mi personalment la que més m'ha agradat, tant pel significat de la lletra, com per com està composta musicalment, és l'última d'"Atlas". És increïble la connexió que té amb Grècia i Roma. Molt interessant!
Nora Agulló ha dit…
Que interessant Mercè! La meva preferida ha estat la primera, pel significat que té a darrera, i a part és una cançó que he escoltat moltes vegades, però mai m'havia parat a pensar el que has dit, t'ho agraeixo. Et volia preguntar quin ha estat el motiu pel qual Led Zeppelin defineix l'antic poble de Roma com un espai avorrit. Gràcies.
Martina Pareras ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada Mercè! Sobre tot perquè havia escoltat "Atlas" abans i no sabia que estava inspirada amb el tità de la mitologia grega que sostenia al món. També és sens dubte la meva preferida de les tres, ja que trobo que reflexa molt la sensació d'estar a una guerra (també pot ser una guerra interior amb tu mateix) i estar a punt d'explotar.
Irene Roldán ha dit…
Has fet una bona entrada Merçè! De les tres cançons la meva preferida és la tercera ja que m'agrada el missatge que dona. Per altre banda, si hagués de dir quina té més relació respecte la història clàssica original diria que la segona. En "Achilles Last Stand" podem veure la conexió literal que hi ha entre el mite amb la lletra.
Maria Teresa Valls ha dit…
M'ha semblat molt interessant l'entrada. Sobretot descobrir d'on va sorgir la inspiració per la cançó de Pompeii. És una cançó molt popular que hem escoltat tots almenys alguna vegada, però mai m'havia parat a pensar en la seva relació amb Pompeia i l'erupció del volcà. M'agradaria afegir una cançó a la llista, s'anomena Achillies come down. El nom ja ens indica de què tracta la cançó, el narrador suplica a Aquil·les que deixi de banda la seva ira i el seu ego i demana que s'en adoni del mal que està causant.
Amina Boukhzar ha dit…
És interessant com la influència grega encara està present de manera tan actual. No només la trobem en la literatura, teatre o obres d'art sinó que també la gaudim en la música actual entre d'altres. Està molt bé que les hagis destacat perquè moltes vegades desconeixem la inspiració i origen de coses que ens agraden molt i buscant una mica més podem descobrir més sobre la història i fins i tot trobar nous temes d'interès dins de la mitologia grega i la seva cultura.
Hola Tigist! Moltes gràcies per comentar a l’entrada del meu blog. El teu comentari el trobo molt assertiu. I és per això que m’agradaria preguntar-te quina es la part de la lletra la qual sents que parla més sobre Grècia i Roma. Jo crec que quan diu “porta al teu món” és refereix al fet que algun tità (Atlas) porti al seu món a un lloc millor, i que lluiti per ell. No creus?
Moltes gràcies,
Mercè Vila
Estimada lectora Martina, em fa feliç saber que t’ha agradat la meva entrada. A mi també m’havia passat, havia escoltat aquestes cançons amb anterioritat, però no sabia el significat exacte, és per aquest motiu que, vaig decidir fer aquesta entrada. M’agrada molt la reflexió que fas, quan parles d’una guerra amb tu mateix/mateixa. I és que m’identifico molt amb això. No creus que també pot estar relacionada amb el fet que de vegades, per més que ens costi, hem de tirar el nostre món endavant? Em de ser el “tità” de les nostres vides.
Una reflexió molt interessant Martina.
Moltes gràcies,
Mercè Vila.

Estimada lectora Amina, quin comentari tan interessant, no he pogut evitar en pensar sobre les classes de psicologia, al tu mencionar la importància de descobrir l'origen de les coses, i quina raó que tens. Bé, estic completament d'acord sobre la rellevància que té buscar i descobrir l'inici d'una obre, un llibre o una pel·lícula, però el que trobo més important és saber el nostre propi origen. Quan entenem l'inici d'algú, sigui un comportament o un tret de la nostra personalitat, podem garantir la nostra tranquil·litat, no som ignorats davant allò que ens passa, davant allò que sentim. I entenem el perquè de les nostres accions.

Reflexió interessant perquè li vulgui continuar en aquest apartat de debat!

Moltes gràcies, Amina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)